Girona

ÀLEX GRANELL

CAPITÀ DEL GIRONA FC

“La copa ens ha fet més mal que bé”

“Ens ha despertat moltíssima il·lusió i l’hem viscut de manera emocionant; però, si valorem la copa per les lesions i la fatiga, ens ha pesat”

“Per revertir la situació, el primer pas que hem de fer és defensar bé, ser més sòlids i començar a exigir-nos més en la pressió”

“Els grans estadis són també grans oportunitats, i a un sol partit pot passar de tot”

Si no poguéssim guanyar o puntuar al camp del Madrid, necessitaríem, com a mínim, recuperar sensacions Al carril em vaig sentir un jugador molt madur i preparat per jugar on calgués, i no vaig patir defensivament
El vestidor fa autocrítica, és responsable, es mira a la cara i es diu les coses que no fa bé, i això em tranquil·litza Amb l’afició, hem d’anar tots a l’una, però no seria normal que no s’enfadés si l’equip juga malament
El tarannà d’Eusebio ha emocionat molta gent. I amb el seu caràcter ha fet jugar de meravella tots els seus equips
Hem de canviar la dinàmica perquè el futbol són resultats i al final aquí perilla tothom: els tècnics i també els futbolistes

Àlex Granell parla, sense embuts, sobre la situació del Girona, la més delicada des que el migcampista va aterrar a Montilivi, amb l’equip encara a segona A, l’estiu del 2014. El capità, amb contracte fins al 2021, ja acumula 53 partits a primera divisió.

