El 3 de novembre, el Girona es va presentar a Mestalla amb set baixes i en va sortir amb una victòria miraculosa, gestada per una actuació descomunal de Bounou i arrodonida amb el primer gol a l’elit de Pere Pons. Aquell dia a València, condicionat per tantes absències, Eusebio Sacristán va fer cinc canvis en l’alineació inicial respecte a l’anterior –una altra victòria, l’última a casa, contra el Rayo–. No n’havia fet mai tants d’una jornada a l’altra, i no ho va repetir més. Fins que, de cop, ho ha reproduït en tres partits seguits. El tècnic, que viu el seu moment més delicat a Montilivi, encadena tres jornades fent cinc canvis en l’alineació inicial. Les sacsejades, però, no es tradueixen en bons resultats, perquè no hi ha manera ni de tallar la sequera a casa ni de puntuar després de l’últim parèntesi de la competició.

És habitual que, sense bons resultats, els entrenadors vagin fent retocs per buscar les peces que ajudin a la revifada. L’altre factor dels canvis són les lesions i sancions, com li va passar diumenge a Eusebio, que va perdre Douglas Luiz i Granell per sanció i Bernardo per lesió. El brasiler, però, ja no havia estat titular contra l’Espanyol, i això que era l’home triat pel tècnic per donar-li l’equilibri al mig del camp en el 4-1-4-1. Dels cinc canvis que va fer contra els blanc-i-blaus –el retorn de Bounou i Stuani estava cantat–, no n’hi havia cap d’obligat, i algun va sorprendre, com el descans a Alcalá. De fet, des que va començar a aplicar aquest sistema al Bernabéu, els girs han estat constants tant al darrere com al mig del camp. Pedro Porro, que ho jugava tot quan l’equip tenia carrilers, ha perdut protagonisme i s’alterna la titularitat amb Ramalho a la dreta. A l’altre costat, Raúl García va agafar molta continuïtat, però la va perdre de cop –diumenge va tornar– en benefici de Muniesa, que ha manifestat que no se sent còmode al lateral. I a l’eix, Bernardo ha perdut la condició d’intocable de l’inici de curs, i Alcalá i Juanpe tampoc són intocables. Eusebio també ha anat retocant el mig del camp, tant en la combinació de noms com en l’escollit per al pivot. Els més aliens a les sacsejades, sempre que han estat a punt, són Pere Pons i el trio ofensiu format per Stuani, Portu i Borja.