A casa del petit, les alegries s’assaboreixen al màxim però sempre amb la precaució d’aquell que sap què vol dir patir. I d’això en sap un munt Andrés González, que en la seva dotzena temporada al Santfeliuenc, viu el moment més dolç del curs després d’encadenar tres victòries seguides. “Els equips petits quan estem en aquests tipus de situacions, més que gaudir-ho estàs patint per veure quan s’acabarà perquè saps que no pot durar gaire més”, explica el tècnic.

Tot i això, però, a les Grasses hi ha motiu per a l’alegria, amb l’equip en plena dinàmica ascendent i amb la permanència per sisè any consecutiu a la categoria molt ben encarrilada. I és que la temporada no ha estat gens fàcil pel Santfeliuenc, després d’un estiu mogut i una primera volta força irregular, però des del mes de desembre, el conjunt blanc-i-blau presenta números d’equip de la zona alta, amb 19 punts dels darrers 24 possibles: “Ha passat el que desitges quan es fa una renovació així de l’equip. Al principi saps que serà difícil perquè vam incorporar gent jove i sense experiència a la categoria, però, a poc a poc, hem anat agafant la idea i els bons resultats han anat sortint”, diu González, que tot i reconèixer que té el primer any a tercera, i millor classificació històrica del club, com a referència –57 punts i novena posició en la 2013/14–, es nega a mirar gaire més enllà en el futur: “Això dels projectes és pels equips grans, els que tenen experiència en categories més altes. Per nosaltres jugar a tercera és com jugar la Champions League. Aspirem a mantenir-nos-hi més anys i que el nostre club serveixi de trampolí pels jugadors més joves i amb projecció. Per nosaltres salvar-nos en la darrera jornada és com guanyar la lliga.”