Girona

Efectes d’un imprevist

El traspàs al Sevilla frustrat a última hora del mercat d’estiu ha condicionat l’última temporada d’una etapa brillant de Portu a Montilivi, que es tancarà amb una venda rècord

Lluny del nivell impactant de l’estrena a l’elit, el murcià ha mantingut la confiança absoluta d’Eusebio i ha tancat la lliga amb nou gols i dues assistències

Cuidat per superar el cop i amb les alternatives molt apagades, ha acabat sent el jugador de camp més utilitzat per Eusebio
Frenat quan l’escoraven a la banda, ha ofert el millor to quan s’acostava a Stuani, amb qui ha format una molt bona societat golejadora

Temps de canvis per a Cristian Portugués. El futbolista de Beniel, que avui es casa, firmarà un contracte per cinc temporades amb la Real Sociedad que li permetrà consolidar la trajectòria a primera divisió. Portu va tenir un aterratge impactant a l’elit la temporada de l’estrena del Girona, i tot i que ha abaixat el ritme en la segona, l’ha acabat amb uns números més que dignes, que han cridat l’atenció de diversos clubs i que derivaran en un traspàs rècord en la història del club de Montilivi. I això que el full de serveis de l’última temporada com a blanc-i-vermell ha estat condicionat per un cop inicial molt difícil de pair.

Titular en els dos primers partits de lliga, Portu no va ni pujar a l’autocar per anar cap a Vila-real, on l’equip jugava la mateixa nit que es tancava el mercat d’hivern. “Hem de valorar on és i com està el seu cap”, deia Eusebio, que assumia la pèrdua del murcià. Les negociacions amb el Sevilla arribaven al límit i Portu ja es veia al Pizjuán acompanyant Machín i companyia. Però tot es va trencar. El Girona no va acceptar l’última oferta, d’uns setze milions, i va retenir un dels seus caps de cartell, assumint el risc d’haver de recuperar mentalment un futbolista que ja es veia a Sevilla. Des del primer dia, els missatges de companys, tècnics i responsables del club van tenir la missió clara de mimar i animar el de Beniel. Eusebio no va dubtar a donar-li minuts i titularitats, per més que li costés trobar un bon to. A la frustració de l’últim dia de mercat, hi afegia l’ansietat per una sequera de gols que arrossegava des del febrer i que es va allargar fins a vuit mesos, fins que va ser l’autor d’un doblet contra el Rayo, en l’última victòria a Montilivi abans de mig any de decepcions. Amb la mala sort que el mateix dia que trencava l’infortuni es lesionava a la cuixa.

Portu va arribar al parèntesi de Nadal amb els dos gols contra el Rayo i un altre en la copa, contra l’Alavés. Quan Patrick Roberts semblava preparat per amenaçar-li la condició d’intocable, l’anglès es va fer un trencament muscular que li va tallar tota la progressió. Les altres alternatives encara estaven més apagades que Roberts, amb la qual cosa Eusebio no va dubtar a allargar la confiança absoluta en el jugador format al València. Portu és el jugador de camp més utilitzat per Eusebio en la lliga –amb 2.833 minuts, només el supera el porter Bounou– i el futbolista amb més titularitats (33).

Amb la potència en les curses i els desmarcatges de ruptura a l’espai com a punts forts, Portu s’encallava sovint quan havia de jugar escorat a la banda dreta i mirar de superar per habilitat el lateral rival. El seu millor rendiment solia coincidir quan jugava més a prop de Stuani i en les transicions ofensives ràpides que tant havia fet explotar Machín.

Autor del primer gol del 2019 en la lliga, al camp del Llevant, Portu va tenir la fase més inspirada en la sèrie de tres victòries seguides en terres madrilenyes, que semblaven deixar la permanència molt ben encarrilada. Va culminar la remuntada d’impacte al Santiago Bernabéu (1-2) i va ser l’autor del doblet a Butarque –en dues accions de velocitat dels gironins– just abans de l’encallada monumental. En plena caiguda lliure, només arribaven gols o bé de Stuani o bé de Portu, una societat golejadora per presumir (60 gols entre tots dos en les dues temporades a l’elit) però sense ningú més al darrere. El murcià va marcar a Balaídos (no n’hi va haver prou) i va provocar l’èxtasi a Montilivi amb el gol de la victòria de l’esperança, convertit després en el de la utopia, contra el Sevilla. I va tancar la temporada, i el pas pel Girona, amb l’últim gol de l’equip a primera, en el partit més trist, a Vitòria, on va demanar perdó a la vintena d’aficionats que s’hi van desplaçar. Amb nou gols (i un altre en la copa) i dues assistències, el mal del Girona no va ser Portu.

Vuit mesos.
Portu va celebrar el seu onzè i últim gol del curs 2017/18 el 27 de febrer, contra el Celta. La sequera es va allargar fins al 27 d’octubre, amb un doblet contra el Rayo.
33
titularitats
de Portu, el jugador del Girona que més n’ha acumulat, al davant de Pere Pons i Bounou (32) i Juanpe i Bernardo (31)
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)