Efemèride
Trenta anys del tast de la glòria
L’11 de juny del 1989, el Palamós va assolir l’ascens a segona A després de derrotar l’Arnedo i convertir-se en campió de segona B
Els palamosins van jugar sis cursos seguits a segona A, l’època daurada del club
PALAMÓS 4 ARNEDO 0
PALAMÓS:Boix, Boada, Guitart, Martínez, Puncho, Jordi Condom, Mercader, Requena, Corominas (Ángel, 76’), Manolo i Retuerto.ARNEDO:Manolo Villares, Eduardo, Gómez, Martín, Climent (Felipe, 68’), Herce, Patxi Torres, Sarrías (Txomín, 44’), Celigüeta, Juanma i Oroz.GOLS:1-0 (34’) Jordi Condom. 2-0 (54’) Manolo Valle. 3-0 (63’) Guitart. 4-0 (87’) Mercader.ÀRBITRE:Coll Homar (col·legi balear).T.G.:cap.T.V.:cap.PÚBLIC:Uns 2.500 espectadors al Camp Municipal d’Esports de Palamós.Tal dia com avui fa 30 anys tot el poble de Palamós es va convertir en una festa gràcies al futbol. Amb el president Emili Caballero i el tècnic Waldo Ramos, amb el vell camp del carrer Cervantes com a testimoni, el club degà de Catalunya assolia una fita tan inesperada uns anys enrere com històrica. Els palamosins van aconseguir l’ascens a segona A després de derrotar l’Arnedo per 4-0 amb uns 2.500 espectadors que omplien les graderies, les parets i els plataners del mític camp, ara reconvertit en un aparcament.
L’equip empordanès, amb experiència i molt d’ofici, es va proclamar campió de segona B i va fer així el salt al futbol professional, quan tot just tres anys enrere el club jugava al futbol territorial. El somni i la il·lusió de tot un poble es feien realitat gràcies a jugadors com Paco Boix, Juan Martínez, Pep Boada, Puncho, Guitart, Retuerto, Pep Mercader, Jordi Condom, Juanjo Requena, Manolo Valle, Salvador Cardona, Esteve Corominas, Joan Fita o Àngel Fernández. El tècnic Waldo Ramos, gràcies al seu passat a can Barça, va ser capaç de reunir un planter de categoria –més de la meitat d’aquella plantilla va estar a punt de jugar la promoció d’ascens a primera tot just un any després–, també gràcies a l’esforç i el treball d’una directiva encapçalada per Emili Caballero, que va ser capaç “d’unir a tothom” per fer possible el somni d’un poble de poc més de 15.000 habitants a finals de la dècada dels vuitanta.
Aquella primera quinzena de juny del 1989 la vila de Palamós, amb Josep Ferrer d’alcalde, vivia un moment dolç que va culminar amb la construcció del Nou Estadi Municipal –que va servir per ordenar i edificar l’avinguda Catalunya–, la construcció del pavelló municipal o la rehabilitació de l’hospital comarcal. L’ascens del Palamós no va ser flor d’un dia. Per l’estadi palamosí, inaugurat el 29 d’agost del 1989 per un embrionari dream team de Cruyff, van passar equips de la categoria del Betis, l’Espanyol, el Celta, el Vila-real o el Deportivo. I és que el Palamós va jugar sis temporades consecutives a segona A, fins que va perdre la categoria el curs 1994/95, tot i que els descensos administratius del Celta i del Sevilla li haurien permès continuar a plata. La seva malmesa economia, una constant en els sis anys a segona A, no li va permetre allargar l’època daurada, ans al contrari, ja que fins i tot va viure un nou descens pels deutes acumulats de 186 milions de les antigues pessetes. Avui dia el Palamós és recordat, admirat i respectat arreu, en bona part gràcies a aquell 11 de juny del 1989, el dia que el groc de ginestera i el blau marítim van brillar com mai abans ho havien fet.