Temps de resignació

Quan Pacheco, amb un xut afortunat (73’), va fer el gol que acabaria donant el triomf al Màlaga ahir al Nou Estadi, es podia esperar la reacció del rival. El Nàstic, però, és un equip al qual sempre li ha costat refer-se dels cops rebuts i, a més, ara es comença a fer a la idea que la permanència és una utopia. Així, en els vint minuts posteriors, els grana no van fer perillar la victòria dels andalusos ni amb les típiques pilotes penjades a la desesperada. Res de res, cap capacitat de reacció d’un equip que en la primera meitat no va saber-se imposar prou –més enllà d’algunes accions per les bandes de Pipa i Abraham, i tot i jugar contra un rival amb poques ganes de portar la iniciativa– i que, en la segona, es va estirar una mica més i va ser un pèl més amenaçador. Va veure, però, com el Màlaga en feia prou amb un parell d’urpades per aconseguir, gairebé sense voler, una victòria que el manté ben situat a la zona alta.

Amb el xiulet final, es podia esperar una escridassada de l’afició, l’exteriorització d’una empipada per fer reaccionar l’equip, però els seguidors també van assumint el destí del Nàstic, que es manté a vuit punts de la zona de permanència amb onze partits per jugar, i s’imposa la resignació. Cal esperar que la directiva també assumeixi la situació i comenci a planificar la temporada que ve i a centrar-se en el llarg termini, i no perdi excessives energies ni hipotequi el futur aferrant-se a salvar el curt termini, tal com sol fer. Calen il·lusions renovades, recuperar la identitat, tornar a començar, fer una passa enrere per tornar amb més força. Que tinguem sort.