Girona

Sostre històric per fer valer

El Girona té el límit salarial més alt de segona A, condició que el fa ser un dels favorits però que no és cap garantia d’èxit

Amb 29,2 milions, el Girona avantatja de 10 milions el segon, el Rayo, i multiplica el de molts rivals

El topall del Girona destrossa l’anterior rècord a plata, del Màlaga (25,25), el curs anterior

La condició de favorit del Girona en el seu retorn a segona divisió A és indiscutible. N’és una bona mostra la contundència amb què encapçala el club blanc-i-vermell la capacitat de despesa per a la plantilla que fixa la Lliga de Futbol Professional per a cada entitat. El límit salarial del Girona és de 29,2 milions d’euros, una xifra mai vista fins ara en cap club de la divisió de plata. El rècord anterior, del Màlaga la temporada passada, era de 4 milions menys (25,25). Els blanc-i-vermells avantatgen de 10 milions el segon topall de despesa més alt, del Rayo Vallecano, i multipliquen el de la majoria de rivals.

La LFP marca el límit salarial a partir dels ingressos i despeses de la temporada anterior, els ingressos que genera la mateixa Lliga i els traspassos. A partir del descens, i a més de la compensació que reben tots els que baixen de la màxima categoria, el club de Montilivi ha superat els 20 milions d’euros d’ingressos entre els traspassos de Portu, Pedro Porro i Pere Pons. Això li ha permès tenir molt més marge per destinar a la plantilla que els altres dos clubs que van baixar: el Rayo (19 milions) i l’Osca (16,3). Més avall queden els club que van baixar fa un any –Las Palmas, el Deportivo i el Màlaga–, que no van aconseguir el retorn a la primera i que ara acumulen problemes. I a un nivell encara més baix n’hi ha d’històrics i també candidats a l’ascens però que acumulen anys amb problemes i lluny de l’elit, com el Saragossa, amb 7,5 milions de límit.

El lideratge de la classificació del límit salarial és un element que fa que el Girona sigui més favorit, però també el carrega de responsabilitat, i no és ni de bon tros garantia d’èxit. De fet, en les dues últimes temporades, cap dels equips que han ocupat el podi en la capacitat de despesa ha acabat celebrant l’ascens a primera. La temporada passada, van pujar l’Osasuna (el quart límit salarial), el Granada (el sisè) i el Mallorca (l’onzè). I encara més exagerat va ser el cas de fa dues temporades, amb l’ascens del Rayo (setè en el topall de despesa), el Valladolid (desè) i l’Osca (divuitè).

Força ajustat

El límit salarial –s’hi inclou la despesa que generen els jugadors i tècnics i també el filial i el planter– no és ni el pressupost oficial del club ni tampoc significa que el club es gasti tot el que li permet la Lliga. A Montilivi, però, el Girona ha fet una aposta molt forta –reconeguda i elogiada pel director esportiu, Quique Cárcel– i ha ajustat força la capacitat permesa amb la despesa real. El límit no és una quantitat immòbil durant tota la temporada, sinó que la Lliga va revisant la xifra i en sol actualitzar les dades a mitja competició, coincidint amb el mercat d’hivern.

El Girona no s’havia trobat mai encapçalant ni acostant-se als pressupostos més alts. La millor anterior va ser la temporada de l’ascens, amb 6,1 milions d’euros –gairebé cinc vegades menys que ara, tot i que també s’ha de tenir en compte que totes les xifres van fer un salt notable a partir del decret per al nou repartiment dels drets audiovisuals–, que el situaven en el cinquè lloc. Més enrere, ocupava la part baixa – va ser superat pel Llagostera el curs 2015/16– i tenia el tercer pressupost més baix, amb 2,1 milions, la temporada 2014/15. Curiosament, la dels 82 punts, que no va acabar amb ascens pel malson del Lugo.

UN AVÍS

Les dues últimes temporades no ha pujat cap dels tres equips amb més límit salarial

RES A VEURE

El Girona té una capacitat de despesa quasi cinc cops superior a la del curs de l’ascens

L’Almeria fa el gran salt ampliant el capital social

X.M.

Al capdamunt de la classificació hi ha equips amb passat recent a primera com el Girona, el Rayo, l’Osca, Las Palmas i el Deportivo. S’hi ha colat, però, l’Almeria. El conjunt andalús s’ha transformat a partir de l’arribada del nou propietari saudita, Turki Al-Sheikh. L’Almeria no arribava la temporada passada als 7 milions de límit salarial, i ara s’ha enfilat fins als 18,1 milions. El nou propietari ha activat un dels mecanismes, les ampliacions de capital, que té en compte la Lliga de Futbol Professional per aconseguir més marge. De fet, Al-Sheikh tenia l’ambició d’encapçalar la llista de capacitat de despesa de segona A, però augmentar el límit no és senzill ni automàtic, i de cada ampliació se sol concedir un percentatge. L’Almeria, que dimarts que ve rebrà el Girona, ha revolucionat la plantilla en les últimes setmanes de mercat i s’ha gastat gairebé 9 milions d’euros per un sol jugador: l’extrem de 18 anys Arvin Appiah, del Nottingham Forest.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.