Jairo Izquierdo (Santa Cruz de Tenerife, 22 d’octubre del 1993) tindrà sentiments de retrobament aquest vespre a Cadis. L’extrem esquerre torna al Ramón de Carranza, avui amb una altra samarreta, la del Girona, per enfrontar-se a l’equip on va militar el curs passat, on va fer-se un nom en la categoria de plata i va deixar molt bon record. I és que Jairo, que va jugar com a cedit per part del club blanc-i-vermell, va acabar com un dels homes importants en l’engranatge de l’equip orientat per Álvaro Cervera, en la que va ser per a ell una campanya de creixement individual futbolístic en tots els sentits, sobretot, però, des del punt de vista defensiu.

Després d’un periple a segona B al Múrcia (2014/15), al Melilla (2016/17) i a l’Extremadura (2017/18), en què només havia tastat la segona A al Tenerife (2015/16), en una temporada en què va tenir poca participació, el seu temps a Cadis va ser definitiu. Al costat de Cervera, l’hàbil i ràpid atacant va entendre que per ser competitiu i transcendir al professionalisme s’havia d’arremangar quan l’equip no tenia la pilota. “He crescut a tots els nivells. Al final, a segona A aprens i millores aspectes com ara la presa de decisions i la defensa. En aquest sentit, he millorat molt en tasques defensives, a l’hora d’estar ben col·locat tàcticament”, va explicar el futbolista en una entrevista a aquest diari quan va acabar el curs. “He jugat molts partits, l’entrenador ha confiat en mi i sí, estic satisfet per la temporada”, va resumir Jairo.

I això que no havia començat de la millor manera, ja que va arribar a Andalusia amb una lesió muscular que li va impedir estrenar-se fins al mes d’octubre. A partir d’aleshores, però, es va apropiar de la banda esquerra, en la qual va oferir un òptim rendiment; 31 partits, 27 com a titular, tres dianes i, sobretot, moltíssim treball, un dels aspectes que més li va valorar Cervera. Especialment elogiada va ser la seva contribució a l’equip, en tasques defensives, quan en el mercat d’hivern va aterrar a l’equip Darwin Machís, un atacant diferencial, que queia sovint a la banda del canari, però al qual li costava recular. A Jairo, doncs, va tocar-li feina extra en defensa, per tal de cobrir l’espai del veneçolà. “Jairo sap quin és el seu rol, no és dubtós. Quan va venir Machís sabia que hauria de ser una mica el seu guardaespatlles”, va explicar al seu dia Cervera. “Se situa bé sempre i, a més, és molt més bon futbolista donant un cop de mà en defensa. Així engrandeix la seva condició com a jugador”, va dir l’entrenador. D’aquesta manera, al jugador canari li va tocar equilibrar al darrere, quan l’atacant veneçolà –ara a les files del Granada a primera– rebia a la banda esquerra, que era contínuament tot i partir des del centre. El desplegament de Jairo va ser un èxit; aquest aprenentatge sense pilota amb el qual va assolir un plus d’esforç defensiu i rigor tàctic li va permetre fer un salt de qualitat a la seva versió. Avui torna al lloc dels fets.