Girona

MARC MUNIESA

DEFENSA DEL GIRONA

“Mai no oblidarem l’1 d’octubre”

“Va ser molt especial jugar amb Catalunya l’any 2011 i ara també ho serà”

“Han dit el que pensen, amb respecte; som gent pacífica i aquest moviment el fem per una raó, que des d’allà o no ho volen veure o no ho volen acceptar”

Després de perdre contra l’Osca, li vam veure les orelles al llop. La setmana prèvia al partit a Madrid va ser clau
Em trobo més còmode de central, tant amb defensa de cinc com de quatre. Els laterals d’ara són extrems reconvertits

Marc Muniesa (Lloret de Mar, 27-3-1992) defensarà per segona vegada la samarreta de la selecció després que el primer cop ho fes convocat per Johan Cruyff amb 19 anys quan jugava en el Barça B (entrenat per Eusebio). Hi hauria pogut jugar més vegades, però per Nadal, quan jugava a l’Stoke, la lliga no s’aturava. El lloretenc és un dels quatre gironins que dilluns vinent saltaran a la gespa de Montilivi contra Veneçuela.

Satisfet per la convocatòria?
Molt content. Ja vaig tenir el plaer de ser cridat en una ocasió per Cruyff [el 2011, contra Tunísia, a l’estadi Lluís Companys (0-0)] i va ser molt especial. Ara que torno a estar a casa i després que l’any passat no hi hagués partit, em fa il·lusió ser-hi.
De moment, només amistosos...
Ara no podem aspirar a més, però que hi hagi jugadors com Piqué, Xavi i altres futbolistes que vulguin venir a jugar amb Catalunya, ha de ser un orgull per a tots els catalans. O Cesc, que no hi podrà ser per una causa de força major com és una lesió.
Amb quina selecció podria emmirallar-se Catalunya potencialment?
Ho parlàvem precisament aquesta setmana amb Granell, Aleix i Aday. Hi ha un bon equip i grans jugadors, alguns dels quals no poden venir perquè estan amb Espanya. No tinc dubtes que podríem competir molt bé, tot i que és obvi que el sostre real no el podem saber.
Veneçuela serà el rival. És el de menys en un partit així?
Mirant la convocatòria, en la línia ofensiva tenen potencial. I també hi va el nostre company del filial, Nahuel Ferraresi. Vindran de jugar contra l’Argentina i tenir com a rival una selecció que habitualment participa en la Copa Amèrica serà bo per mesurar el nostre nivell. Ells, a nivell de país, també tenen problemes, com nosaltres.
Preveu un Montilivi ple i una festa reivindicativa?
Espero un Montilivi ple i una festa per als jugadors i per a l’afició. No sé si el dia i l’hora seran un problema, però espero que no. El Girona ha jugat algun partit els dilluns al vespre i la gent ha respost. Espero aficionats del Girona i molta més gent que vindrà a animar Catalunya. Segur que el 17.14 no es passarà per alt i que l’himne es cantarà molt fort.
Granell va dedicar el triomf al Bernabéu als presos polítics. Li va agradar? N’està orgullós?
Sí. Va dir el que pensava. Al final nosaltres parlem d’aquestes coses. I seguim el judici i estem endollats a la televisió i a la ràdio. Dissabte passat, abans del partit a Leganés, també vam veure vídeos i imatges de la manifestació a Madrid. Tenim clar que som gent pacífica i que aquest moviment el fem per una raó, que des d’allà o no ho volen veure o no ho volen acceptar. Volem dialogar.
Que altres futbolistes com Piqué parlin del tema i exposin la seva opinió, és important?
Va bé que en Gerard ho faci. És un esportista que té uns 20 milions de seguidors a Twitter, és el capità del Barça i un dels millors futbolistes en la seva posició. Al final, el que fa és parlar com qualsevol persona i ho fa sempre amb respecte. Hi ha rebombori i això ven, ja que quan parla s’incendia tot.
Porta llaç groc?
No en porto cap a sobre. Cadascú té els seus sentiments i jo estic en contra de tot el que està passant.
L’han pogut veure per alguna de les manifestacions...
Mai no m’havia manifestat, però mai no oblidarem l’1 d’octubre i tot el que vam veure. Ens va impactar molt que colpegessin la nostra gent i els amics pel fet d’anar a votar. Al final, reivindiquem el que volem sense cap tipus de por i amb total normalitat.
Va ser titular en la lliga 15 partits després de lesionar-se al camp de l’Espanyol. Es va arribar a desesperar?
Durant el mes de gener, la copa va fer que es repartissin minuts i aquesta competició es va convertir en un respir per als titulars en la lliga i en una oportunitat per als menys habituals. A l’entrenador li va anar bé, i a l’equip també, tot i tenir moltes lesions. És cert que, personalment, trobava a faltar competir en la lliga, però la copa és molt difícil i tenia l’atractiu de batre’ns contra grans rivals com l’Atlético i el Madrid, un fet que motiva a qualsevol futbolista.
Va sortir de l’equip per lesió i el Girona va iniciar la seva pitjor sèrie: 4 punts de 30...
Vam agafar una ratxa molt dolenta, però tot i així ens vam mantenir fora del descens, a pesar de la plantofada final a casa contra l’Osca en un partit en què nosaltres mateixos ens vam imposar massa pressió. Per sort, l’equip va saber reaccionar i sortir de l’espiral negativa. I no només em vaig lesionar jo, sinó també Carles Planas. I uns partits després, Roberts. Van ser un cúmul d’obstacles.
Un cop es va recuperar, el Girona continuava immers en una mala ratxa, però vostè seguia sense entrar...
