El Peralada continua sumant a poc a poc, potser massa, els punts que necessita per aconseguir la permanència després de l’empat contra l’Atlètic Llevant. La millor notícia és que ho està fent mentre passa una sequera golejadora que ja arriba als 300 minuts. Tot el que li està faltant al davant ho ha guanyat en defensa i s’ha abonat al 0-0 –el d’ahir va ser el tercer seguit.

Que el gol no arribi no és per una qüestió de no generar ocasions, ja que els de Chicho, tot i no ser dominadors clars del partit, van tenir grandíssimes ocasions per obrir la llauna amb una diana que hauria valgut els tres punts. Les millors ocasions les va tenir en la primera part, després que l’Atlètic Llevant, molt perillós trobant espais entre línies de la defensa xampanyera, busqués el gol sense fortuna amb dos xuts llunyans. Boselli i Pachón ho van provar de volea, però qui va tenir el gol a tocar va ser Miguélez en un mà a mà amb Cárdenas. El seu xut va anar al ninot i va reflectir a la perfecció que ahir la punteria no estava afinada.

La primera part va ser de tu a tu amb un Peralada lleument superior, però en la segona part el ritme va baixar. Les defenses van concedir poquíssim als atacs i només en jugades aïllades a les dues àrees hi va haver sensació de perill. El guió hauria pogut canviar quan els valencians es van quedar amb deu per l’expulsió d’Arturo Molina, però el Peralada no ho va saber aprofitar i els minuts es van anar consumint sense que ningú veiés la porteria. Només un xut creuat de Pascual que va sortir desviat per poc i una rematada de cap de Teo en l’afegit que va tenir el mateix final van estar a punt de moure el 0-0 final.