Girona

YASSINE BOUNOU

PORTER DEL GIRONA

“Sento que puc anar a més”

“És un desafiament nou per a molts, però l’equip no ha de pensar en el fantasma del descens. Fent les coses bé, anirem cap amunt”, explica el porter

“Vam saber trobar l’equilibri, després d’haver jugat amb un excés de pressió contra l’Osca”

La copa ens va fer perdre la rutina de la dedicació al dia a dia que ens feia jugar bé. No és fàcil competir cada tres dies
Podia anar a un altre lloc a guanyar més diners, però creia que el millor era continuar creixent en aquest repte
La primera instrucció del tècnic al porter és escollir bé per on podem sortir. I si no es pot jugar la pilota, doncs cap endavant

Yassine Bounou (5/4/1991) s’ha consolidat com un dels principals referents del Girona al camp i, un cop renovat fins al 2021, també un dels actius de present i futur del club. El marroquí valora la importància del triomf al Bernabéu, la mentalitat de l’equip, l’efecte de la copa en el treball diari i el seu creixement a Montilivi.

S’imagina que Courtois hagués marcat el 2-2 al Bernabéu?
Ni jo ni l’equip ho vam veure. De cop apareix per allà un tipus gegant que fa un cop de cap.
Encara se’n parlaria, i més sent el Madrid.
És clar. Però va acabar bé per a nosaltres, que és el més important.
L’hauria aturat?
Bé, hi estava a sobre. Potser si l’hagués ajustat més... No ho sé. No se sap mai.
És un recurs que els equips utilitzen a última hora. S’hi veu, fent-ho?
Depèn de la situació. Són gols que els porters poden somiar, però no va passar. També ho ha d’acceptar l’entrenador. Potser si remata millor... No se sap mai.
Remata bé?
Sí, seguríssim. Molt bé.
S’ha allargat gaires dies la celebració al vestidor?
Al principi no te n’adones del tot, perquè el que més necessites són els tres punts. Si estàs en una situació còmoda i guanyes el Real Madrid, ho disfrutes d’una altra manera. L’equip tenia pressió, i el que més disfrutava d’entrada eren els tres punts. Després, passa el dia, l’endemà, i t’adones que el que va fer l’equip va ser una cosa molt gran.
És la gesta més grossa que han fet a primera?
Possiblement la de l’any passat, que va arribar en un moment de Fires a Girona i per primera vegada, també va ser molt bonica. Però és veritat que aquest any, per la situació en què hi arribava l’equip, i pel fet d’aconseguir-ho al seu camp, és molt bonic. Jo crec que sí, que és dels millors moments que ha viscut el Girona a primera.
Després de perdre a casa contra el cuer, no semblava el millor moment per anar al Bernabéu. Què es van dir abans?
Abans del partit contra l’Osca, vam prendre’ns la situació amb molta pressió, amb un excés de pressió. I crec que això ens va perjudicar. Després, contra el Madrid, vam saber tenir l’equilibri a l’hora de preparar el partit. No vam sortir amb molta pressió ni tampoc amb relaxació. Vam trobar un bon equilibri. I això, afegit al que sap fer l’equip al camp, va fer que féssim un molt bon partit.
A part dels punts, què ha de donar aquella victòria?
Aquesta victòria és una mica el fruit de tot el treball que estava fent l’equip i que no trobava recompensa. Ara hem de pensar i veure què és el que vam fer bé aquesta setmana per continuar tenint aquesta rutina i afrontar els següents partits.
Eusebio sempre ha destacat l’esperit i la mentalitat de l’equip. I vostè també s’hi va referir en un moment delicat. A què es refereixen concretament?
L’equip és un grup d’amics que estan remant junts des de fa força temps. I sabíem que el problema no era el grup, perquè el grup és del millor que hi ha. És veritat que vam entrar a la copa, que vam perdre aquesta rutina, aquesta dedicació que teníem en el dia a dia i que ens permetia jugar bé el diumenge. Era tot viatjar, jugar, tornar i tornar a viatjar. Crec que l’equip va perdre una mica la dedicació al dia a dia. Perquè no és fàcil competir cada dos o tres dies, per a un equip com el nostre. I tot i així, l’equip va demostrar que podia competir.
La copa els va desprogramar?
No crec que sigui desprogramar, sinó que un equip com el nostre viu del treball diari, viu de millorar cada dia. Era tot competir. El mister, amb totes les lesions que hi havia, intentava armar un equip competitiu en cada competició. I no és fàcil, perquè la realitat nostra és que som un equip amb jugadors bons però que estan millorant dia a dia. I les lesions ho complicaven més.
Granell ja deia que els havia fet més mal que bé, la copa.
El capità sap perfectament el que diu. Ara bé, també dic una altra cosa. La copa ens va servir per guanyar al Bernabéu en la lliga. Perdre l’anada i la tornada ens va servir per saber com havíem d’afrontar el partit de lliga.
I potser va servir també perquè ells es confiessin massa?
Bé, no ho crec, perquè van arrencar guanyant. I nosaltres, la realitat és que més enllà d’això, els vam fer cansar, a un equip que venia de jugar a Amsterdam. Ells segurament s’esperaven un joc nostre més directe, però vam jugar com havíem de jugar i els vam fer cansar. Sabíem que ells buscarien el segon gol al principi de la segona part, per poder resoldre el partit i ja descansar. L’equip va entendre que l’important era resistir aquests primers 15 o 20 minuts per després tenir el partit a l’abast.
Assumeixen que la lluita per la permanència serà llarga i dura?
