Girona

Corporativisme des de Las Rozas

Ocón Arraiz va immiscir-se en totes les accions polèmiques de Varón Aceitón, tot i el nefast arbitratge del balear al Carlos Belmonte

El de La Rioja no el va alertar d’un penal com una catedral de Fran García a Diamanka i va traçar de manera dubtosa el fora de joc en els gols de Jairo i Gual

El desastrós arbitratge de Varón Aceitón a Albacete va tenir la connivència des de Las Rozas d’un vell conegut del Girona, el col·legiat de La Rioja Ocón Arraiz, que el curs 2012/13 va posar també el seu gra de sorra en aquell ascens directe frustrat de l’equip de Rubi. Des de l’òptica blanc-i-vermella, fins i tot va ser mitja sorpresa veure que Ocón Arraiz encara està deambulant a segona A –hi acumula 178 partits repartits en nou temporades–, i que des de la sala de videoarbitratge és tan o més erràtic del que ho és damunt la gespa.

Un penal de llibre

A diferència de l’acció de la setmana passada del Girona-Sporting, en què unes mans d’un defensa asturià en el temps afegit no van ser estimades com a penal perquè prèviament la pilota li havia rebotat al peu, l’entrada a dins l’àrea de Fran García sobre Diamanka no deixava cap lloc per al dubte: penal catedralici. Ni Varón Aceitón ho va veure –es va posar les mans a l’auricular per treure’s de sobre els jugadors del Girona quan l’hi protestaven– ni Ocón Arraiz va fer el que han de fer els àrbitres de VAR quan hi ha una acció tan clara com aquella del minut 4. El joc va continuar i l’afició local, que també va veure que el penal era clamorós, va respirar.

La línia del fora de joc

Van filar molt prim els assistents de Varón Aceitón quan van avisar el col·legiat de la posició antireglamentària de Jairo Izquierdo en la primera part i de Marc Gual en la segona en dues accions que van acabar amb la pilota a les xarxes de Tomeu Nadal. Sense VAR, és molt probable que els dos gols haguessin pujat al marcador perquè, en cas de dubte, la consigna que tenien els assistents era no aixecar la bandera.

En els dos gols del Girona –visualment els davanters estaven en línia amb el defensa– va acabar decidint la tecnologia després de traçar paral·leles, perpendiculars i fins i tot fer alguna equació. Ni tan sols és clar, però, que el genoll de Jairo estigués més avançat que el taló de Fran García i que l’espatlla de Gual guanyés la foto finish al peu del defensa de l’Albacete, actor principal dels locals en les tres accions polèmiques del partit. Si els assistents no haguessin aixecat la bandera en cap de les dues accions, és molt probable que els gols haguessin pujat al marcador, perquè l’única cosa que es va fer divendres des de Las Rozas va ser donar la raó al 100% de les decisions que va prendre l’àrbitre, molt deficient durant tot el partit.

Això sí, el temps d’espera abans d’invalidar els gols de Jairo i de Gual va ser superior als tres minuts per jugada. I les resolucions van acabar amb dues grans ovacions de l’afició del Belmonte, que en tot el partit només va mostrar rebuig envers l’àrbitre quan va perdonar la segona groga a Ignasi Miquel (la primera havia estat injusta) que hauria significat l’expulsió del gironí. El balear també va ser molt permissiu amb la duresa local, sobretot de Barri, en els darrers minuts de partit quan l’Albacete va desenterrar la destral per frenar els intents a la desesperada del Girona per buscar l’ empat.

L’ÚNICA ‘AJUDA’

Va perdonar l’expulsió a Ignasi Miquel després d’una primera groga molt injusta

Deute liquidat amb Acuña, però no pas amb el Girona

Tot i que Varón Aceitón era qui estava a la gespa, l’última paraula divendres la tenia l’àrbitre del VAR. I Ocón Arraiz va tornar a indignar el Girona com també ho va fer aquell ja llunyà 2 de juny de 2013 a Almeria, en què el col·legiat de La Rioja va escatimar una acció clamorosa de penal i expulsió de Trujillo sobre Acuña amb 1-1 (50’). Els gironins van acabar perdent en el minut 88 (2-1) un partit que possiblement haurien acabat guanyant (a la foto, Ocón, Verza i Jofre). Aquella derrota en la penúltima jornada va evitar al Girona arribar al darrer partit amb possibilitats d’ascens directe i li va treure, també, el factor camp en la tornada del play-off (precisament l’equip beneficiat va ser l’Almeria, que va acabar pujant a costa del Girona). Curiosament, el futbolista objecte d’aquell penal –Javi Acuña– juga actualment a l’Albacete i aquest cap de setmana, com tot el Belmonte, va aplaudir la passivitat des de Las Rozas. El Girona és l’equip que més cops ha dirigit Ocón, amb qui paradoxalment té un balanç favorable: 7 victòries, 4 empats i 6 derrotes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)