Girona

Michael Olunga

Exdavanter del Girona

“Cada dia veig la pilota del partit”

“Tinc una connexió especial amb Girona i Montilivi, i somio tornar-hi”

"El "hat-trick" contra Las Palmas és el millor moment de la meva carrera. Marcar tres gols en una lliga tan potent i ser l'únic del Girona que ho ha fet a primera és un orgull"

Amb la pilota al Japó
Michael Olunga va aterrar a Montilivi l’estiu de l’ascens a primera, cedit pel Guizhou Zhincheng. A l’adaptació a un nou futbol, hi va afegir el condicionant de l’idioma. S’expressa bé en anglès, però gens en castellà. I Machín, que hi va dedicar força atenció, tenia l’ajuda sobretot de Jordi Balcells i d’Emilio Gutiérrez. Els tres gols a Las Palmas són els únics que va fer amb el Girona. El kenyà va jugar 14 partits de lliga (4 de titular i 431 minuts) i 2 de copa. Se’n va anar al Japó, amb la pilota del ‘hat-trick’ sota el braç, i ara és màxim golejador del Kashiwa Reysol, líder de segona.
Amb Stuani costava jugar, però ell m’ajudava. S’obria perquè els companys aprenguessin darrere d’ell
Tothom vol anar on se sent millor i on més bé s’adaptarà, i això ho trobaria a Girona. Però m’he de dedicar a treballar fort

Michael Olunga (Nairobi, Kenya, 26/3/1994) va ser l’heroi inesperat i sobtat de l’última visita a Girona de Las Palmas (6-0), que diumenge torna a Montilivi. Autor de l’únic trio de gols del Girona a primera divisió, el davanter kenyà recorda des del Japó els detalls i els efectes d’un èxit que no pensa oblidar.

