Eusebio Sacristán torna a casa. Nascut i criat a La Seca, petita localitat de Valladolid, sempre s’ha definit com un “noi de poble”, orgullós d’unes arrels que té presents i a les quals, aquest vespre, s’enfrontarà al José Zorrilla. “Hi tinc família i amics. Molta gent que conec que és molt afí i té molta estima al Valladolid, però també n’hi ha molts que me’n tenen a mi. M’intento abstreure una mica de tot plegat”, reconeixia ahir el tècnic del Girona.

I és que Eusebio és una personalitat important a la ciutat castellanolleonesa, de la qual és fill predilecte, després d’haver passat gran part de la seva carrera com a futbolista al Valladolid. “Em centro al cent per cent a preparar el partit, en el meu equip i en els jugadors, de manera professional. Haig de deixar de banda aquest punt sentimental”, va indicar Eusebio, que hi va insistir: “És el que he de fer, el meu deure i el que em demana el cos.”

La seva història en blanc-i-violeta es remunta al 1979, any en què va enrolar-se en el club en edat de juvenil. Una sola prova, va necessitar el jove i menut Eusebio, posseïdor d’una privilegiada tècnica i visió de joc i amb un gran colpeig, per convèncer els responsables i fer-se un lloc en un club en què es va fer gran. Del planter, al primer equip (1983-1987), per construir una carrera que el va portar a l’Atlético (1987-1988), al Barça (1988-1995), on va formar part del dream team, i al Celta (1995-1997), abans de tornar a Valladolid (1997-2002), on va acabar-se retirant amb 38 anys. Pel camí i en el record, els 543 partits disputats en la lliga, que el fan ser el tercer futbolista amb més enfrontaments jugats en la competició, darrere de Raúl González i Andoni Zubizarreta, i, molts títols, de blaugrana, el més important, la copa d’Europa (1992).

Tot un emblema de Pucela, son múltiples els vincles que hi guarda, com ara la fundació que porta el seu nom, amb seu a Valladolid, que intenta millorar la societat a través dels valors de l’esport mitjançant diversos projectes, o, diferent i, a mode de curiositat, la relació que manté amb Cuatro Rayas, el principal patrocinador del Valladolid, que és un celler de vins de La Seca, el seu poble natal, de la qual és soci.

El retorn, així doncs, serà, sens dubte, especial, però no serà la primera vegada com a entrenador. Ja hi va tornar sent el preparador del Barça B, en què va perdre en dues ocasions (1-0, a la 2011/12 i 7-0, a la 2014/15), amb la Real Sociedad, però sí que hi va guanyar, en un matx de copa (1-3, a la 2016/17). Amb el Celta, l’altra banqueta que ha ocupat, no s’hi va enfrontar.