Li ha passat gaires vegades pel cap el duel contra l’Osca?
Sí. És un partit que et deixa molt mal regust de boca i et fa pensar molt en cada situació que vam viure durant els 90 minuts. I sobretot va ser un partit molt difícil de pair.
Són ja deu jornades sense guanyar. Preocupat?
Sí. Crec que és una preocupació general. A tots ens preocupa el bé del Girona i ens preocupa aquesta dinàmica negativa que acumulem. A mi, el que em tranquil·litza és que el vestidor fa autocrítica, el vestidor és responsable i el vestidor es mira a la cara i es diu les coses que no està fent bé. No ens amaguem, acceptem i entenem totes les crítiques i som els primers que tenim el desig de revertir la situació perquè els que tenim més necessitat de fer-ho som nosaltres mateixos.
I diumenge, visita al Bernabéu. La teoria diu que serà l’onzè.
Com a complexitat de rival i d’estadi, segurament és un dels partits més complicats de tots. El Girona, però, va demostrar recentment que va ser capaç d’anar-hi i competir. I fins al minut 70 i escaig, de tenir el marcador igualat. Som conscients que hem de fer les coses molt bé perquè ells estan en un moment molt dolç. Però també hem de creure que els grans estadis són també grans oportunitats de sumar. I aquest estadi t’obliga a donar la teva millor versió i de competir a un nivell excel·lent per tenir alguna possibilitat.
Aquest any ja són tres partits i tres derrotes contra els blancs. 1-4 a la lliga, 4-2 i 1-3 a la copa. Què li fa pensar que la sorpresa és possible?
Doncs que l’equip ha pres consciència que defensar bé és una de les claus per revertir la situació. Començar a ser més sòlids en defensa, començar a exigir-nos més en la pressió i que als rivals els costi més fer-nos gols. Aquest és el primer gran pas que volem començar a fer. Si al Bernabéu planteges un partit de tu a tu i una lluita cos a cos, la complexitat es multiplicarà perquè ells tenen més talent que nosaltres. Hem de començar a ser compactes i aprofitar les oportunitats, que segur que en tindrem perquè sempre les hem tingut, en tots els estadis i sense excepció.
Han rebut onze gols contra el Madrid. I diumenge s’afegeix que els blancs estan en el millor moment i que vostès fa 16 partits que encaixen gols. Costa veure un 0-1 diumenge...
Evidentment. El del Real Madrid és un dels pitjors partits per proposar-te no encaixar perquè segurament s’ha de mirar molt enrere per trobar el dia que el Madrid no ha marcat al Bernabéu. La nostra obligació serà plantejar-los un partit complicat, conscients que es tracta de dues dinàmiques antagòniques. Però també tenim clar que a un sol partit, tot pot passar. I potser és el dia clau perquè el Girona, sinó guanyar, pugui puntuar o fins i tot demostrar que comença a guanyar més credibilitat i a despertar una manera de competir diferent de la de les últimes setmanes.
Seria més pràctic començar en el partit contra la Real Sociedad, o volen d’aprofitar el del Real Madrid?
Si hem estat capaços d’empatar al Camp Nou, hem de ser capaços d’intentar-ho al Bernabéu. Sí que és cert que al camp del Barça les circumstàncies ens van deixar amb un jugador més, però tot i això també ens vam sobreposar a un 1-0. I al Wanda vam fer tres gols. De cap manera ens podem plantejar pensar en el següent partit si abans tenim el del Madrid. I si al Bernabéu no poguéssim recuperar punts, almenys hauríem de recuperar sensacions, que també són molt necessàries ara.
Van estar més de 20 partits arribant al descans sense tenir el marcador en contra. Des de fa unes quantes setmanes, però, també han perdut aquesta competitivitat en les primeres parts…
El fet d’arribar al descans empatant o guanyant, al final només és una dada, perquè els partits duren 90 minuts i no serveix de res anar al davant en el 45. Però sí que és sinònim que començàvem els partits competint molt bé. No crec que ho haguem perdut, perquè l’equip té el mateix desig i obligació de sortir amb la màxima intensitat, però sí que és una realitat que ara ens fan mal molt aviat i amb molt poca cosa. Hem de ser capaços de girar-ho.
Una dada positiva: de moment, no han caigut en descens….
Al Girona li toca lluitar per la permanència, i això és una evidència. Ja no per un tema de pressupost, que també, sinó per realitat i per entitat. I estem un punt per sobre del descens. Si no fos perquè venim d’unes jornades molt negatives, fins i tot seria una classificació lògica. A partir d’aquí, ens hem d’agafar a les coses positives que hi ha, i no haver caigut més enllà del dissetè lloc n’és una.
Necessiten que dissabte l’Atlético guanyi a Vallecas per anar una mica millor armats moralment al Bernabéu?
La nostra voluntat és que els equips de baix sumin el menor nombre de punts possibles per abaratir la salvació. No depenem dels altres, però si el Rayo no és capaç de guanyar, doncs molt millor per al Girona. Però si caiguéssim en descens perquè el Rayo guanya, ara no seria cap drama i ho intentaríem corregir com més aviat millor començant pel partit de diumenge. Però esperem que l’Atlético guanyi.
El curs passat van sumar 51 punts i els en van sobrar 22. Tothom té clar que la permanència serà molt més cara. Es veu patint fins a l’últim dia?
Espero que no. Confio que l’equip serà capaç de revertir la situació des de la immediatesa. Els números i la classificació et fan pensar que serà un any d’emocions i que ens tocarà tenir partits amb pressió. Però estem preparats per fer-ho. És un equip que ha viscut moments de tot i jugadors que també hem passat per situacions extremes, des d’ascensos fins a no ascensos. Haver de viure partits de tensió és el que em preocupa menys. El que m’agradaria és que tothom entengués que són situacions que possiblement haurem de viure i que haurem d’anar tots junts.
