Eusebio afirma que no troba un argument convincent que expliqui per què la fiabilitat del Girona cau en picat quan juga al seu camp, però els números són irrefutables: 12 punts a Montilivi i 22 a fora. Més enllà d’aquesta dada (el Girona ja s’ha assegurat que acabarà sumant més punts com a visitant que no pas com a local, tot i que encara li queden tres partits al seu estadi), n’hi ha una altra que també ha de preocupar de manera notable i és la diferència entre la primera part i la segona. De fet, en aquesta setmana terrible (tres derrotes en tres partits), el Girona ha arribat al descans guanyant (Athletic) o empatant (Atlético i Espanyol), abans de fondre’s com el sucre en segones parts llastimoses, sobretot les dues a Montilivi, contra els de Garitano (els bascos van aixecar sense dificultat l’1-0, i també sense necessitat d’haver de recórrer a futbolistes com ara Muniain i Ibai Gómez, que es van passar els 90 minuts a la banqueta) i contra els de Rubi (després d’una primera part acceptable, els d’Eusebio van sucumbir a les canonades de Darder). De res van acabar servint les primeres parts. L’equip va tornar al camp amb el peu esquerre i ja no va redreçar la situació. I l’Athletic el va massacrar amb el joc aeri i l’Espanyol, des de la llarga distància.

Només al Wanda el Girona va oferir un to acceptable en els segons 45 minuts, per bé que en l’1-0 de l’Atlético –VAR al marge– va clamar al cel la feblesa defensiva i la falta de concentració en l’acció del gol de Godín després que els gironins permetessin un tres contra un en un córner que els locals van llançar en curt i que va acabar amb la pilota a les xarxes després d’un seguit de despropòsits.