Un escenari que incomoda
Primer, a casa. En quatre de les sis últimes eliminatòries decisives, el Llagostera ha hagut d’afrontar la tornada lluny del seu estadi. Contra el Racing i l’Izarra no marcar va ser decisiu
El Llagostera ha assolit el seu tercer títol de lliga en categoria estatal –després del de tercera divisió el 2011 i el de 2a divisió B el 2014–, i per tercera vegada haurà d’afrontar l’eliminatòria de campions per l’ascens amb la tornada fora de casa. L’escenari incomoda força la plantilla llagosterenca, ja que, si parlem de partits decisius, també cal afegir-hi el duel per la permanència a 2a divisió B del curs passat, en què els del Gironès també van haver de jugar-se les garrofes a domicili, a l’Iizarra. Oriol Alsina va definir aquest fet com una maledicció, i les estadístiques no li treuen la raó: de les tres eliminatòries amb la tornada a fora, en dues el Llagostera s’hi ha encallat. La primera va ser a Cerceda, i és l’única que ha acabat amb èxit. En l’anada, els blau-i-vermells van guanyar 2-0 i això els va facilitar la feina.
Marcar a casa
De fet, la clau és tan simple com complicada: guanyar a casa. En els altres dos partits decisius –Racing i Izarra–, el 0-0 de l’anada semblava un bon escenari per jugar a fora, però finalment l’objectiu de passar l’eliminatòria es va escapar per detalls molt petits, en concret dos 1-0.
Així doncs, demà amb la seva gent els d’Oriol Alsina intentaran fer valer l’encert i la força que han mostrat durant tot el curs al municipal.
