Seré el president si els socis confien en mi, que pel que sembla serà així. Només fa vuit mesos que soc màxim mandatari del club, un càrrec que vaig heretar en un any complicat com és l’any del centenari. Estic vinculat des dels nou anys amb el Figueres, des de jugador infantil, del segon equip, com a membre de la junta, metge del club... Només em falta rentar la roba! [riu]. Soc una persona coneguda per la ciutadania i tota l’entitat i, com he dit, porto vuit mesos, encara no hauria ni nascut, i no vaig poder fer ni l’equip actual, tot i que aprovo la feina feta per l’anterior president i junta. Gran part de la junta i els socis m’han pressionat, en el bon sentit de la paraula, per presentar-me i vull tornar a la Unió tot el que em va donar, alegries, fantasies i decepcions, que també existeixen en el món de l’esport.

El rigor econòmic. Hem tingut una entrada important al club de teixit empresarial que ens ajuda, només cal mirar les tanques de l’estadi. Hi ha molts clubs que per motius econòmics se n’han anat en orris, com el Reus, l’Ascó, etc. Volem el millor per al Figueres i aquest és el punt principal. Ja ens van prometre el cel i ens van portar a l’infern, i això no s’ha de repetir. Volem fer tres o quatre fitxatges de renom i això es pot fer amb capital o endeutant el club, cosa que no volem. El futbol femení, del qual s’han obert inscripcions, i el futbol de base seran importants i ja enguany estan participant alguns joves amb el primer equip.

Un Figueres sanejat econòmicament i que vol aixecar el cap. No prometo pujar ja que toco de peus a terra. La meva professió m’ha ensenyat a ser respectuós i mai se sentirà o llegirà cap mala paraula meva cap a l’altra candidatura. Serem senyors i portarem la Unió on ha d’estar.

No haig d’anar a discutir res amb una persona que m’ha faltat al respecte. Si vol el debat, després que guanyem el farem. No para de criticar, riure’s de la gent i no vull cap circ. Primer tenim al cap guanyar i no ens faran desviar de la nostra trajectòria.