El Girona i el Vila-real es van trobar en la lligueta de la fase d’ascens a segona divisió A de la temporada 1991/92 i, tot i que els blanc-i-vermells ho van tenir a prop, el premi del salt de categoria va ser per als de la Plana. La primera jornada va enfrontar els dos clubs a Montilivi, i el Vila-real es va emportar el triomf per 1-2. Després d’una nova derrota en la segona jornada contra el Linense, l’equip que dirigia Xavi Agustí va començar a créixer. Tres victòries consecutives contra el Salamanca, el Vila-real i el Linense dibuixaven un escenari en què gironins i groguets s’ho jugarien tot en l’últim partit de la fase d’ascens. Cal destacar que en el duel de la segona volta al Madrigal, el Girona va guanyar per 2-4 en un enfrontament molt recordat perquè el porter gironí Josep Soldevila va marcar un gol directe des de la seva porteria.

En l’últim partit de la fase d’ascens, el Girona visitava el camp del Salamanca i el Vila-real, el del Linense. L’empat que mostraven els marcadors dels dos terrenys de joc en el descans feia pujar als gironins, però després de la represa, la situació va canviar: els de Xavi Agustí van acabar perdent (2-1) i el Vila-real va vèncer i va poder fer el salt cap a la segona divisió. Aquell pas endavant del submarí groc era l’inici d’una trajectòria que l’ha portat a consolidar-se entre els grans clubs de futbol professional. Per contra, a Montilivi es va iniciar un declivi que va portar l’equip gironí per categories molt baixes per la seva història durant els anys noranta i l’inici del nou segle.

El Vila-real ha colpejat amb duresa el Girona quan s’han hagut de disputar algun objectiu esportiu de manera directa, però també és cert que els gironins han sabut treure profit de l’equip groc en determinades ocasions. I és que, en el futbol, el drama d’alguns és l’alegria dels altres i, per exemple, en la temporada 2011/12, una carambola de resultats en l’última jornada va enviar el Vila-real a 2a A i de retruc va arrossegar al descens el seu filial, que competia en la categoria de plata. Per contra, el Girona, que estava amb l’aigua al coll a falta de cinc jornades per al final, va veure en el descens dels groguets i el seu filial una porta cap a la permanència. I és que automàticament el Girona va passar d’ocupar llocs de descens a situar-se en posicions de salvació i això, combinat amb el bon rendiment en els últims partits, els va permetre salvar una situació que pocs dies abans semblava d’allò més complicada.

La temporada passada, en l’estrena del Girona a primera, l’estadi de la Ceràmica va ser l’escenari on es va girar full definitivament a l’objectiu de la permanència. El 0-2 dels blanc-i-vermells permetia assolir els 40 punts quan encara quedaven 11 jornades de lliga i el mateix Pablo Machín, sempre prudent, confirmava que calia mirar cap amunt: “Hem tancat el primer objectiu del curs, que era la salvació. Ara cal veure si en les últimes jornades tenim possibilitats de lluitar per Europa.” Demà, el Girona també pot fer un pas molt gran cap a la continuïtat a primera divisió.

El curs 2012/13 del Girona, amb Rubi a la banqueta, estava sent espectacular i l’equip arribava al tram final situat en llocs d’ascens directe i amb un marge de seguretat en la classificació just abans de visitar els seus dos grans perseguidors, el Vila-real i l’Almeria. El pla va saltar pels aires amb la incomprensible derrota a casa contra el Xerez (2-4), un equip que feia setmanes que estava enterrat en el descens. Encara refent-se del cop i ja sense espai per a l’error, els gironins van visitar el Madrigal una setmana després i el conjunt de Marcelino García Toral no va desaprofitar l’oportunitat de prendre la segona posició als de Montilivi. El matx va ser disputat fins al final, i l’empat a un que va aconseguir Toni Moral a l’inici de la segona part va donar esperances als de Rubi. Ens els últims minuts, però, el conjunt groguet va prémer l’accelerador i quan es va posar al davant (73’) no va donar cap possibilitat als gironins. El resultat va ser un clar 4-1. El duel també és recordat perquè l’afició blanc-i-vermella es va mobilitzar per acompanyar l’equip en aquest decisiu enfrontament.

Si el Girona havia viatjat a Vila-real sent segon classificat i ocupant una plaça d’ascens directe, en finalitzar la jornada els de Rubi queien fins a la quarta posició. El conjunt groc i l’Almeria el passaven en la taula classificatòria. Els últims tres partits van confirmar l’ascens directe a primera divisió del Vila-real, l’Almeria va ser tercer i el Girona, quart. En la promoció, els andalusos es van quedar l’última plaça d’ascens.