Girona

La penitència del fracàs

El director esportiu del Girona mira de pair i analitzar els efectes “d’una caiguda molt forta” i assumeix la plena responsabilitat de les decisions del club

“Aquí ningú llança la tovallola; intentarem que el que ha passat ens ajudi a fer un Girona més gran”

Onze dies després de veure’s a segona A per la derrota contra el Llevant, i cinc dies després de la certificació a Mendizorrotza, el director esportiu del Girona va dedicar una hora llarga a respondre preguntes a la sala de premsa de Montilivi. “La caiguda ha estat forta”, va admetre Quique Cárcel, que assumeix la màxima responsabilitat i, en aquest sentit, defensa que és ell qui ha tingut plena capacitat de decisió al club, també a l’hora de mantenir Eusebio en el càrrec malgrat l’esfondrada. “Des que vaig arribar, sempre he estat molt respectat per la propietat. Sento que tot el que ha passat són decisions que he pogut prendre juntament amb el meu equip de treball.”

Com a màxim responsable, Cárcel ha suportat l’estrès d’una situació que ha acabat de la pitjor manera. Fins i tot per plantejar-se dimitir? “Més que dimitir, m’he replantejat el fet que el club es mereix tenir la millor direcció esportiva. Necessita un director esportiu que tingui forces per tirar endavant això.” L’espai d’incertesa sobre la seva continuïtat va quedar tancat en qüestió de segons: “La gran sort que tinc és que aquesta energia que necessito me la dona la gent del meu entorn. Tot el grup de treball, tota la gent del club i la propietat. Em sento un privilegiat.” El director esportiu es veu capacitat per liderar el Girona que intentarà recuperar la categoria perduda. “Sincerament, crec que aquest club pot continuar creixent i que no ha tocat sostre. Si no, no seria aquí assegut”, va explicar, abans de recordar com se’l va trobar quan va arribar, fa cinc anys, i tots els entrebancs posteriors amb els ascensos frustrats. “On som avui, valorem-ho tots. Perquè som a segona A, amb el respecte de molta gent i amb una afició increïble. Li hem de donar molt de valor.”

Els fonaments

Cárcel és conscient de la dificultat i la duresa de la segona A, tot i arribar-hi ara amb més diners que quan hi era. “Som de segona, no de primera. Hem tocat la primera i avui no som de primera. Hem de ser realistes i posar tots els fonaments d’humilitat per assolir els objectius.” El director esportiu defensa que els propietaris volen recuperar la categoria perduda. “Aquí ningú llança la tovallola; al contrari. Els propietaris volen tornar a posar el club a la màxima categoria, sabent que serà difícil. Intentarem que el que ens ha passat ens ajudi a fer un Girona encara més gran.”

EL SEU CÀRREC

“Em sento un privilegiat per l’energia que em dona tota la gent del club”

EL PROJECTE

“Crec que aquest club pot continuar creixent i no ha tocat sostre. Si no, no seria aquí”

EL CONTEXT

“Han de ser noms realistes i que el club hi pugui arribar. Som de segona”

AMB LA PROPIETAT

“Parlem i poden sortir noms, però crec que valorarem els que digui jo”

SENSE RETRETS

“Tothom ho ha donat tot. Aquí tots hi perdem diners; jugadors, tècnics i jo”

L’1-0 A VALLADOLID

“Allà em quedo sol, però faltaven quatre partits i fer una altra cosa era una bogeria”

EL CONTRAST

“El Girona-Sevilla potser és el meu moment més feliç. A Getafe, tot el contrari”

MERCAT D’HIVERN

“Es van escapar fitxatges. Som el Girona i aquí ningú ve a posar diners”

“Volem un tècnic amb ambició i valent”

X.M.

Una de les primeres feines que ha de resoldre el Girona és l’elecció de l’entrenador que ha de mirar de retornar l’equip a primera divisió. Quique Cárcel, que vol definir també “quina tipologia d’equip” tindran –tot i que reconeix que costarà assegurar quants jugadors continuaran–, va fer una primera pinzellada del perfil que interessa: “Vull un entrenador que vingui amb ambició, amb gana, amb ganes de demostrar que pot dur l’equip allà on tots volem. I m’agradaria que fos valent.” I ho va desplegar una mica més: “No parlo de valentia en el sentit de tenir la pilota, sinó de creure en un joc d’anar a guanyar. Has de tenir un punt de valentia, i aquest és el perfil d’entrenador que busquem”.

