Girona

Renovar i desaparèixer

El porter marroquí va començar la temporada en un estat de forma excel·lent i sent decisiu en més d’un partit, però en el tram final de temporada no va estar al mateix nivell

Després de la lesió contra l’Atlético al desembre i la renovació al gener, Bounou només va ser capaç de deixar la porteria a zero en dos dels 18 partits que va jugar

A Mestalla Bounou va fer el partit més complet que se li recorda i va guiar el Girona a una gran victòria
Haver-lo renovat farà que el Girona pugui fer caixa amb ell aquest estiu a canvi d’un suculent traspàs

Fins al final d’aquesta temporada el porter marroquí Yassine Bounou pràcticament només havia viscut moments de glòria amb el Girona. Va arribar la temporada de l’ascens, va guanyar la partida per quedar-se a René Román i es va guanyar la titularitat a primera després d’un inici dubitatiu, fet que li va permetre consolidar-se en la màxima categoria ajudant el Girona a aconseguir la permanència per la porta gran. Ara, però, li ha tocat viure la desgràcia del descens en una temporada en què ha tornat a ser el porter titular dels de Montilivi. Bounou ha acabat amb 32 partits jugats, en què ha encaixat 43 gols, un dels quals en pròpia porta en el partit contra l’Espanyol després d’un desafortunat rebot al pal que va suposar una cruel derrota (1-2) i l’inici del declivi dels gironins. Aquesta diana, però, no embruta una bona temporada del porter en línies generals, i és que ha estat un dels millors de l’equip, tot i que el seu rendiment durant el curs ha anat clarament de més a menys.

En el primer tram de curs Bounou va estar a un nivell excel·lent. En les primeres jornades va resoldre la seva feina de manera correcta, sense grans actuacions però tampoc deixant la sensació de fragilitat a la porteria. El canvi radical, en positiu, va començar després del dolorós 2-3 a Montilivi contra l’Eibar, i és que el marroquí d’origen canadenc va encadenar sis partits magistrals. Primer a Anoeta contra la Real Sociedad (0-0) va estar brillant, amb més d’una intervenció providencial, i després contra el Rayo a Montilivi (2-1) no va tenir gaire feina, però fins i tot el gol visitant va venir després d’una aturada de mèrit. Un capítol a part, però, va ser el partit que va fer a Mestalla (0-1). El València va buscar el gol de totes les maneres possibles, però les mans de Bounou van estar sempre a lloc per evitar-ho i firmar una de les millors actuacions d’un porter de tota la temporada en la lliga. Sense cap mena de dubte, aquells tres punts els va sumar ell tot sol. Per si no n’hi havia prou, va continuar amb grans actuacions contra el Leganés a casa (0-0), al camp de l’Espanyol (1-3) i a casa contra l’Atlético. Aquell dia, Bounou estava fent un partidàs i el Girona guanyava per 1-0, però es va haver de retirar lesionat en el tram final i no va poder evitar l’empat a un definitiu.

En aquell moment Bounou era el porter de moda de la lliga, sobre el qual tothom tenia els ulls posats. Fins i tot s’especulava amb la possibilitat que l’Atlético, el seu anterior club, el vingués a buscar. I és que mentre s’exhibia el Girona tenia problemes, perquè acabava contracte al juny i podria marxar gratis. L’esforç econòmic per renovar-lo era obligat i l’acord es va acabar tancant al mes de gener. Precisament des de la renovació, que va coincidir amb el retorn després de dos partits apartat de la titularitat per la lesió contra l’Atlético, Bounou no va tornar a ser el mateix. Es va treure la disfressa d’heroi –no voluntàriament– per convertir-se en un més d’una plantilla que va començar a minvar les seves prestacions a poc a poc. Les grans actuacions van deixar pas a actuacions normals, sense pena ni glòria, i en infinitat de partits el Girona va trobar a faltar un porter que guanyés punts sota els pals.

Les xifres de Bounou a la porteria, de fet, són escandaloses –provocades també en gran part pel rendiment de tot l’equip–. En el primer tram de la temporada, fins a la jornada 14, quan es va lesionar contra l’Atlético, el marroquí havia deixat la porteria a zero en sis partits dels 14 disputats –comptant el partit contra l’Atlético, on sobre el camp ell no va rebre cap gol–. Des de llavors, però, Bounou només va ser capaç d’acabar el partit sense encaixar cap gol en dos dels 18 partits que va jugar –es va perdre el partit al camp del Rayo (0-2) i les derrotes contra l’Athletic (1-2) i l’Atlético (2-0)–. Tot i la davallada dels seus números, Bounou no ha perdut el pedigrí que s’havia guanyat i per això té tots els números de guanyar-se un lloc en un equip de primera. De fet, de propostes sobre la taula sembla que en té –amb un traspàs que deixaria diners a la caixa del Girona– i per això sembla impensable que continuï a Montilivi.

Molts pretendents.
Amb una clàusula d’uns 5 milions d’euros el Girona té una oportunitat de fer negoci amb Bounou, i és que sembla que més d’un equip de la lliga espanyola i algun d’estranger han preguntat per ell, que ja ha dit que busca una sortida.
18
porteries
a zero ha signat Bounou amb el Girona a 1a d’un total de 62 partits.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.