Creu que estan pagant la copa i els quatre partits extra, dos contra l’Atlético i dos contra el Madrid amb una plantilla tan curta?
Crec que és una evidència que la copa ens ha fet més mal que bé. Ens ha despertat a tots moltíssima il·lusió, l’hem viscuda de manera emocionant, però si la valorem arran de les lesions i de la fatiga, ens ha pesat. Som futbolistes que no estem preparats per jugar tres partits en una setmana, sinó per jugar de diumenge a diumenge, i la copa no ens ha fet cap bé. Però tampoc ens excusarem ara en la copa perquè seria una mica de covards i també perquè l’equip ha de ser capaç de competir sempre. De fet, es va gestionar la plantilla i les càrregues de treball per poder afrontar-la en condicions.
Esperava més productivitat de l’àrea esportiva en el mercat d’hivern?
No, perquè confio molt en la plantilla que tenim i perquè vull pensar que els lesionats s’acabaran i que podrem tenir tota la plantilla al complet. I crec que també hi ha un punt d’atzar i s’ha d’acabar la mala fortuna que tenim amb les lesions i que el cos tècnic podrà disposar de tota la plantilla. Ha vingut un futbolista [Raúl García] en una posició que era molt necessari reforçar i també hem d’aplaudir el rendiment dels jugadors del filial i la valentia del cos tècnic d’apostar per aquests futbolistes. Quan estiguem tots a punt no hi ha dubte que hi ha una plantilla molt competent.
Eusebio va adaptar el sistema Machín de bon començament. Canviar-lo ara seria contraproduent?
Ho hem fet. Puntualment hem passat a una línia de quatre al darrere. És una alternativa que tenim i segur que si un dia ho fem d’inici, el mister serà capaç de transmetre-ho i convèncer els futbolistes que aquesta és la millor decisió. El Girona ara mateix sembla que no es pot apartar de la línia de tres centrals, però tenim una plantilla que també se sent còmoda jugant amb l’altre dibuix.
L’únic marge que té el club si vol fer un canvi de rumb seria un relleu a la banqueta. Ho veu?
Jo no ho sento així. Veig el cos tècnic molt preparat per revertir la situació. Nosaltres estem a totes amb la seva idea, amb ells, confiem cegament amb la seva feina i ens sentim bé practicant el futbol que ells ens proposen. Evidentment el futbol són resultats i dinàmiques i hem de revertir la situació de manera imminent perquè, si no, al final perilla tothom. Segurament el cos tècnic, però també els futbolistes. A nosaltres ara potser no ens poden acomiadar, però som els primers interessats a capgirar la situació si volem continuar jugant a primera.
En moments de crisi falta més caràcter a la banqueta? Veient per exemple Machín i només comparant la gesticulació d’un i altre semblen el dia i la nit...
Són maneres diferents de gestionar el grup. Si preguntes a la gran majoria de la plantilla, el tarannà d’Eusebio ha emocionat molta gent i ha impregnat molt bé a dins del vestidor. Seria injust aprofitar-nos d’una mala dinàmica per castigar un caràcter més humà o més tranquil. Crec que el caràcter que té el mister és el que l’ha dut a fer aquesta gran trajectòria i amb aquest caràcter ha estat capaç de fer jugar de manera meravellosa a tots els equips que ha dirigit.
Personalment, vostè té els minuts que li agradaria?
M’agradaria tenir més minuts, però perquè sento que tinc una gran responsabilitat a sobre meu. Com a gironí, com a capità i com a líder vull poder demostrar i ensenyar que amb mi el Girona és millor. Respecto plenament totes les decisions. El Girona com a club està per sobre de tots els jugadors i el meu màxim desig és que, amb mi o sense mi, el Girona vagi bé per tot el que ens repercuteix, a mi com a gironí i a tots els companys. Jo sí que sento que amb mi l’equip té un valor afegit i m’agradaria tenir més protagonisme, però potser perquè estic molt ben acostumat.
Va ser una de les apostes al carril quan es van lesionar Mojica, Aday i Planas. Li incomodava aquesta posició?
Jugar al carril em va permetre conèixer un altre futbolista que no coneixia. Al final has de fer esforços físics molt diferents i em vaig adaptar bé. Sobretot vaig sentir que era un futbolista molt madur i molt preparat per jugar allà on calgués. Defensivament crec que no vaig patir en cap partit, cosa que és on hi havia més dubtes. I la situació ofensiva era molt diferent, però l’experiència va ser molt positiva.
Dels quatre migcampistes, té la percepció que només es fix Pere Pons?
Crec que la percepció de qui és el mig titular ha anat rotant. Per mi, en Pere ho ha de ser sempre. Aporta tot el que els altres no som capaços d’aportar. En Pere és insubstituïble en aquest equip. Els altres, sí que ens hem anat canviant sense tanta incidència.
L’afició ha xiulat l’equip en algun partit, però al final la necessitaran…
Haurem d’anar tots a l’una. A l’afició només li puc estar agraït. És sobirana i ella entén tot el que necessita l’equip. I si estan enfadats perquè l’equip juga malament ho ha d’expressar perquè això també ens obliga a nosaltres a reivindicar-nos i a reaccionar. El que no seria normal és que féssim males actuacions i l’afició no mostrés el seu desencant. Tenim la necessitat que ens acompanyi perquè la permanència es basa a assolir bons resultats a Montilivi.
Què en pensa quan mira dos mesos enrere i es veia amb +10 sobre el descens i la possibilitat de +13 a San Mamés?
Doncs que hem deixat escapar oportunitats d’estar molt més tranquils i de no estar patint. Per al futbolista, la situació més fàcil és jugar amb comoditat i sense pressió, i no hem aprofitat el que teníem per continuar vivint en aquest estatus. Ara toca viure un moment de tensió, de pressió, de ser valents, intensos... i que tothom torni a donar el millor de si mateix.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)