Bernardo Espinosa ha estat el clar exemple de com un tram final de lliga nefast pot fer anar en orris una primera volta acceptable de l’equip, i regular i sòlida des del punt de vista individual. El colombià ha exercit de líder de la defensa sobretot com a lliure, jugant amb tres centrals al darrere, però ha perdut eficàcia amb línia de quatre, amb el Girona dessagnant-se i en caiguda lliure. De fet, en aquest tram de la competició pocs jugadors se salven de la crema que va acabar amb socarrimada general i descens a segona A. A Bernardo, dues expulsions seguides que precisament li van fer perdre els primers minuts de lliga en la jornada 21 i la 23 el van acabar de desestabilitzar i, fins i tot, li van fer perdre una mica la confiança del seu entrenador –després de la segona expulsió contra l’Osca va passar a jugar quatre dels vuit partits possibles estant a plena disposició del tècnic.

Des que va aterrar al Girona, Bernardo Espinosa sempre ha mostrat un bon nivell en línies generals. La posició de lliure li va permetre fer de líder i comandant de la defensa mostrant grans dots en el joc aeri i, el més important, transmetent seguretat tot i les mancances en la sortida de la pilota. El tsunami en forma d’una sèrie nefasta de resultats que va escapçar la feina feta al començament del curs va arrossegar també el de Cali, que va acabar diluït i fràgil en una línia defensiva que va mostrar debilitat –una porteria a zero en les últimes deu jornades, precisament en la victòria contra el Sevilla a Montilivi (1-0).

El colombià va ser durant moltes jornades l’únic jugador que no s’havia perdut cap minut de lliga, fins que va rebre la primera expulsió en el duel a casa contra el Barça (0-2). El central va encadenar vint partits completant els 90 minuts, més els 50 que va disputar contra el conjunt blaugrana –1.850 en total–. Enmig de la regularitat, Bernardo fins i tot va fer una diana en el duel contra el Getafe a Montilivi aprofitant una falta lateral penjada per Àlex Granell. El defensa hi va posar el cap amb precisió i va poder establir l’1-1 final, i es va convertir així en el segon defensa del Girona que feia gol fins a aquell moment del curs –en tot el campionat Pedro Alcalá, el mateix Bernardo i Jonas Ramalho han estat els únics defenses que han perforat la porteria rival.

Els canvis constants en els onzes inicials d’Eusebio Sacristán van contribuir a la irregularitat d’un jugador com Bernardo, acostumat a jugar-ho tot i a rendir al camp. Tot i això, el de Cali va encadenar de nou quatre partits, tres a fora de casa de vergonya del col·lectiu, contra el Celta, el Valladolid i el Getafe, i un a Montilivi en què els aficionats van veure una escletxa de confiança i optimisme en la lluita aferrissada per evitar el descens contra el Sevilla. Bernardo, però, no va participar en el duel clau contra el Llevant a Montilivi que va significar l’adeu virtual del Girona a la màxima categoria; la penyora per al colombià va ser disputar els 90 minuts de l’enfrontament contra l’Alavés, en el comiat de primera i potser el de Bernardo Espinosa amb la samarreta blanc-i-vermella. El colombià podria haver despertat l’interès d’algun club en la seva trajectòria de dos cursos al conjunt gironí, però l’estiu del 2017 el Girona va pagar al Middlesbrough una quantitat de diners en forma de traspàs i sembla que no alliberarà el central tot i el descens –se l’ha relacionat amb l’Espanyol–. Bernardo va competir a segona A amb l’Sporting durant les temporades 2012/13 i 2014/15, quan va aconseguir l’ascens a primera, abans d’iniciar l’aventura anglesa, una etapa que no va ser gratificant per culpa d’una lesió greu que es va fer encara competint amb els asturians. A segona A, Bernardo seria un central de garanties per afrontar un hipotètic retorn immediat. El lideratge del defensa està garantit i la solidesa i regularitat també, elements vitals per iniciar l’assalt.