Va ser un dels protagonistes del ventall tàctic que va oferir Eusebio Sacristán, que va tenir un alt grau d’intervenció en el desenvolupament del partit a Butarque fent diversos retocs per desactivar un Leganés que no perdia com a local des del setembre. “Havíem treballat els canvis durant la setmana, i han sortit bé”, relatava Marc Muniesa. Una de les decisions més sorprenents del tècnic va ser situar el lloretenc com a pivot per davant de la defensa després del descans, en què el Leganés va fer un pas endavant per mirar de refer-se del 0-2 que Portu va situar en la primera i que va acabar sent definitiu. Muniesa, que és central, va jugar la primera meitat al lateral esquerre, amb Valery –una altra de les sorpreses– davant seu. I en la segona, per davant d’Alcalá i Juanpe. “Ho havíem entrenat durant la setmana. Amb el seu canvi de sistema, hem preferit ajudar els centrals amb En Nesyri i Braithwaite”, va comentar.

Eusebio, que ha reactivat el Girona amb el 4-1-4-1 que va començar a aplicar al Santiago Bernabéu, havia de resoldre el buit al mig per la lesió de Douglas Luiz, que tenia el rol ideal per jugar de pivot tot sol. Primer, va ser Pere Pons, però, després del descans, Eusebio va preferir avançar el de Sant Martí Vell, que va tornar a fer un senyor partit, amb treball, pressió i arrencades. Per enganxar-se i ajudar més els centrals, Eusebio va recórrer a Muniesa, que no havia jugat mai en aquesta posició amb el Girona. No li era, però, del tot nova. “En el Barça B, Eusebio m’hi va posar i ja sabia què li podia aportar”, va recordar el defensa, que va tenir el tècnic de la Seca en el filial blaugrana entre el 2011 i el 2013.

Muniesa, que va començar cobrint el buit que deixava Raúl García Carnero –baixa per la clàusula de la por–, va completar tot el partit i va reactivar-se en la lliga, competició en què havia perdut molt protagonisme. No era titular en la lliga des del 10 de novembre, fa més de quatre mesos, precisament contra el Leganés a Montilivi. Va acumular força participació en les primeres 12 jornades, però en va anar perdent. I des del parèntesi de Nadal, només havia jugat els últims 20 minuts al camp del Betis. Muniesa s’havia de conformar amb les presències en la copa, fins que es va lesionar en la tornada contra el Madrid. Ara, i amb la línia de quatre al darrere, els minuts s’han encarit per als centrals. Juanpe va ser suplent contra el València i Bernardo, dissabte a Butarque. Amb l’eix més col·lapsat, Muniesa s’ofereix com a alternativa, ja sigui al lateral o de pivot. “La decisió final és del mister. Estic per ajudar en la posició que faci falta. Hem estat bé tots i haig d’estar preparat per jugar quan em diguin. Roberts s’ha quedat fora aquesta setmana i té qualitat. Hem de mirar per l’equip”, apuntava Muniesa després d’un triomf que és un pas de gegant. “És la millor manera d’afrontar l’aturada. Tenim 34 punts, queden 10 jornades i agafem distància amb els perseguidors.”