El protagonista
Cristhian Stuani
Llum en la foscor
Els resultats de les últimes jornades han dibuixat un escenari complicat a Montilivi, però enmig de la foscor que suposa no haver guanyat un partit a casa des del mes d’octubre i encadenar tres derrotes l’última setmana hi ha un nom que continua brillant: Cristhian Stuani. Unes molèsties al soli de la cama dreta el van fer caure de la convocatòria per jugar al Wanda Metropolitano contra l’Atlético i l’equip el va trobar a faltar en la punta d’atac. Durant els dies previs al duel contra l’Espanyol, el davanter uruguaià va fer patir de valent els aficionats blanc-i-vermells, que conscients de la seva ascendència en el joc dels gironins i de les seves espectaculars xifres golejadores, tenien clar que la seva presència al terreny de joc era un argument clau per vèncer en el duel català. Fruit de la necessitat de puntuar del Girona, Stuani va passar moltes hores amb els fisioterapeutes i els recuperadors i l’esforç de tots plegats va tenir una primera recompensa. El 7 dels gironins va poder ser a l’equip titular i, d’entrada, el seu rendiment no es va veure marcat per les molèsties físiques que l’havien acompanyat els anteriors dies.
Contra el seu exequip, l’Espanyol, Stuani va tornar a viure una intensa batalla amb els centrals blanc-i-blaus. Aquesta vegada, en la pugna per despenjar i rematar pilotes no hi havia David López –amb qui en els anteriors duels se les havia hagut de valent–, però va ser el seu substitut, Naldo, qui li va complicar més les coses. El central brasiler va focalitzar la seva feina a no deixar que Stuani toqués pilotes amb el cap, i la realitat és que en la majoria dels casos li va guanyar la partida. Mesell com és, Stuani no va abaixar els braços i va saber patir en el cos a cos per així intentar generar alguna ocasió clara de gol per als seus companys.
L’assegurança dels onze metres
Tot i el seu treball a l’àrea rival, l’oportunitat per marcar li va arribar a través d’un penal per mans de Rosales que el VAR va haver de validar. Stuani tenia a les seves botes l’oportunitat de restablir la igualada en el marcador quan encara quedaven onze minuts per endavant, i en un moment en què el Girona semblava desconnectat. L’atacant blanc-i-vermell no va fallar, va transformar l’empat a un que donava vida als gironins i amb l’encert des dels onze metres es confirmava com un dels grans especialistes del moment en els llançaments de penal. De fet, transformar aquesta pena màxima significava establir un rècord: Stuani ja és el jugador que més penals ha marcat de manera consecutiva en tota la història de la primera divisió. Setze penals i setze encerts que li permeten superar Manolo Alfaro, que ho va aconseguir en la dècada dels noranta vestint la samarreta de l’Hèrcules i el Vila-real. Amb el Girona, Stuani encadena deu llançaments enviant la pilota al fons de la porteria, i el de Tala no en falla cap des del primer que va executar amb el Racing la temporada 2011/12.
El divuitè gol del curs del davanter gironí no va servir per evitar la derrota. Si costa explicar que el Girona no guanyi a casa des de l’octubre també és sorprenent que un equip amb un jugador que ha marcat 18 gols estigui patint per aconseguir la permanència.
Publicat a
Notícies
Dimarts,23 abril 2024