Sense ser més explícit, Cárcel sí que va voler posar èmfasi al context en què s’ha de moure el Girona ara que ha baixat. “Els noms que surtin han de ser noms realistes, entrenadors als quals el club pugui arribar. És molt difícil trobar un entrenador que il·lusioni, que agradi. Hem de ser coherents, tenir sentit comú i portar un entrenador que creiem que pugui tirar això endavant. Avui el Girona és un equip de segona.”

Els propietaris del club –Pere Guardiola, que té una agència de representació, i el City Football Group es reparteixen el 96% de les accions– són gent de futbol. “Parlem de futbol, perquè són gent que en sap, i poden sortir noms. I si em poden dir un nom que m’agrada molt, només faltaria que no ho fessin. No soc el rei de res. Però crec que el que farem és intentar valorar els noms que jo pugui dir”, defensa el màxim responsable de l’àrea esportiva. “Si em sento privilegiat és perquè ho he decidit tot. L’endemà de baixar, ja eren capaços de donar-me suport. És el que més valoro de tot el que ha passat fins ara. Tinc la sort de tenir un projecte que creuen que, tot i que s’ha de reflexionar, hem de tornar a tirar endavant.

“Els burros som nosaltres; ho hem deixat escapar i no m’ho perdonaré”

X.M.

Cárcel va dedicar bona part de la roda de premsa a analitzar l’esfondrada final i argumentar la seva línia d’actuació. Amb una idea força: “Els burros som nosaltres, que ho hem deixat escapar. Aquest és el gran problema. Tinc la sensació que ho teníem molt ben encarrilat, que ho hem deixat escapar, i això sí que em fa mal. No m’ho perdonaré mai.”

Va fer un repàs de tota la temporada –“sabia que era un any difícil i tothom ha lluitat i ho ha donat tot”–, amb “un camí molt adequat” en la primera volta. Va citar les lesions d’Aday i Mojica, la copa i les dificultats del mercat d’hivern: “Vam viatjar al Brasil per fitxar un jugador. El teníem fet, però se’ns va escapar. Aquí tots tenim un problema. La realitat és que som el Girona i aquí ningú ve a posar diners. Treballem amb uns ingressos i unes despeses, una realitat que tothom s’hauria de ficar al cap”.

Després de sortir de Leganés amb 34 punts, la situació es va anar girant. “Un triomf ho sentenciava, i no arribava. Ens vam començar a equivocar, generant una situació d’estrès”. El director esportiu va parlar de la crisi arran del 0-2 de l’Osca (deu jornades sense guanyar) i després del 0-1 contra el Vila-real, abans de jugar-se-la contra el Celta i el Valladolid. “Comencem a veure-ho malament. Jo, el primer. No soc ximple. He perdut més que ningú. Com tots els jugadors. I els tècnics. Tothom perdia molts diners i moltes coses”. I va arribar la derrota a Valladolid, “el pitjor partit de la temporada”. “Allà em quedo sol; ho reconec. En el món del futbol, es vol que la persona responsable faci el que calgui per salvar l’equip. No diré que no, però és que faltaven quatre jornades, havíem jugat dimarts i hi tornàvem diumenge. Haver fet una altra cosa del que vam fer, per mi era una bogeria.” I això que se’n va parlar: “Vam tenir reunions fins a les cinc del matí [tornant de Valladolid], amb opinions diferents però tothom molt preocupat. Que no acomiado Eusebio per bona persona i perquè em fa pena? No, no em fa pena ningú. Vull salvar l’equip sí o sí. Però aquest entrenador m’havia demostrat que, anant tots junts, era capaç de tirar-ho endavant. Estava convençut que ho podia fer. I va arribar el partit contra el Sevilla, per mi el millor a Montilivi. Potser era el meu moment més feliç des que vaig arribar”.

L’alegria va durar poc, perquè a Getafe l’equip va tornar a oferir un paper pobríssim: “De Getafe, sí que estic molt trist. No puc enganyar ningú. Vaig sortir molt tocat, decebut perquè crec que no vam competir com s’havia de competir.” I contra el Llevant, el resum de la temporada, amb impotència i frustració. I la sensació d’haver caigut al pou sense haver gastat la bala del revulsiu. “Després de Valladolid, ningú pensava que l’equip podria fer el partit que va fer contra el Sevilla. I si canvio l’entrenador i baixem, què m’estaríeu dient? El mateix. Ho respecto tot, però aquí tot depèn de l’objectiu. Si ens salvem, som els reis. Si no, tot són crítiques. Jo estic aquí per prendre decisions, i m’ha sortit malament.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)