Fa uns dies, Stuani va marcar un ‘hat trick’. Ho sabia?
Sí, ho vaig veure.
Els números de l’uruguaià són espectaculars, però encara no ho havia aconseguit. Això demostra el mèrit que va tenir vostè.
Sí, és veritat. Perquè la primera divisió és molt competitiva, tothom vol guanyar i hi ha molt nivell. Marcar tres gols és molt difícil, i estic molt content pel que vaig aconseguir a Montilivi. A més, sé que soc l’únic jugador del Girona que ho va aconseguir a primera divisió, i això m’omple d’orgull. Espero que algú ho torni a fer perquè desitjo el millor per al Girona.
Aquells tres gols contra Las Palmas són el seu millor moment com a futbolista?
Sens dubte. És el millor moment de la meva carrera. Perquè marcar un hat trick a un nivell top, en una lliga tan potent com l’espanyola, amb els millors jugadors, és un motiu d’orgull per a qualsevol jugador.
Passat un any i mig, què creu que li va donar aquell ‘hat-trick’?
Cada cop més penso que em va donar molt de reconeixement. Molta gent no coneixia Michael Olunga, o molt poc. Tothom a Girona, a Catalunya, em va respectar. Va ser una plataforma, una obertura per a mi.
Diu que el van respectar. Notava una falta de respecte? Potser perquè no el coneixien?
No, no. A Girona tothom em respectava i m’apreciava molt. Els jugadors, els tècnics, els aficionats. Però jo era davanter i eren els meus primers gols, i crec que tothom va veure que tenia potencial per mostrar. Perquè prèviament, era difícil jugar, amb Stuani i amb jugadors molt bons, també cedits pel Manchester City. Però vaig tenir el meu moment, la meva oportunitat, i la gent que no m’havia vist gaire em va veure fer un hat-trick.
Va substituir Stuani, que havia rebut un cop al cap. Recorda res especial abans d’entrar?
Machín sempre m’havia dit que em preparés, que treballés dur, i em donava confiança per quan m’arribés el moment, si hi havia algun problema amb Stuani [el Girona-Las Palmas va coincidir amb el retard de les vacances de Kayode, que ja no va jugar més]. El mister i els seus ajudants, Jordi [Balcells i Guerrero] em motivaven molt. Ells creien en mi i em van donar oportunitats. I va arribar aquest moment tan especial per a mi.
De fet, recordo que va celebrar un gol amb Jordi Balcells.
Sí. Cada dia en els entrenaments em motivava. Durant i després de l’entrenament, per ajudar-me a desenvolupar com a jugador. Sabien que jugar era difícil per a mi, amb el nivell de Stuani, però m’ajudaven molt. M’encoratjaven a continuar treballant molt. I quan vaig marcar el primer, vaig anar a abraçar en Jordi Balcells, perquè recordava molt bé tot el que m’havia donat, tot el que m’havia ajudat.
El ‘hat-trick’ va fer la volta al món. El devien felicitar molt.
Sí, molt. A Kenya, el president, el primer ministre i diversos polítics. De tot el país, molta gent. També la Lliga em va felicitar. Va ser un doble rècord en una acció, perquè també era el primer kenyà que marcava en la lliga espanyola. Van arribar felicitacions de tot arreu.
I la pilota, on és?
La tinc aquí, a casa, al Japó. La guardo molt bé. Cada dia arribant a casa veig la pilota del partit i em venen bons records.
Esperava que l’actuació li hagués permès jugar més?
Es va confirmar el que em deien els tècnics, que treballant dur m’arribaria el moment. Per descomptat que, amb Stuani, no era fàcil jugar. Ell marcava molts gols, tenia molta experiència i donava molt a l’equip. La setmana següent, el mister em va posar titular i vaig jugar el meu primer partit sencer en la Lliga, en un gran escenari com el Wanda Metropolitano. Vam fer un bon partit i vam treure un punt més. Eren moments que estava esperant com a jugador. I agraeixo a tothom, als tècnics, als companys i als aficionats, que creiessin en mi. Jugar a primera i competir amb els millors jugadors del món era un somni per a mi. Vaig viure moments molt especials.
Assumeix que amb Stuani a davant no ho tenia fàcil. Ni vostè ni els altres davanters.
És veritat. A més de la seva experiència, marcava molts gols. Estava al nivell dels millors davanters de primera. A la llista de màxims golejadors, juntament amb Messi, Suárez o Iago Aspas. Per tant, era molt difícil per als altres davanters obtenir minuts. A part de Stuani, només Portu va poder fer bons números. Però l’experiència va ser molt bona. Stuani t’ajudava. Aprenia d’ell. Era molt bon company i m’encoratjava. Em va agradar molt coincidir amb ell. El seu comportament amb els companys era molt bo. S’obria perquè els altres companys aprenguessin darrere d’ell.
Considera que va millorar des de l’arribada a Girona?
