Girona

El Girona s’autolesiona a Cadis

El Girona no suporta la llosa d’un altre gol en pròpia porteria d’Alcalá i acaba perdent el nord amb l’expulsió de Stuani i el 2-0 (95’)

Els d’Unzué van tenir molta possessió, però el Cadis els va minimitzar als últims metres amb una grandíssima actitud defensiva

El Girona va tastar un altre cop la medicina de la segona A i va acabar perdent bous i esquelles a Cadis, no només el partit. Fiscalitzats una altra vegada per un gol en pròpia porteria d’Alcalá (igual que a Albacete), els de Juan Carlos Unzué no van trobar la solució a uns mals que van anar empitjorant minut a minut. Perquè si l’1-0 ja va ser un cop dur, amb una hora per endavant hi havia temps de sobres per reaccionar. Però els gironins no van saber remar a contracorrent ni contra un rival que els va superar amb actitud i intensitat. I quan perds els duels i el rival arriba gairebé sempre abans a la pilota, la possessió serveix de ben poc. O de res. El Girona va acabar el partit sense haver posat ni una sola vegada a prova el porter del Cadis, que aviat és dit. I més enllà de la lesió de Jairo, que pot ser greu, l’expulsió de Stuani també va ser el reflex del partit d’ahir dels d’Unzué: un vull i no puc que va acabar amb el gol habitual dels andalusos en el temps afegit. Són cinc partits de no res, però per veure el líder el Girona comença a necessitar una ullera de llarga vista.

La teoria i la pràctica

No va ser una sacsejada ni molt menys, però Unzué va començar a jugar amb el fons d’armari i amb les possibilitats d’una plantilla plena de recursos. I amb la gestió d’un vestidor que, per quantitat i qualitat, s’ha de portar amb mà dreta i intel·ligència. La principal novetat de l’onze, més enllà dels tres noms propis que no van jugar d’entrada contra el Rayo (Samu, Diamanka i Jairo), va ser el retoc en la distribució de les peces, amb Stuani com a referència clara i quatre futbolistes en la segona línia per buscar la màxima espurna possible a tres quartes parts de camp. Amb aquesta franja farcida de mitges puntes, el Girona va intentar crear una mena d’efecte acordió que va dibuixar un 4-3-3 quan Jairo i Samu feien un pas endavant i un 4-2-3-1 quan era hora de replegar-se i Diamanka se situava a l’alçada de Granell. A la pissarra, tot sembla molt maco.

D’entrada, però, va tocar llegir el partit en clau defensiva, perquè el Cadis va sortir a tota pastilla i va crear força maldecaps, sobretot amb la velocitat de Salvi, que va exigir molt Aday en els primers minuts. L’extrem local es va treure un parell de centrades plenes de malícia des de la línia de fons; la sort va ser que el Cadis no té Stuani de davanter centre. La sortida dels andalusos va ser plena d’intensitat i el Girona va tenir molts problemes per fer-se seva la pilota i posar-la en circulació. El partit hauria pogut girar si Stuani, que no va perdonar, hagués arrencat en posició correcta després d’una gran assistència de Diamanka, que va aparèixer amb comptagotes (22’). El fora de joc va ser tan clar que no hi va haver ni la incertesa del VAR.

I quan semblava que el Girona tenia per fi el partit sota control i el Cadis havia perdut part d’aquella electricitat, va arribar l’1-0. La intervenció d’Alcalá per desviar el xut de Perea va ser decisiva i el defensa va tornar a marcar en pròpia porteria, com a Albacete. Va tocar remar a contracorrent i allà es va veure allò de la pissarra i la gespa. Si Unzué vol jugar amb extrems, Gallar és una peça més valuosa que Samu Saiz, que perd moltes prestacions enganxat a la banda i les guanya exponencialment quan juga per dins, com Borja García. En el descans, el Girona havia inquietat ben poc Alberto Cifuentes. I queia pel seu pes que si Unzué volia canviar el tarannà del partit, li tocava moure fitxa.

No ho va fer en el descans. I ho va haver de fer en els primers minuts de la segona part per la lesió de Jairo. El canvi va ser obligat i no va fer variar res, perquè va ser d’home per home, extrem per extrem. El Girona, però, va continuar bloquejat i sense trobar cap fórmula salvadora en atac. Els minuts van passar sense que hi hagués solucions. Gairebé mitja hora per fer un altre canvi gairebé natural de lateral per lateral (Mojica per Maffeo, amb Aday passant a la dreta) i un pèl més de mitja hora per fer una aposta, ara ja sí més arriscada, per buscar el domini absolut i intentar sotmetre el Cadis (Jonatan Soriano per Granell).

Tot es complica més

I aquí sí que, amb un 4-1-3-2, amb dos laterals profunds, els mitges puntes per dins i dos davanters referencials, el Girona va acotar el camp i els locals van necessitar el dotzè home (aquest cop no va ser Ocón Arraiz, sinó la graderia) que l’estimulés i l’ajudés a fer l’últim esforç per conservar el 1-0. El Carranza va rugir i el Girona, tot i que es va envalentir, no va saber esgarrapar un rival que va tenir clar en tot moment el que havia de fer.

Els nervis van acabar jugant una mala passada fins i tot a l’home amb més experiència i hores de vol de la plantilla com Stuani, que va veure la targeta vermella i serà baixa a Almeria. El Cadis, que no va aixecar en cap moment el peu del gas, va continuar llançant-se a la jugular del Girona en cada acció. Semblava que si hi havia d’haver algun gol seria l’1-1, però el Cadis va acabar trobant el 2-0 com més li agradada: en el temps afegit, per quarta jornada seguida.

LA PRIMERA PART

El Cadis va sortir fort, però quan el Girona tenia més el control es va fer el 0-1 (31’)

EL PARTIT

El Cadis sempre va posar un o dos punts més d’intensitat que els gironins

ELS CANVIS

Unzué no va cremar les naus fins a la sortida de Soriano, ja en el tram final

EL PITJOR FINAL

Abans que els locals rematessin la feina, Stuani va ser expulsat i no jugarà a Almeria
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.