Girona

De dinàmica en dinàmica

Les males ratxes han acabat amb el Girona a segona, si bé és cert que l’equip ha viscut en un mal moment bona part del curs

Després d’un notable inici, l’equip va caure, va aixecar-se al Santiago Bernabéu i es va acabar ensorrant a deu jornades del final

“Necessitem canviar la dinàmica.” Aquesta ha estat una frase que de manera recurrent ha sonat a la sala de premsa de Montilivi aquesta temporada. Ha sortit de la boca del tècnic, ara ja ex, Eusebio Sacristán, que durant la campanya ha analitzat el moment del seu equip, tot sovint des de les dinàmiques, almenys públicament. I les dinàmiques, en aquest Girona del descens a segona A, han estat pèssimes. Dels últims 25 partits, només n’ha guanyat 4, el reflex d’un curs en què les males ratxes sense reacció han acabat enviant l’equip a segona divisió.

Sense Pablo Machín, amb Eusebio Sacristán es va encetar una nova etapa amb un entrenador d’una filosofia, d’un gust futbolístic i d’una idea diferent, però amb la mateixa plantilla. Ja des de l’inici, Eusebio va experimentar amb nous sistemes i va intentar dotar l’equip amb els seus matisos, tot i que aviat va recular per tornar al 3-4-2-1, en un començament de temporada notable, si més no pel que fa a resultats ja que el joc de l’equip tampoc va acabar de ser mai convincent. Amb Stuani, que va acabar la temporada amb 19 gols, estirant el carro, l’equip blanc-i-vermell va protagonitzar un trajecte planer fins a la jornada 13, en què tot es va començar a tòrcer. Va aparèixer la primera i tan esmentada dinàmica negativa, i aleshores van arribar les deu jornades sense guanyar, els sis mesos consecutius sense cap triomf a Montilivi i l’aproximació a les zones de descens. El calvari havia començat.

Era el pitjor moment de l’equip quan va tocar-li la visita al Santiago Bernabéu, dia en què Eusebio va decidir fer un cop de volant, necessari, i que va tenir efecte canviant el dibuix a un 4-1-4-1. Amb aquest esquema el Girona va imposar-se al Madrid amb una remuntada (1-2) i va canviar la famosa dinàmica, aconseguint sumar 10 punts dels següents 15 que es van disputar, que van ser pur oxigen. I és que faltaven deu jornades per al final del campionat i l’equip gironí mirava el descens de lluny, a nou punts; però una altra vegada, la maleïda dinàmica va virar. Dels deu últims partits, els blanc-i-vermells només van ser capaços de guanyar-ne un, van perdre els nou restants, amb canvis de jugadors, de posició i d’esquemes continus des de la banqueta que no van tenir la resposta esperada. El Girona va trobar a faltar una identitat, un pla al qual aferrar-se en el tram final, en què va estar mancat de futbol, un futbol que també li ha faltat en gran part d’una temporada que s’ha passat gairebé sencera en mala dinàmica, i no per casualitat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.