L’Albacete, ferit

Posats a aixecar el dit, com més aviat es faci, millor. I si el Girona ho aconsegueix fer amb contundència al Carlos Belmonte aquesta nit, l’escenari també estarà perfectament escollit. I és que no es pot oblidar que el conjunt manxec es va quedar la temporada passada a les portes de l’ascens a primera, després de lluitar per l’ascens directe gairebé fins al final i acabar quart la temporada regular, abans de caure en la primera eliminatòria de la promoció contra el Mallorca, que va acabar ascendint. Sens dubte, amb el permís del conjunt balear, l’Albacete va ser la revelació de la temporada passada i tothom està expectant per veure què pot fer aquest curs. El cert és que ha perdut jugadors molt importants durant l’estiu. Tejero (Eibar), Aleix Febas (Mallorca) i Mathias Oliveira (torna al Getafe després de la cessió) han fet el salt a primera, mentre que jugadors com Eugeni (Osca) o Ortuño (Oviedo) han sortit per intentar tocar la glòria en un altre club. Tot i això, és clar que el Belmonte no serà una plaça fàcil per a ningú, després del que es va viure el curs passat, on només el Granada i el Màlaga van ser capaços d’endur-se els tres punts i ho van fer en el tram final de lliga.

El que també han de tenir molt clar els d’Unzué és que es trobaran un rival ferit, després que en l’estrena el Sporting li passés la mà per la cara (3-0). Com reaccionin els del tècnic tarragoní Lluís Miquel Ramis a aquella desfeta és tota una incògnita, però que intentaran no concedir ni una de les facilitats de l’altre dia és també una obvietat. Controlar Zozuya, l’home gol dels manxecs, i els atacs directes per la banda, a la vegada d’intentar trobar la qualitat que el Girona té de tres quarts en endavant sembla la millor recepta per donar la primera alegria a l’afició gironina, encara que no sigui a Montilivi.

Un camp propici

El Girona ha fet cinc visites al Belmonte i hi ha puntuat quatre vegades. L’única derrota va ser en el tram final de la temporada 2009/10 (3-0), que va ser un revés que va provocar el pànic perquè el Girona s’ho va acabar jugant tot a una carta en el darrer partit contra el Múrcia (el gol de penal de Kiko Ratón en el temps afegit, quan els blanc-i-vermells semblaven amb els dos peus a segona B).

En canvi, les dues últimes visites al Belmonte han acabat amb triomf: 0-3 la temporada 2015/16 (dos gols de Mata i un de Lejeune) i 0-1 la 2014/15 (gol de Felipe). El Girona també hi va arrencar dos empats (1-1) els cursos 2010/11 (Despotovic va neutralitzar l’1-0 de Tarantino) i 2008/09 (Serra va igualar el gol de Merino que havia fet avançar els manxecs).