L’Atlético ja només pot fer una cosa aquesta temporada: guanyar –molt– i resar –també molt–. I és que al conjunt colchonero ja tan sols li queda la lliga, com a única aspiració. Eliminat de la Champions League, el gran somni de l’entitat i que aquesta edició acull la final al Wanda Metropolitano, i també de la copa, a mans de, precisament, el Girona, en una eliminatòria de vuitens històrica per als gironins amb desenllaç èpic al feu madrileny, a l’equip que orienta Diego Pablo Simeone li ha tocat centrar-se, per força, exclusivament en el campionat de la regularitat. L’empresa, però, d’arribar a lluitar pel títol no és senzilla, ja que a nou jornades de l’acabament no depèn d’ell, sinó del fet que el Barça, el líder, ensopegui i perdi els 10 punts d’avantatge que té.

Depèn doncs d’una davallada blaugrana gegantina, però, tot i això, l’Atlético, l’equip que mai es rendeix, que insisteix, que li agrada molestar més que a ningú, no llança la tovallola. “En una setmana poden passar moltes coses en el futbol”, deia esperançat Simeone divendres, abans d’encetar la setmana de tres partits. No van escurçar res els colchoneros en la primera oportunitat, però sí van recuperar sensacions després de l’aturada de seleccions, que van deixar deprimits amb la desfeta a Europa contra la Juve encara candent i una derrota contra l’Athletic a San Mamés. D’aquesta manera, a Mendizorrotza i contra el Deportivo Alavés, l’Atlético va golejar (0-4) liderat pel seu trident –Morata, Diego Costa i Griezmann– del qual hi havia dubtes que combinés bé, però a Vitòria es va conjuntar perfectament i va seguir el seu procés de rodatge. Morata, el fitxatge estel·lar del mercat d’hivern, va tornar a marcar i ja suma 4 dianes amb la samarreta roig-i-blanca; Diego Costa, absent gran part del curs després de ser intervingut en un dit del peu, va tornar a veure porteria quatre mesos després; mentre que Griezmann, que encadena set partits sense celebrar una diana, va donar una assistència.