Els perills del gener van aparèixer quan el Girona va eliminar l’Alavés en els setzens de final i es van accentuar precisament en el moment que l’equip de Montilivi va assolir el seu sostre històric en el torneig del KO després de fer la gesta al Wanda i plantar-se a quarts de final. La copa, plena d’alegries, va acabar essent un regal enverinat perquè va doblar el nombre de partits que el Girona va tenir el primer mes del 2019 (de quatre a vuit) i perquè els d’Eusebio també ho van pagar car, amb lesions o amb alguns futbolistes molt sobrecarregats de minuts i, gairebé per una regla de tres, lluny de la seva millor versió.

A banda dels quatre partits extres de màxima exigència (dos contra l’Atlético i dos més contra el Real Madrid), el Girona es va desmuntar en la lliga. Se li van escapar dos punts preciosos al camp del Llevant quan semblava que ho tenia fet amb l’1-2 (els locals van empatar a poc del final jugant amb un home menys); tampoc no va assegurar la victòria contra l’Alavés (els vitorians van neutralitzar en la segona part l’1-0 de Stuani), i va tenir tota la desgràcia del món al Villamarín (va arribar al descans guanyant 1-2 però va perdre per un penal en l’afegit, 3-2). I el Barça va rematar la feina a Montilivi amb un 0-2 força plàcid. El balanç a la lliga del gener va ser de 2 de 12, i el febrer no va ser gaire millor.

Derrotes a banda, el Girona va començar el 2019 amb uns quants lesionats (Mojica, Aday, Roberts, Planas, Doumbia i Pere Pons van ser baixa al camp del Llevant). Als quatre primers ja no els va recuperar en tot el mes, però amb els partits que el Girona va haver d’afrontar van aparèixer més contratemps. De fet, en el primer partit del febrer, a Ipurua, el Girona hi va arribar amb vuit baixes per lesió (Mojica, Planas – a la banqueta, fent número–, Aday, Roberts, Gorka, Muniesa, Borja i Doumbia) i un sancionat (Bernardo).