Com a referent del vestidor, Cristhian Stuani va expressar dijous el disgust pels xiulets que es van sentir a Montilivi. Com a líder el camp, l’uruguaià va necessitar quatre minuts per tornar a deixar empremta a El Sardinero, on no havia jugat des que hi va marcar nou gols amb el Racing el curs 2011/12. Stuani és l’amo del gol i, puntual a la cita, fa de marcar la cosa més senzilla i habitual. La rutina de cada dia. En el setè partit que jugava, el setè gol. Aquesta vegada, de cap, una de les seves grans especialitats, per completar una jugada de molt nivell amb Borja García d’inventor. Entre la llum del madrileny i l’ofici de l’uruguaià, el Girona té una garantia que no es pot desaprofitar.

Els gironins van fer una posada en escena impactant, per fi a camp contrari, amb una pressió molt amunt que va fer anar de corcoll el Racing. Era la continuació del pas endavant que ja va fer contra el Deportivo i en què Stuani té un paper rellevant, com no pot ser d’una altra manera, perquè seria un pecat que no se’l veiés o no se’l trobés. Ara intervé més, en rebre pilotes directes des del darrere que s’encarrega de baixar i tenint més companys junts al davant. En un contraatac, Borja el va tornar a buscar, però no va poder controlar bé la pilota al segon pal (9’). El madrileny el va tornar a habilitar amb una passada a l’espai; l’uruguaià va voler fer una retallada per quedar sol davant Luca, però no se’n va acabar de sortir. Stuani també va fer feina en fase defensiva. Se’n va fins a la posició de lateral dret a tallar una jugada de Buñuel (36’) i va treure dues jugades de falta assajada seguides.

La segona part va començar amb una altra passada de Borja cap a Stuani, que no va trobar l’espai per guanyar la partida als centrals locals. Més tard, li va faltar precisió en el control per aprofitar una centrada d’Aday que l’hauria pogut deixar sol (53’). Amb l’equip patint, i molt, per moments, el davanter va mirar de donar aire rebent o forçant faltes en pilotes que li enviaven com podien des del darrere. Tot i que va ser el 0-2 de Gumbau el que va calmar-ho tot. Stuani, en lluita constant amb els centrals, va veure una groga per un cop de colze a Olaortua. I va buscar una passada de cullera en l’acció que va acabar recollint Granell per fer el tercer. El Girona va celebrar, per fi, la primera victòria a camp contrari. I Cristhian Stuani, que va aplaudir i va rebre el reconeixement de l’afició d’El Sardinero al final, hi va posar allò que més sap fer, abans de marxar amb la selecció, si no és que el judici a València provoca una altra alteració.