L’Olot va empatar sense gols a casa contra l’Ebre. El matx va ser avorrit i pla, i és que cap dels equips va disposar d’ocasions clares per fer gol. El punt sumat permet als olotins lligar encara més la permanència i als aragonesos continuar aspirant a classificar-se per a la copa com a millor cinquè del grup tercer.

El primer acte va ser igualat i sense un dominador clar. Sí que l’Olot intentava portar la iniciativa esperonat pel fet de jugar com a local i també per l’especulació del rival, còmode amb l’empat a zero, un bon resultat a domicili per a qualsevol equip de la categoria. La plantilla dirigida per Raúl Garrido no va assumir riscos en defensa i, a poc a poc, va estirar línies per situar-se a camp del contrincant. En el minut 2, Cosme va rematar amb l’espatlla una centrada d’Alfredo i en el 18, Hèctor Simón, molt forçat, va fer el mateix a centrada de Pedro del Campo.

L’Ebre no es va descompondre en cap moment, i és que l’equip dirigit per Manolo González sap estar impassible davant el domini rival. De fet, a còpia de paciència, Dani Martínez va disposar d’una oportunitat en el 41, però Pol Ballesté va intervenir molt bé posant una bona mà, en la penúltima acció abans del descans. L’última va ser desgraciada: la lesió d’Alan Baró, amb una fractura desplaçada del nas que li farà acabar abans d’hora el curs.

La segona part va ser avorrida i les ocasions gairebé inexistents per a cap dels equips. A mesura que passaven els minuts, l’empat era més bo per als protagonistes, i més ho va ser per als de la Garrotxa quan Hèctor Simón, el timó, se’n va anar a la caseta per haver protestat una falta que el col·legiat havia xiulat a ell mateix (71’). El tram final va ser avorrit i només la pilota aturada va fer treballar les defenses, còmodes i superiors als atacants. Tot i jugar amb un futbolista menys, l’Olot va mantenir a ratlla la tímida empenta final de l’Ebre.