Girona

Un pas breu però ben espremut

En els dos cursos a l’elit el Girona ha viscut moments de glòria i partits que no s’oblidaran mai

Les victòries contra el Madrid o l’eliminació de l’Atlético en la copa, els dies més celebrats

El pas del Girona per l’elit en aquesta primera etapa ja és història després que la nefasta ratxa dels últims mesos hagi enviat els gironins directament cap a 2a divisió A. La garrotada ha estat important, i és que abans del declivi de resultats ningú es podia imaginar aquest desenllaç. Un cop assumida, però, el Girona ja només es pot centrar a intentar recuperar la primera divisió com més aviat millor, però abans no es comenci a posar fil a l’agulla amb la planificació de la temporada que ve, també és inevitable posar la mirada en els dos anys que els gironins han disfrutat de l’elit. I és que en els 714 dies que el club de Montilivi ha estat a primera divisió –del 4 de juny del 2017 que es va assolir l’ascens fins que dissabte passat es va consumar el descens al camp de l’Alavés– ha viscut moltes més alegries que decepcions, encara que la decepció final hagi convertit en inútil una pel·lícula de gairebé dos anys que és plena de grans moments.

L’estrena de Montilivi

Més enllà dels grans dies viscuts sobre la gespa, el que també ha deixat el pas del Girona per primera ha estat la remodelació de Montilivi. La nova gespa híbrida, les torres d’il·luminació, el nou aparcament en lloc del camp annex i les noves graderies –caldrà veure si se’n retira alguna la temporada que ve– han ajudat que Montilivi fos un estadi de primera i són millores que perduraran en el temps. Tot i la millora en l’aspecte de Montilivi, l’estrena de l’estadi a primera divisió es recordarà per les grans jornades que hi van viure els gironins en el seu primer curs a l’elit, i és que sobretot en la primera volta el Girona no hi va deixar d’encadenar una gesta rere l’altra i totes van ser al seu estadi.

El dia del debut a primera, el 19 de maig del 2017, ja va marcar tendència. Aquell dia el Girona rebia l’Atlético com aquell equip que no sap ni què l’espera, però dos gols de Stuani van fer que Montilivi toqués el cel tot i acabar empatant el partit. Va ser el primer gran pas del Girona a primera i es va arrodonir una setmana després amb el primer triomf de la història a l’elit amb l’1-0 contra el Màlaga gràcies a un gol d’Alcalá. Cap d’aquests dos, però, va ser comparable al que es va viure el 29 d’octubre quan el Girona, en plenes Fires de Sant Narcís, va meravellar tothom amb una victòria històrica contra el Madrid (2-1). L’altre gran dia que es va viure a Montilivi va ser la golejada al Las Palmas (6-0) per tancar la primera volta, amb un triplet de gols d’Olunga impossible d’imaginar en aquell moment i d’oblidar ara –és l’únic hat-trick del Girona a primera–. L’última gran data de la temporada, tenint en compte que quan es va assolir la permanència no hi havia cap mena de patiment, va ser en l’últim partit a casa, quan tot i la derrota contra el València (0-1) l’estadi va viure la primera part de la gran festa de la salvació.

Amb el permís de Portu Cristhian Stuani, que amb 21 gols va superar els registres de qualsevol altre golejador del Girona a l’LFP en una temporada, i Pablo Machín, que va fer les maletes en direcció a Sevilla, van ser els grans referents de totes aquestes gestes.

Les alegries, lluny de casa

L’estiu passat va deixar la marxa de Machín i l’arribada d’Eusebio Sacristán, però també un motiu d’orgull per als gironins, i és que Bounou, Stuani i Mojica van ser els primers representants de la història del Girona en un mundial. I un cop iniciada la temporada els blanc-i-vermells van continuar col·leccionant gestes. A diferència del primer any, aquesta segona temporada gairebé tots els grans dies el Girona els ha viscut a domicili –normal tenint en compte els mals resultats dels gironins com a locals.

El primer gran record d’aquesta temporada és ni més ni menys l’empat al Camp Nou (2-2), que va permetre mantenir viva una ratxa de sis partits sense perdre a domicili, amb victòries importants com les de Mestalla (0-1) o a l’RCDE Stadium (1-3). No ha estat l’única gran gesta en aquesta lliga del Girona en un gran escenari, i és que al febrer va ser capaç de trencar la primera crisi del curs amb una victòria increïble al Bernabéu. Per si no fos prou, un mes abans el Girona havia coronat la seva participació a la copa amb l’eliminació de l’Atlético després d’empatar a casa (1-1) i al Wanda (3-3).

Els últims grans moments del Girona a primera ja han arribat al tram final. Un, el triomf en la supercopa de Catalunya en els penals contra el Barça, va servir per aixecar el primer títol oficial del club, mentre que el segon, la victòria contra el Sevilla a Montilivi (1-0), només va servir per allargar l’agonia.

TOTS ELS GRANS

El Girona ha tocat la glòria contra el Barça, el Madrid i l’Atlético durant aquests dos anys

SEMPRE PRESENT

Stuani, amb 40 gols, ha estat el gran referent en tots els grans dies del Girona a l’elit

CONTRASTOS

Les alegries del primer curs van ser totes a casa i en aquest han arribat a domicili
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)