Patrick Roberts és un futbolista singular, diferent, especial. Esquerrà posseïdor d’una fantàstica conducció, és ràpid, traçut, esmunyedís i té com una de les seves principals virtuts l’un contra un, una habilitat cada vegada a l’abast de menys. L’anglès és un extrem clàssic, dels qui encaren, dels qui marxen, dels qui generen situacions del no-res i així, amb aquestes condicions, tot i haver disputat pocs minuts, per les lesions o per la falta confiança de l’entrenador, i tampoc haver aconseguit un rendiment important, ha connectat amb Montilivi.

De fet, ahir tot just jugava el seu cinquè partit d’inici, en una titularitat, que va representar la principal sorpresa d’Eusebio en l’onze, ja que el dorsal 17 del conjunt gironí no començava un matx de lliga des del 2 de desembre de l’any passat. I el jove atacant de 22 anys es va fer notar, a cama canviada, partint de banda dreta, atraient rivals quan rebia l’esfèrica, protagonitzant eslàloms i provocant perill. Passat el primer quart d’hora, va patentar-ho tot plegat amb una assistència cap a Stuani, que l’uruguaià va ficar al fons de la xarxa, una diana que significava l’empat i que va ser celebrada amb fervor i entusiasme a la graderia. També sobre la gespa, per tot l’equip, que es va abraçar abans a Roberts que al golejador, sabedor que és un futbolista necessitat d’un impuls així. L’alegria, però, va ser efímera: el VAR va revisar i l’àrbitre va dictar sentència; el peu de Roberts en rebre la pilota prèvia a la passada a Stuani invalidava l’acció, ja que estava en fora de joc.

Tot i això, l’anglès no es va deprimir, va seguir insistint i Montilivi es va entusiasmar per moments, amb les curses del noi de Kingston, incisiu i punyent, amb bones intencions, que estava sent un dels millors del conjunt gironí.

També en el segon temps, en què va canviar papers amb Portu i va passar a la banda esquerra, a cama natural. De les seves botes van seguir sortint accions interessants, com ara una jugada individual que va finalitzar ell mateix amb un xut al pal curt i que Sergio Asenjo va neutralitzar. S’havia convertit en el principal argument ofensiu dels gironins, amb problemes per generar en atac organitzat. El seu partit però, només va durar 64 minuts, perquè Eusebio va decidir canviar-lo. “Prenc les decisions que crec que són les millors per l’equip”, va explicar després el de La Seca, que va ser escridassat pel públic arran del canvi. “Entenia que necessitàvem una cosa diferent en atac, que érem a prop de la seva àrea i volíem posar Doumbia, per ajuntar-lo amb Stuani i tenir al camp els millors definidors”, va seguir. “Trec Roberts perquè és el que més temps duia sense jugar, ve de molt temps sense haver disputat un partit complet”, va justificar Eusebio, que hi va afegir: “He entès que era la millor decisió. Treballo cada dia amb els jugadors, sé en quina situació anímica i física estan i intento prendre les millors decisions.”