El Girona viu barallat amb la pilota. En els darrers temps, les estadístiques així ho revelen: mentre més la té, pitjor li va. I això que els dos últims entrenadors que han ocupat la banqueta blanc-i-vermella, Eusebio Sacristán i Juan Carlos Unzué, mantenen un perfil similar, amb la mateix idea de generar a través de la pilota, de dominar i fer-se fort amb la possessió i la pressió alta perquè el rival la tingui el mínim possible. Malgrat tot, el conjunt gironí no s’hi acaba d’avesar, no funciona encara sota aquest marc futbolístic i, de fet, amb cap d’aquests dos tècnics ha aconseguit una victòria tenint més la pilota que el seu rival. Amb el castellanolleonès la temporada passada a primera, no va guanyar cap partit sent superior en aquest aspecte, i amb el navarrès a segona A, de moment, tampoc.

I és que amb Eusebio es van assolir nou triomfs en la lliga, sense guanyar en cap d’ells la possessió, mentre que amb Unzué, dels tres que suma, l’equip no l’ha dominat tampoc i, encara més, sempre que l’ha tingut més que el rival, ha acabat perdent o empatant el partit. El conjunt gironí sembla ancorat encara en el model de joc instaurat fa anys per Pablo Machín, en què abundaven les transicions defensa-atac ràpides i monopolitzar la pilota no era una prioritat. Tot i això, l’última victòria del Girona amb més possessió que el contrari data de fa més d’any i mig, amb ell a la banqueta; el 16 de febrer del 2018 a Montilivi, l’equip blanc-i-vermell es va imposar al Leganés (3-0 amb gols de Stuani, Portu i Juanpe), amb un 52% de possessió. I va ser una excepció, ja que aquest és un dels dos triomfs, d’un total de 14 en l’estrena del club a primera, en què els blanc-i-vermells van tenir més la pilota que el rival. En els dotze restants, sempre va estar per sota en aquest sentit, palesant que la naturalesa de l’equip no era basar-se en la possessió.