Va ser així. No tenia l’oportunitat perquè suposo que el tècnic tenia dos equips, un per a la copa i un per a la lliga. Tot i que costa acceptar-ho, el bon paper a la copa em reconfortava. Per desgràcia, però, vaig tenir una altra lesió [contra el Madrid a Montilivi, en la tornada de quarts] que em va deixar unes setmanes més sense possibilitats.
Al Bernabéu, ja en la lliga, hi va haver un canvi de sistema que va sortir rodó (1-2). I sembla que Eusebio ja no es mourà de la línia de quatre. Es veu més de lateral que de central?
Normalment m’entreno de central i he jugat molts anys en aquesta posició, també amb aquest sistema amb defensa de quatre. Sempre he crescut jugant de central i és on em trobo més còmode. A Butarque vaig jugar de lateral ajudant els centrals i Valery s’ocupava més de tota la banda, tot i que ell és més un extrem i té més profunditat. Jo sé les meves característiques i on puc rendir més. Els laterals d’avui solen ser extrems reconvertits i amb capacitat de desequilibri a tres quartes parts del camp. A la plantilla en tenim uns quants exemples, amb Aday, Mojica, Porro o Valery.
Passant de tres centrals a dos centrals, hi ha més competència?
Abans eren tres llocs per a cinc futbolistes. Ara són dues places per a quatre, perquè Ramalho està jugant més de lateral. El més positiu d’aquesta competència és que jugui qui jugui ho està fent bé. Ara està entrant més l’Alcalá, però també juguen Bernardo i Juanpe i rendeixen. Tothom ha de donar el màxim i estar preparat per a quan té la possibilitat de jugar.
Al lateral esquerre, fa quatre dies semblava un desert i ara hi ha ‘overbooking’...
Tenim una plantilla molt completa i totes les posicions doblades o fins i tot triplicades. Ara hi som tots i això és molt bo perquè ningú té el lloc garantit i ningú no es pot relaxar.
Contra el Leganés comença de lateral i acaba de pivot al davant dels centrals. El va sorprendre, aquest moviment?
No em va sorprendre jugar de pivot perquè ho vam estar entrenant durant la setmana. És una posició semblant a la de central, tot i que reps la pilota d’esquena. De central és més fàcil perquè ho veus tot de cara. Al Barça B, amb el mateix Eusebio, i a l’Stoke, en dues o tres ocasions ja hi vaig jugar. No és una posició nova per a mi; si hi ha baixes o el tècnic m’hi ha de posar, no tinc problemes.
El partit a Butarque va ser molt tàctic i els moviments constants d’Eusebio segurament van trastocar el rival?
Va estudiar-ho bé. El Leganés portava onze partits sense perdre a casa, però érem conscients que sumar tres punts abans de l’aturada ens aniria molt bé. Teníem moltes alternatives preparades, però el mister va intuir que s’havien d’aturar les arribades de Nyom fent dos contra un entre Valery i jo. Tot ens va anar de cara per controlar l’avantatge durant el matx.
Gaudeixen d’un coixí de 9 punts respecte al descens. La permanència està encarrilada?
Està més a prop. Va ser molt important la victòria a Vallecas. És cert que la del Bernabéu va ser un punt d’inflexió i un bàlsam que ens va ajudar a sortir d’allà. Però a Vallecas era clau per evitar que el Rayo se’ns acostés i posar més distància amb altres rivals. Les tres victòries a Madrid han anat de meravella. Ara ens falta sumar més a a Montilivi.
Havien arribat a tenir 10 punts de marge amb el descens, però es van quedar sense xarxa després de la derrota a casa contra l’Osca i amb el Bernabéu en l’horitzó. Es van espantar?
El mes de gener va ser molt exigent. La copa ens va desgastar perquè vam jugar contra dos grans rivals. I a la lliga vam rebre el Barça. I les lesions no ens van respectar. No sé si espantats és la paraula, però havíem d’anar al Bernabéu després d’haver perdut contra l’Osca i afrontàvem una situació en què no ens havíem trobat com a equip. Li vam veure les orelles al llop perquè també pensàvem que equips com el Vila-real o el Celta algun dia sortirien d’allà. La setmana prèvia al partit contra el Madrid va ser clau. El vestidor va estar tranquil, vam fer una barbacoa al PGA, vam solidificar més el grup i vam treballar amb molta intensitat el canvi de sistema. El mister tenia moltes ganes d’utilitzar el nou dibuix, ja que ell s’hi sent més còmode, i l’equip va confiar en el que volia fer. Tot va anar rodat.
Què té el Girona a fora que no té a Montilivi?
Contra el València vam jugar molt bé i les ganes de guanyar ens van perdre. A fora, potser juguem més alliberats i no tenim les ànsies de vèncer per fer feliç la nostra afició. Hem de jugar amb tranquil·litat i més ara, amb el coixí de nou punts. Al final, els partits a Montilivi són els que ens salvaran tot i que actualment siguem el tercer millor equip a fora. Amb més regularitat a casa qui sap on seríem.
Tampoc ha estat normal la mala gestió que s’ha fet en algun partit dels avantatges en el marcador?
Quan anàvem al davant, tinc la sensació que no sabíem controlar el partit. En canvi, l’altre dia contra el Leganés amb el 0-1 volíem fer el 0-2. També no hem estat del tot fins en superioritat numèrica. Hem acabat patint bastant contra equips que s’han quedat amb deu. El Llevant, el Rayo, el València, el Barça...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)