Les pretemporades serveixen per al que serveixen, però el Girona que va jugar ahir a Tarragona va tenir ben poca cosa a veure amb el Girona que jugarà avui a Montilivi contra l’Osca o amb l’equip que està cridat a lluitar per tornar a primera divisió. Si el reclam al Nou Estadi era la presència d’un dels favorits de segona A, els quatre gats que van anar al camp es van quedar amb un pam de nas, perquè els blanc-i-vermells –ahir de blau City– es van presentar amb més futbolistes del filial i gairebé del juvenil que no pas amb integrants de la primera plantilla a tots els efectes. És el problema de planificar dos partits en 24 hores i de tenir encara a mig fer la plantilla. El resultat importava poc, com tampoc importarà gaire el del Girona-Osca d’aquest vespre, però l’1-1 que el Nàstic va assolir en l’últim instant va premiar la major perseverança dels locals en la segona meitat.

Juan Carlos Unzué va plantejar una defensa de quatre amb Juanpe i Resta a l’eix i Iago i Anzouana a les bandes; i va fer un triangle invertit al mig del camp, amb Paik un pèl més endarrerit que Diamanka i el jove Ibrahima, un dels més actius en el primer acte. A dalt, Kevin Soni i Pachón van flanquejar Choco Lozano, que va obrir el marcador amb un xut des de la frontal de l’àrea (prèvia recuperació per anticipació de Resta) just un minut després de fallar una ocasió com una casa de pagès. El 0-1 va arribar en el tercer avís dels gironins, després que Kevin Soni enviés un xut encreuat que es va estavellar al pal dret de Bernabé (14’).

A partir del gol, el Girona va cedir les ocasions al Nàstic, però no pas la possessió. Javi Márquez (21’), Roger Brugué (25’) i Pol Prats (30’) van tenir a les seves botes l’1-1, però en les dues primeres oportunitats va emergir José Aurelio Suárez –pletòric de reflexos en la segona– per evitar l’empat. Després de la pausa d’hidratació, els equips també es van agafar un llarg respir fins al descans en què tot va passar lluny de les àrees.