La realitat nostra és que sabem que és un repte, un desafiament nou per a molts de nosaltres, afrontar una situació així. Però d’altra banda pensem també en el dia a dia, a veure fins on podem arribar. Crec que l’equip no s’ha de focalitzar o pensar en el fantasma del descens. L’equip viu del dia a dia, del partit a partit, tenint en compte l’objectiu, que és la permanència, sí.
Per sota hi ha clubs com el Vila-real i el Celta. Deuen fer respecte. Potser n’hi hauran de posar d’altres, a baix?
Sí, això pot passar, però nosaltres confiem en nosaltres mateixos. Som un equip que som conscients que, fent les coses bé, anirem cap amunt. Hi hagi el Vila-real i el Celta o no.
El davanter viu del gol, i el porter de no rebre’n. Fa 17 partits que no mantenen la porteria a zero. És el repte que falta ara?
Sempre és un repte. El porter sempre buscar deixar la porteria a zero, i en això estem treballant. Dediquem el treball de cada dia a tenir aquesta recompensa.
Per vostè, millor un 1-0 que un 4-3?
Un porter, òbviament, necessita que el seu equip guanyi. I si pot ser deixant la porteria a zero, millor.
Els feien molts gols, i Eusebio va canviar el sistema. Serà la solució?
És un sistema en què el mister hi creu. I nosaltres estem aquí per seguir i fer el treball que demana el cos tècnic. Res més. L’equip està preparat per fer tot el que ens demanin des de dalt.
Agraeix que el club no hagi apostat per un relleu a la banqueta durant l’encallada?
No només el club, també els jugadors. Els futbolistes també van a mort amb l’entrenador, perquè és així. L’equip va a mort amb l’entrenador perquè és l’única manera de poder anar endavant.
Explicava, quan va renovar, que les noves idees del tècnic eren també una riquesa per a vostè. Li agrada l’aposta de jugar més la pilota?
Sí, jo crec que per a mi és una riquesa jugar d’aquesta manera. No és tant jugar d’una manera o altra, sinó saber interpretar cada moment del partit i saber com jugar en cada moment. Contra el Madrid, vam intentar sortir des del darrere, quan el partit ho necessitava. I quan sentíem que el més còmode era jugar cap amunt i guanyar les segones jugades, ho vam fer. És més o menys això.
Perquè la primera instrucció al porter, és intentar jugar la pilota?
No és jugar la pilota. La primera instrucció del mister cap al porter és escollir bé per on podem sortir. I si no es pot jugar, doncs cap endavant.
Va renovar tot i acabar contracte. Devia tenir ofertes més potents que la del Girona.
Sí, però la veritat és que com a projecte esportiu, sentia que el millor per a mi era continuar en aquest repte, en aquest projecte. Perquè podia anar a un altre lloc, guanyar més diners i tenir un break en la carrera, o bé seguir a poc a poc en el procés i poder arribar a això més tard.
Millor ser titular en el Girona que suplent en un gran equip?
No és per ser titular, sinó per sentir al matí, quan vas a entrenar-te, que tens possibilitats de jugar. Sentir que entrenant tenir la possibilitat de guanyar un lloc en l’onze. Si a tu et vol fitxar un equip gran, que et diu que et vol de segon però tu veus que t’hi pots guanyar el lloc, hi has d’anar. Però el que no va bé per al porter és anar a un lloc on saps que t’aixecaràs al matí sense tenir possibilitats.
Ara també hi ha la possibilitat de marxar, però deixant un traspàs per al club. Hi pensa?
El que penso ara és a donar el millor rendiment per al club i també créixer en l’aspecte personal. El que pot passar després no es pot saber.
Considera que ha fet aquest any el seu salt més rotund de la seva carrera?
Sí, crec que he millorat un munt. Però la realitat és que sento que puc anar a més, que puc donar més. No veig exactament un sostre. Sento que pot fer més, que ho puc fer millor.
A què atribueix la millora?
Aquesta millora és sobretot mental. De saber cuidar millor els detalls. És mental, bàsicament, perquè és el que diferencia un porter normal d’un gran porter. Bons, més o menys estem tots allà. És qüestió de concentració, d’escollir moments... Són coses en què necessito continuar creixent, i sento que aquest és el lloc per anar-ho fent.
És més difícil un partit com el de Mestalla, ple de feina, o el del Bernabéu, amb pocs moments més selectius?
És semblant. Crec que quan comencen a xutar-li molt, un porter sol respondre. Quan no hi ha gaire feina, has d’estar molt concentrat per reaccionar quan et toqui. S’ha d’acostumar el cap a poder competir en les dues situacions.
Aquesta millora mental, arriba sola, amb maduresa?
Sí, és qüestió de maduresa, i de canviar algunes coses en l’aspecte tècnic i tàctic. És una mica de tot, però el gran salt que necessito és mental.
El mundial va arribar un any massa aviat?
És que el futbol és així. Tot serveix, tot et fa créixer. Aquest any hi ha copa d’Àfrica, que també és un bonic repte. Cada experiència enriqueix.
Amb els penals, no hi ha manera...
El dia que en parem un farem una festa [somriu].
Es pot millorar?
Sí, jo crec que sí. És posar-s’ho al cap. Quan ho fas, sempre tens recompensa. He de donar aquest plus, de pensar com es pot parar. Veus vídeos, però el jugador va canviant. Contra el Madrid, Stuani va xutar pel mig. Per més que vegis cap on sol xutar, és més el moment, de sentir on pot anar. És més intuïtiu que de vídeos.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)