Una fiblada al caràcter
El futbolista de Sentmenat va patir una lesió al menisc extern del genoll dret l’octubre passat i ha quedat fora de combat tota la temporada. L’equip ha perdut profunditat i també força sense ell
Amb la voluntat d’Eusebio de jugar amb línia de quatre defenses, l’adaptació i el pes d’un carriler pur com ell eren una incògnita aquesta temporada
Es va lesionar en el seu millor moment, just quan l’equip havia tornat a l’esquema amb carrilers
El seu retorn en el tram final, va ser una injecció de força al vestidor, però no n’hi va haver prou
Tal com ha passat en altres casos de futbolistes de la plantilla blanc-i-vermella, el creixement professional d’Aday Benítez i del Girona han anat de la mà. Des de l’inici amb la consolidació en el futbol professional, passant pel salt a la màxima categoria estatal i acabant per aquest curs, en la que havia de ser la d’assolir la maduresa entre els millors. Les xifres de l’any del debut així ho apuntaven –Aday va ser del homes més utilitzat el curs 2017/18–, però un seguit de variables han acabat d’estroncar aquesta evolució positiva del de Sentmenat. D’una banda, l’arribada d’un nou entrenador amb unes idees futbolístiques totalment noves. Tot i les paraules inicials, Eusebio va deixar clar sobre del verd que la seva preferència era jugar amb una línia de quatre defenses, eliminant els carrilers i apostant per laterals més convencionals. En aquest escenari, Aday quedava desdibuixat i les seves potencialitats –la carrera per la banda, l’aportació ofensiva i el desequilibri–, totalment minvades. Sancionat en la primera jornada de lliga, en la segona, contra el Real Madrid, Eusebio no va comptar amb ell d’entrada. Les actuacions discretes en els dos primers partits del curs van provocar que el de La Seca decidís recuperar l’anterior sistema de tres centrals i carrilers, i en aquest punt, Aday sí que va guanyar protagonisme de nou: en total vuit titularitats consecutives –de la tercera jornada a Vila-real, fins la desena contra el Rayo Vallecano– i la sensació que si bé era cert que els resultats no eren excel·lents –12 punts de 24 possibles–, el joc de l’equip gironí sí que tornava a ser intens i fàcil de reconèixer. La lesió va trencar tots els esquemes, però, amb les anades i vingudes del tècnic pel que fa a l’aplicació d’un sistema de joc, el protagonisme d’Aday a la gespa segur que no hagués estat estable.
Frenat de cop
Amb la millor versió a la gespa d’Aday ben propera, el futbolista de Sentmenat va rebre una patacada molt dura en forma de lesió. Va ser en un duel fatídic a casa contra el Rayo pel que fa a baixes, ja que, més enllà del carriler, també van haver de deixar abans d’hora el partit Portu i Juanpe. El primer a trencar-se va ser precisament el protagonista d’aquest article. Era el minut 8 de joc quan Aday va caure al terra i, de seguida, va veure que hi havia alguna cosa que no anava bé. Tot i que a primera cop d’ull semblava que l’ensurt podia quedar en un cop mal encaixat, les proves dels següents dies van confirmar l’afectació del menisc extern del genoll dret. El jugador havia de passar per la sala d’operacions i el període de recuperació establert deixava entendre que la temporada havia acabat per a ell.
Cap lesió arriba en un bon moment, però, en el cas d’Aday, la incidència encara va ser més elevada, ja que es va produir a les portes de l’inici de l’aventura en la copa. Sense un recurs més, el llarg camí del Girona en aquesta competició es va convertir, finalment, en una llosa física per l’equip. Precisament, en la gestió de les emocions i dels moments més complicats de la temporada, el paper d’Aday segur que hauria sigut un actiu important. De caràcter extravertit i intens, el de Sentmenat sempre ha estat dels més clars a l’hora de valorar la situació de plantilla, tant quan calia parlar de situacions d’èxit o d’altres de més delicades. De fet, tot i no haver tingut la responsabilitat al terreny de joc per culpa de la lesió, Aday sí que ha entonat el mea culpa després del descens, ha apuntat cap a situacions que es podrien haver afrontat de millor manera i ha confirmat que el curs que ve serà un dels futbolistes que intentarà tornar el Girona a la primera divisió de futbol. El compromís en tota regla.
Aquest compromís també es va visualitzar les dues últimes setmanes de la temporada, quan va voler avançar la seva tornada a l’equip per intentar viure una situació que penjava d’un fil des de l’interior del vestidor. L’objectiu de la permanència no es va poder assolir i, enmig del drama, l’únic punt positiu va ser poder tornar a veure Aday jugant amb el Girona els últims 25 minuts del partit contra l’Alavés.
Publicat a
Notícies
Dimarts,23 abril 2024