El cap de setmana que el Figueres jugava el seu últim partit a segona divisió B –un 0-4 al Miniestadi que certificava la permanència al terreny de joc–, el Llagostera guanyava contra el Sant Celoni (2-1) i tancava la primera temporada de la seva història a regional preferent amb un satisfactori vuitè lloc. Era el maig del 2007, i la fotografia fa evident que el club del Gironès i el de l’Alt Empordà vivien en realitats esportives molt allunyades. Aquell fatídic estiu a Vilatenim va acabar amb la refundació del Figueres i la creació del primer equip en l’última categoria del futbol territorial. Per contra, el Llagostera, ja encapçalat per Oriol Alsina, començava els millors anys de la seva història, que portarien l’equip blaugrana fins al futbol professional.

Aquest intercanvi de categories és l’explicació del fet que el Llagostera i el Figueres, tot i compartir demarcació gironina, no hagin teixit mai cap rivalitat esportiva. I és que mentre la Unió competia en categories estatals –a finals dels setanta va començar a despuntar a tercera divisió, va tocar sostre en el canvi de dècada dels vuitanta i noranta quedant-se a les portes de primera divisió i va competir a segona divisió B fins a la seva extinció el 2007–, el Llagostera no passava de la segona regional. Per contra, en els últims dotze anys, l’equip del Gironès va experimentar un creixement espectacular a la gespa i després de trencar diverses vegades el seu sostre competitiu es va plantar a la categoria de plata del futbol estatal en la temporada 2014/15. Aquesta trajectòria basculant dels dos clubs ha trobat un punt de trobada aquest curs en la tercera divisió, categoria en què ja fa sis temporades que s’ha consolidat el Figueres i en la qual l’estiu passat va caure el Llagostera procedent de segona divisió B.