Mala pega

Tot plegat, però, es va tòrcer aviat. Només deu dies després de reincorporar-se amb l’equip –va fer-ho més tard que la resta de companys, al mes d’agost, per la seva participació en la cita mundialista– es va trencar; una lesió al tendó del recte de la cuixa dreta va obligar-lo a aturar-se i a perdre’s l’inici de lliga. Van passar dos mesos fins que no es va recuperar i amb la seva reaparició en un amistós a Peralada contra el Tolosa, a mitjan octubre, s’entreveia el retorn del colombià. Res més allunyat de la realitat, el pitjor estava per venir. I és que cinc dies després d’aquell compromís amb el conjunt francès, quan s’albirava Mojica en la convocatòria per al següent duel de lliga, la mala fortuna se li va tornar a posar al davant en un entrenament en què es va fer un trencament del lligament encreuat anterior del genoll esquerre. Intervenció quirúrgica i adeu a la temporada, sense haver jugat ni un minut oficial.

I el fet és que el Girona va trobar molt a faltar l’aportació del dorsal 3 durant tot el curs. L’energia, la desimboltura i el desequilibri de l’esquerrà haurien sumat moltíssim i, a més, també que amb la seva presència s’hauria trobat una estabilitat en la demarcació que no ha existit. Entre les lesions i les decisions tècniques d’Eusebio Sacristán, cap futbolista es va assentar en la posició i fins a vuit jugadors van actuar en el carril esquerre al llarg de la competició. Planas, el seu relleu natural, va passar-se bona part de la campanya arrossegant lesions musculars; Aday Benítez també va tenir una greu lesió al genoll que el va deixar fora dels terrenys de joc més de mig any; Muniesa, un comodí en la part defensiva; Valery, un jove del Peralada que no va tenir continuïtat fins al final; Granell, utilitzat també com a recurs d’emergència en la posició; Raúl García, fitxatge d’hivern que no va acabat de rutllar; i fins i tot Juanpe, en un experiment a Getafe del tècnic que no va funcionar. El vuitè a jugar-hi és Mojica, que després de sis mesos remant va aconseguir rehabilitar el seu genoll per, contra pronòstic, poder estar apte per als últims enfrontaments de la lliga. “Poder ajudar l’equip, ser a la banqueta, en l’escalfament o fins i tot estar al vestidor canviat, a punt, ja és diferent. Tots aquests detalls sumen”, va manifestar el cafetero abans del transcendental partit contra el Llevant a Montilivi, en la penúltima jornada en què el Girona s’ho va jugar tot, a cara i creu, i per al qual ja va estar disponible. “Continuo fent un treball específic, però estic molt il·lusionat i amb molta fam de poder ajudar l’equip. Ho he anat fent en l’aspecte anímic i de presència, però poder jugar em fa molt feliç”, va explicar aleshores el futbolista, que sí que va disputar aquell partit, d’altra banda de fatídic record per a l’entitat i parròquia gironina.

Amb empat en el marcador i la necessitat de victòria blanc-i-vermella, Mojica va entrar al camp, al minut 71, enmig d’una clamorosa ovació i va fer una actuació decent i més tenint en compte que feia més de deu mesos que no jugava un partit oficial, però tot i això no va poder evitar la derrota (1-2) de l’equip, que va acabar condemnat a segona divisió.