El pulmó, ferit d’orgull
Pere Pons, que es va haver de guanyar la confiança d’un entrenador que al començament del curs no se’l va creure, ha estat dels pocs futbolistes amb un rendiment bo i amb regularitat
Amb el xiulet final del matx contra el Llevant, el de Sant Martí va ser un dels més afectats pel descens virtual del club que porta al cor
El tècnic del Girona va admetre que la importància del gironí al vestidor i al terreny de joc era capital
Va celebrar el seu primer gol a primera fent un petó al braçal i assenyalant el cel per recordar dos amics seus
Pere Pons és sinònim de lluita, treball i dedicació. El de Sant Martí Vell fa anys que té el cor dels aficionats del Girona guanyat, i és que aquestes característiques auguren un tipus de futbolista amb el qual tothom se sent identificat. Pere Pons és el pulmó de l’equip, un element infrangible i indispensable en el Girona dels darrers anys i un dels pocs futbolistes que poden mantenir el cap ben alt davant un curs que ha acabat sent pèssim des del punt de vista grupal. Pere Pons és energia, esforç i coratge. El gironí no s’arronsa davant de ningú encara que es jugui el físic en cada acció. Les mancances del migcampista es coneixen de sobres, i és que la tècnica i el control de la pilota no són el seu fort, però el futbolista intel·ligent és aquell que aconsegueix que les virtuts tapin qualsevol defecte. Córrer i perseguir contraris, recuperar pilotes i contagiar els companys són elements bàsics en el joc de Pere Pons, uns aspectes que desgraciadament no han estat suficients a l’hora d’evitar el descens de categoria.
Eusebio acaba rendit
Pere Pons va començar el curs amb l’objectiu de convèncer el nou entrenador que havia de jugar com a titular a la medul·lar. La proposta o la idea primera del de La Seca d’apostar més per una sortida de la pilota neta a través de la possessió deixava el de Sant Martí Vell en una posició dubtosa. De fet, en les primeres vuit jornades de lliga, el mig va jugar tan sols 17 minuts en l’estrena contra el Valladolid, va disputar sencers els partits al camp del Vila-real (0-1) i al del Barça (2-2), va ser substituït contra el Madrid (1-4) i l’Osca (1-1), i no va participar en els duels contra el Celta (3-2), el Betis (0-1) i l’Eibar (2-3) a Montilivi. L’inici irregular va canviar amb el primer dels múltiples cops de timó d’Eusebio al camp de la Real Sociedad (0-0). Llavors Pere Pons va encadenar nou partits jugant els 90 minuts –va jugar tots els minuts en catorze de quinze enfrontaments–. I és que va ser llavors quan el tècnic del Girona va admetre que la importància del gironí al vestidor i damunt del terreny de joc era capital per a l’equip.
En el tram de confiança ascendent, Pere Pons va poder estrenar-se com a golejador a primera amb la diana del triomf meritori a Mestalla contra el València (0-1). El migcampista format a les categories inferiors del club blanc-i-vermell va fer un petó al braçal de capità com a mostra d’agraïment a la senyera i al club i va assenyalar el cel recordant els seus dos amics del planter, en Teti i en Nil, que van perdre la vida anys enrere. El de Sant Martí Vell va fer un acte de fe en una jugada de contraatac després d’una errada en la passada enrere de Kondogbia. Patrick Roberts va iniciar l’eslàlom a la zona de tres quarts –Pere Pons acabava de pressionar el mig francès– i, escorant-se cap a l’esquerra, va fer un xut que Neto va refusar. Com un llampec, el mig va arribar abans que ningú i va fer passar la pilota entre les cames dels defensors que volien evitar la rematada.
Els canvis de posició
Les anades i vingudes d’Eusebio Sacristán per trobar la tecla idònia per a l’equip van suposar un continu canvi de posicions per a diversos jugadors de la plantilla, i Pere Pons no se’n va escapar. Amb el 3-4-2-1, el gironí formava el doble pivot amb Àlex Granell en la majoria d’ocasions, però amb el 4-1-4-1, la posició del futbolista del Girona va variar. Si bé va mantenir-se al doble pivot al davant de Douglas Luiz (el brasiler jugava al davant dels centrals), Pere Pons assumia un paper més ofensiu en l’entramat del tècnic, i és que trepitjava l’àrea rival en força ocasions.
Les lesions i la irregularitat de Douglas Luiz, però, van situar en diversos enfrontaments Pere Pons al davant dels centrals. En aquesta posició, la sortida de la pilota i el protagonisme amb la pilota perjudicaven el blanc-i-vermell i generaven un lleuger desequilibri en les facetes de la construcció. En tot cas, la voluntarietat i el sacrifici del de Sant Martí Vell van fer que protagonitzés bones actuacions i, sense anar més lluny, va assistir Portu en el triomf contra el Sevilla a l’estadi de Montilivi (1-0).
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024