Un avantatge volàtil

En un girar d’ulls

La desfeta contra el conjunt granota va seguir un guió que la plantilla gironina ha repetit fins a cinc vegades aquest curs: en un enfrontament de molta igualtat, l’equip aconsegueix fer el més difícil en el món del futbol, com és marcar un gol al contrari i tenir avantatge en el marcador, i en un tres i no res, o en un moment delicat que exigeix la màxima tensió, tota la feina se’n va en orris. El cas de diumenge passat, a més, va ser sonat ja que jugant-se la permanència l’alegria blanc-i-vermella no va durar ni un minut. En concret, van transcórrer uns 26 segons des que el Llevant va servir des del centre del camp i Morales va rematar al fons de la xarxa la pilota que suposava l’empat. El gol en contra més ràpid de la temporada va arribar el dia més decisiu i en què es necessitava més tensió. Un cop anímic per al Girona que, combinat amb la correcció que el VAR va fer del no penal i expulsió de Coke, va deixar grogui l’equip i l’afició de Montilivi.

La volatilitat de l’avantatge ha estat habitual en la plantilla que dirigeix Eusebio Sacristán, que ha vist com en vuit dels deu partits en què s’ha situat al davant però no ha acabat guanyant el resultat a favor no li durava ni mitja hora. En diversos casos, a més, la desconnexió fatal que els deixava sense el premi de la victòria o el consol de sumar un punt s’ha produït en moments clau de l’enfrontament. A casa contra l’Eibar, per exemple, el Girona va ser capaç de capgirar el gol inicial d’un dels equips més intensos de la competició. Amb el 2-1 a favor i el descans a tocar, els gironins van veure com en el temps de descompte de la primera part –es va allargar 4 minuts– Arbilla tornava a ficar el seu equip en el partit i marcava l’empat a dos. Una situació semblant es va viure al camp del Betis, on el conjunt blanc-i-vermell també va aconseguir remuntar un 1-0 en contra. L’avantatge al marcador es va esfumar 19 minuts després, però la patacada més grossa encara havia d’arribar. I és que el Girona va resistir mitja hora les envestides de l’equip bètic, i quan el partit ja agonitzava i el punt era bo, un embolic mal resolt a l’àrea va acabar amb un penal innocent de Douglas Luiz i amb la diana de la victòria del Betis des dels onze metres.

En aquest sentit, el Girona també ha tingut baixades de rendiment que costen d’explicar. L’exemple més clar d’aquest tipus d’ensopegades es va viure a casa contra l’Athletic Club de Bilbao. Després d’una primera part més que notable dels gironins que va permetre anul·lar l’equip basc, un gol de Stuani provocava que al descans s’hi arribés amb avantatge i amb el guió de la victòria ben encarrilat. Incomprensiblement, després de la represa el Girona es va desfer, l’Athletic va empatar i només sis minuts després d’eixugar el desavantatge el conjunt basc va culminar la remuntada sense la necessitat d’exhibir la seva millor versió.

Stuani, l’obrellaunes

El Girona ha tingut un davanter de luxe aquesta temporada: Cristhian Stuani. Amb 19 gols sorgits de les seves botes, és evident que a l’hora d’agafar avantatge la seva aportació ha estat decisiva. De fet, el futbolista de Tala ha posat en avantatge els gironins en onze enfrontaments, però el rendiment que n’ha obtingut el bloc ha estat escàs. I és que en només quatre duels en què una diana de Stuani ha servit per situar-se al davant en el marcador el resultat final ha estat el de victòria. Això va passar en els partits contra el Vila-real (0-1), el Celta (3-2), l’Espanyol (1-3) i el Rayo Vallecano (0-2). Per contra, en quatre enfrontaments més la diana de la referència ofensiva dels de Montilivi va ser eixugada i només es va poder sumar un empat. Aquest fet es va repetir contra el Barça (2-2), l’Osca (1-1), l’Atlético (1-1) i l’Alavés (1-1). Finalment, en tres ocasions l’avantatge que havia donat l’encert de Stuani en els metres finals va quedar en no res. Les desfetes es van produir contra l’Eibar, l’Athletic de Bilbao i la més dramàtica, diumenge passat a casa contra el Llevant. Sense cap mena de dubte, Stuani ha estat l’obrellaunes del Girona en la parcel·la ofensiva, el problema ha estat que massa vegades el conjunt de l’equip no ha sabut preservar el tresor que hauria d’haver suposat la gran quantitat de gols que ha marcat aquesta temporada. El Girona, doncs, ha desaprofitat dos luxes: l’olfacte golejador del seu davanter i l’avantatge en el marcador, que no ha sabut mantenir.