Girona

Tot queda en intencions

El Choco Lozano no ha gaudit de continuïtat, les seves aparicions en el terreny de joc han estat esporàdiques i, en alguns casos, desesperants per als aficionats

El davanter hondureny té virtuts, les mostra amb comptagotes, però li ha mancat la bona tria de decisions, l’element que diferencia un bon futbolista d’un d’extraordinari

Per al Choco la copa es va convertir en la competició de referència. El ‘catracho’ va ser titular sempre
Moltes vegades era al lloc oportú, però gairebé sempre fallava en la rematada o la definició

El Choco Lozano, com molts dels seus companys d’equip, ha deixat escapar una bona oportunitat per consolidar-se en l’elit del futbol estatal. Tot i que l’hondureny ha tingut menys culpa que altres membres de la plantilla a conseqüència de les aparicions esporàdiques en els onzes inicials d’Eusebio Sacristán, el Choco no ha tingut un rendiment òptim que posés les coses difícils al tècnic de La Seca o que li permetés gaudir de més minuts al terreny de joc per ajudar els seus companys. De fet, la posició de l’atacant ha estat sempre complicada d’encaixar. Amb Stuani inamovible a la punta d’atac fos quin fos el sistema emprat pel tècnic, Anthony Lozano havia d’adaptar les seves característiques a la mitja punta, darrere l’uruguaià o a la banda, en el sistema 4-1-4-1, una posició que li feia restar virtuts. El Choco Lozano ha mostrat bones estones de futbol als aficionats, però la valentia a l’hora d’encarar-se al rival i el sacrifici a l’hora de pressionar van deixar pas a la desesperació dels aficionats, que veien com una vegada rere l’altra l’hondureny no triava la millor opció en els metres finals. Moltes vegades era al lloc oportú, però gairebé sempre fallava en la rematada o la definició. El davanter va esgotar la paciència de l’afició blanc-i-vermella, sobretot en el tram final de la temporada amb el perill del descens apropant-se de manera progressiva.

La copa, un petit oasi

Per a molts jugadors del Girona, la copa va ser una escapatòria per mostrar-se i esgarrapar minuts als habituals en la lliga. I és que per al Choco Lozano es va convertir en la seva competició de referència. El catracho va ser titular en els sis partits que van disputar els gironins en la competició en les eliminatòries a doble partit contra l’Alavés, l’Atlético de Madrid i el Real Madrid –va acumular 450 minuts, més de la meitat dels que va disputar en la lliga, 725– i va ser en la copa quan es va treure el pes de sobre que han de suportar tots els atacants. Contra l’Atlético, en l’anada a Montilivi, Lozano es va treure de la màniga un bon xut amb rosca que, amb l’ajuda d’Adán, va significar l’1-1 definitiu, el pas previ a la classificació sonada al Wanda Metropolitano després d’empatar a tres contra l’equip dirigit per El Cholo Simeone. En els quarts de final, al Bernabéu contra el Madrid (4-2), el davanter va aprofitar una de les poques centrades bones que va fer amb el Girona Raúl García –precisament durant els primers minuts amb la samarreta blanc-i-vermella– per batre Courtois al primer toc. L’oasi de la copa va permetre a Lozano jugar algun partit en la lliga però de manera massa esporàdica. De fet, en el campionat estatal el centreamericà no va arribar a completar mai els 90 minuts d’un partit; s’hi va acostar molt en una de les dues victòries a Montilivi en tot el curs, contra el Rayo Vallecano en la desena jornada. En aquell partit, el Choco Lozano va jugar 88 minuts, quan l’àrbitre el va expulsar amb vermella directa per una entrada a la desesperada en evitar un contraatac dels madrilenys amb el resultat ja favorable als gironins (2-1).

Les intencions de l’internacional absolut per Hondures sempre han estat bones, i és que, per potencial i per físic, és un futbolista que pot aportar trets diferencials en l’atac de qualsevol equip, però la falta de punteria i malícia en els metres finals en la seva etapa a primera divisió amb el Girona li ha impedit fer eclosió. De fet, els seus millors registres golejadors són amb el Tenerife a segona A, amb deu i nou gols en els cursos 2015/16 i 2016/17, just abans de despertar l’interès del Barça per al seu equip filial.

L’aparador internacional, tot i que a un altre nivell, no se li tancarà del tot al Choco Lozano, i és que en els pròxims dies participarà en la copa d’Or que es disputa als Estats Units, Costa Rica i Jamaica. Una lesió gairebé el deixa fora de la llista definitiva, però al seu país el davanter del Girona és una figura internacional i un referent per a l’atac. Allà, Lozano se sentirà amb suport i estimat; qui sap si recupera l’olfacte i, el que és més important per a un futbolista de la seva demarcació, la precisió i la decisió encertada.

Competint.
L’atacant del Girona disputarà en els pròxims dies amb la selecció d’Hondures la copa d’Or, que podria ser un bon aparador.
2
partits
sencers ha jugat el Choco Lozano en tota la temporada. Tots dos van ser de copa –contra l’Alavés i el Madrid a Montilivi–. Va ser en aquesta competició on va poder fer les úniques dues dianes del curs.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)