Jugant com ahir en les dues últimes jornades, el Peralada serà la temporada que ve equip de 3a, i és que en un duel directe per sortir de la zona baixa contra el Castelló, els xampanyers van ser molt inferiors i van acabar perdent després d’una segona part desastrosa en defensa (3-1). Les alarmes, amb la quarta derrota consecutiva, no és que estiguin enceses sinó que se senten a quilòmetres de distància perquè els de Chicho –ahir, sancionat, a la graderia– estan ara a dos punts de la permanència i, amb el 3-1, ha perdut el goal average particular amb el Castelló.

El més preocupant és que en les tres derrotes anteriors els xampanyers havien demostrat sempre alguna cosa més. De fet, el més just seria que hagués puntuat més d’un dia i tot. Ahir, però, el Castelló li va passar per sobre. No va ser d’entrada i en tromba, sinó que els locals van anar a la seva, deixant tocat cada vegada més el Peralada, fins que en la segona part van enfonsar una defensa empordanesa molt lluny del seu nivell habitual. I tot això tenint en compte que qui es va avançar en el marcador va ser el Peralada. En una primera part amb poquíssimes ocasions en què els locals havien anat de menys a més, Juanma Boselli va deixar un regal per a la vista just abans del descans, i és que va fer el 0-1 amb un llançament magistral de falta.

El gol de Boselli, un dels pocs que va intentar assumir el paper de líder sobre el camp, va ser un oasi, i és que a part del gol el Peralada no va generar res. Va ser el primer xut entre els tres pals, i gairebé l’únic. Només una acció d’Andzouana, en què Álvaro Campos va tapar molt bé, va tornar a inquietar la defensa local. Amb aquest bagatge ofensiu encara se n’hauria pogut treure rendiment si el Peralada hagués tingut la solidesa defensiva de fa un mes. Però tot el contrari. En un tancar i obrir d’ulls, el Castelló va atropellar els xampanyers, com si de cop haguessin quedat aclaparats de l’ambient que hi havia al Nou Castàlia. Tot va començar en el minut 51, quan després de rebutjar una falta lateral Verdú va centrar des de l’esquerra i Regalón es va enlairar per sobre de Ferraresi, va rematar de cap i va superar Suárez. Era l’empat a un. I sis minuts després, una jugada que semblava la repetició, amb canvi de protagonistes. No en la centrada, que va tornar a ser de Verdú, però sí en el golejador, i és que Muguruza va entrar des de la segona línia per fer el 2-1. Va ser com un malson que encara es va tornar a repetir en el tram final, quan Cubillas va fer el definitiu 3-1 rematant de cap una centrada de César Díaz. Entremig, la reacció del Peralada va ser insuficient.