El Girona es tornarà a trobar dilluns la Real Sociedad, l’últim equip al qual va entrenar Eusebio Sacristán abans d’aterrar a Montilivi. El partit de la primera volta a Anoeta (0-0) va marcar un punt d’inflexió en la disposició tàctica de l’entrenador de La Seca, que va apostar de manera decidida per l’esquema amb tres centrals i dos carrilers després d’una primera fase de campionat en què va alternar dos patrons i va generar dubtes a la plantilla, tal com ell mateix va reconèixer. Curiosament, el retrobament amb la Real a Montilivi arribarà després d’una altra reprogramació d’Eusebio, que va decidir fer un gir al Bernabéu que va acabar de la millor manera possible, amb un triomf històric (1-2) que va posar fi a l’encallada i va capgirar l’estat d’ànim.

El retorn al dibuix amb una línia defensiva de quatre homes va arribar després d’una fase de molta fragilitat defensiva, que va accentuar l’encallada fins a les deu jornades (4 punts de 30) sense guanyar. “Alguna cosa s’havia de canviar. Estàvem encaixant gols i s’havia de buscar alguna fórmula que ens permetés ser més consistents defensivament”, argumentava el tècnic després de l’1-2 a Madrid. Quatre mesos enrere, Eusebio havia pres una altra decisió transcendent sobre l’esquema de joc. “La idea és centrar-nos en una proposta, amb matisos concrets, perquè em feia la impressió que, en dividir esforços en dues propostes diferents, no estàvem centrats amb les forces i la concentració al 100%”, explicava abans d’anar cap a Sant Sebastià. L’equip havia sortit d’una derrota molt dura a casa contra l’Eibar (2-3) que va generar la sensació d’indefinició d’un equip que havia treballat durant la pretemporada amb la línia de quatre pròpia d’Eusebio, que va rescatar el patró Machín en la tercera jornada –a Vila-real, on va celebrar el primer triomf– i que va anar combinant fins al primer punt d’inflexió. A partir d’aquella decisió a Anoeta, el Girona va guanyar fermesa defensiva i, tot i començar a acumular maldecaps amb les baixes, va encadenar sis jornades sense perdre (12 punts de 18) amb només tres gols encaixats. L’equip, acostumat als automatismes de la temporada anterior, va anar evolucionant a partir del mateix esquema, tot i que la manera de desenvolupar la proposta d’Eusebio era diferent de la de Machín. En qualsevol cas, tot girava a partir dels tres centrals i els dos carrilers. El tècnic va mantenir fix l’esquema fins que, després de la preocupant derrota a casa contra el cuer, va buscar un altre gir de guió. Al Bernabéu, no es va tancar del tot l’aixeta al darrere –dissetè partit sense deixar la porteria a zero–, però l’equip es va alliberar amb un triomf majúscul.