Sí. Jo crec que vaig millorar en moltes coses. Encara que no jugués gaires minuts, el dia a dia, els entrenaments i viure el futbol de més alt nivell em va fer créixer. La lliga espanyola és una de les millors del món, si no la millor. Va ser una oportunitat per aprendre, al costat de grans jugadors. Recordo, per exemple, haver jugat el partit contra el Barça a Montilivi. Són grans experiències per a un jove jugador. Per veure que és possible jugar a aquest nivell. Només has de creure-hi i treballar molt i molt fort. Amb això, tot és possible.
Va jugar cedit per una temporada. Li hauria agradat que el Girona se l’hagués quedat, però no ho va fer. Decebut?
Òbviament que m’hauria agradat continuar a Montilivi, però això és futbol i tampoc puc estar gaire decebut. Primer de tot, perquè em van donar l’oportunitat de jugar en la millor lliga del món. I m’agrada mirar la part positiva de les coses, de cada situació. Això és futbol i tot pot passar. Fins i tot tornar un dia i jugar a Montilivi i fer més rècords. No tinc res dolent sobre el Girona. Tothom em va tractar molt bé i els aficionats m’apreciaven. Quan recordo aquella etapa, estic molt agraït.
De fet, és part de la història del Girona, com a únic jugador a fer un ‘hat-trick’ a primera. Què significa per a vostè?
Significa molt. És una cosa molt gran, primer de tot per la meva gent a Kenya. El primer gol d’un kenyà en la lliga i el primer hat trick de la història del Girona a primera. És un moment històric no només per posar-me al mapa del Girona, sinó també per posar el futbol kenyà al mapa. És una cosa que mantindré fins al final de la meva carrera.
L’ha seguit, el Girona, des que va marxar?
Sí, sempre. Malauradament van perdre l’altre dia, i també l’anterior a Cadis. A segona divisió és complicat. Hi ha tècnica i tàctica, però també més energia, més poder físic. Ara el Girona s’ha d’acostumar a la segona, als tipus de partits que s’hi juguen. Jo crec que s’hi aniran acostumant i aniran aconseguint victòries. Ara és un moment una mica de transició. Segur que faran una bona temporada.
Pot mirar els partits?
La temporada passada els solia mirar sempre. Ara em costa més, miro més els resums, perquè a segona la cobertura no és la mateixa. L’any passat sí que mirava els partits.
Amb 14 gols, és el pitxitxi del Kashiwa Reysol, líder de la segona japonesa. Satisfet?
Sí, estic satisfet. L’equip funciona bé i tot i que m’he perdut alguns partits, perquè he jugat 22 de les 32 jornades, he fet uns bons números. Estic content amb el rendiment, és una bona etapa per continuar endavant i desenvolupar-me com a davanter. De moment, només penso a treballar fort. A final de temporada, ja ho veurem.
Ha jugat a Suècia, en la lliga espanyola, a la Xina i al Japó. Li agradaria provar una altra aventura?
Per mi, la lliga espanyola és el millor lloc per jugar. Perquè jugues amb els millors dels millors. Tothom vol estar al més alt nivell. Ningú vol jugar en lligues més febles. A Girona hi vaig estar molt bé, en un club que s’estava transformant, amb moltes facilitats i molt bon projecte. Em va agradar molt com funciona el futbol espanyol, i hi ha molta passió entre les aficions. Es viu molt el futbol.
Qui sap si algun dia se li obre la porta a Girona.
M’encantaria, perquè tinc una connexió especial amb Girona i amb Montilivi. Tothom és molt amable. La gent, els jugadors, els empleats. Tothom. Somio tornar a Montilivi. Això és futbol. No se sap mai. Jo em dedico a treballar dur. Que el Girona un dia em necessita? Soc aquí! Quique Cárcel, ja ho saps! [riu] Tot pot passar.
Potser algun altre equip de la lliga espanyola, aprofitant que ja té experiència.
Sempre has de treballar al màxim pels teus interessos i els del club. A vegades, les situacions canvien. I si has treballat fort, les oportunitats arriben. Després, has de decidir. I per descomptat, tothom vol anar on se sent millor i on més bé es pot adaptar. I això ho trobaria a Girona. Però jo m’he de dedicar a treballar fort. I per aquestes altres coses, tinc els meus agents.
Manté contacte amb algun jugador, tècnic o empleat?
Sí. Amb el mister i en Jordi. Quan van anar a Sevilla els vaig felicitar. També amb diversos jugadors. Com Bounou, durant la copa d’Àfrica. Entre els jugadors, hi ha diferents nivells, competicions i etapes, però l’amistat queda. I espero tornar a veure un dia la gent de Girona.
Queda clar que manté un molt bon record de Girona.
Vull agrair tot el tracte a tothom del Girona. A Santi Pou, un dels que em van ajudar a venir; a Quique Cárcel, a Machín i als seus ajudants, per l’oportunitat. A tots els jugadors i als aficionats. Els desitjo el millor i que tornin a primera. Sé que no és fàcil. Abans de venir a Girona, vaig llegir la història del club i no havia estat a primera. Però sé que tenen la capacitat per tornar a pujar. Jo els donaré suport des del Japó. Ens veurem aviat. Ens veurem un dia a Montilivi. Vindré a animar l’equip, si no és com a jugador.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)