Girona

Juanpe Ramírez

Defensa del Girona

“Volem la pilota a camp rival per explotar el talent”

“A partir de la manera de jugar del tècnic, hem introduït recursos que ens van bé”

“Sabem què és l’elit i desitgem tornar-hi; tothom vol gaudir del que és més bonic”

Tenim clar l’objectiu però hem de tocar de peus a terra. Tothom vol fer el partit de la seva vida contra nosaltres
Si tothom fa la seva funció, no faltarà cap peça. Pressionem molt amunt i no depenem que un faci la feina d’un altre
Si van arribant les victòries, l’afició estarà contenta. La necessitarem. Disfrutar del camí també serà bonic
En cap moment em vaig veure fora. Vaig passar un estiu molt dur perquè em sentia culpable del que havia passat

Amb 114 partits vestint la samarreta del Girona, Juanpe Ramírez (30/4/1991) és un dels puntals de l’equip que vol recuperar la categoria perduda. El central canari detalla el pas endavant que ha fet el conjunt d’Unzué i assumeix la pressió.

El 0-3 va servir per treure’s un bon pes de sobre?
Sí. Teníem un repte diferent del de casa, que també era gran perquè havíem de tornar a enfortir-nos a Montilivi després d’una mala temporada. A Santander vam ser eficients des del començament i vam aconseguir una bona victòria.
Dues victòries seguides amb més intensitat i apostant més pel joc directe cap a dalt. El Girona ha recuperat identitat?
L’equip com més còmode se sent és estant a camp contrari. I potser és el que més s’està notant aquests dos partits. Arran d’això han vingut les victòries. Hi haurà dies que no podrem guanyar, és clar, però la idea és aquesta. Estar el màxim temps possible a camp rival i que passin coses al seu camp i no al nostre; així estarem més a prop de fer gol.
Unzué ha reconegut que va parlar amb la plantilla abans de rebre el Dépor. Són els jugadors els que van plantejar aquest futbol més intens i directe?
Sí, bé, al final tots som aquí per sumar. Tots exposem les nostres opinions. A partir de la manera que té ell de jugar, hem introduït unes alternatives, uns recursos, que també venen bé, sobretot per enfrontar-nos a equips que pressionen molt fort i es tanquen. És jugar a partir de les caigudes, aprofitar que tenim a dalt Stuani, que aguanta molt bé d’esquena. Tenim molt talent a tres quarts de camp i la manera més fàcil d’explotar aquest talent és deixar-los aquesta pilota a tres quarts i jugar de cara a la porteria rival. Per això volem la pilota a camp rival. Jo crec que el canvi que hi ha hagut aquestes dues últimes jornades és que els jugadors de tres quarts reben la pilota de cara a porteria i això ens dona més facilitats.
Com s’explicaven quatre derrotes seguides a fora?
Era una ratxa dolentíssima, però també tenim clar que molts dels partits en què hem perdut ha estat per petits detalls, i no podem repetir-ho. S’havia de sortir sobretot amb la intensitat de l’últim partit a casa, i estàvem convençuts que arribarien els resultats positius també a fora.
El VAR hi ha tingut alguna cosa a veure?
Quan passa en un partit aïllat, no hi dones importància. Quan es comencen a repetir i de manera tan seguida, potser et comences a plantejar alguna cosa. Però bé, nosaltres intentem centrar-nos en la nostra feina, que prou en tenim.
Al marge del que va passar a Albacete i el gol anul·lat a Osca, noten diferència entre el VAR de primera i el de segona?
No crec que sigui a nivell de categoria sinó més aviat de tot el VAR aquest any. No sé si és que volen donar exemple o tenen alguna intenció concreta, però és veritat que s’estan assenyalant coses massa rigoroses que en altres moments no s’assenyalarien. Esperem que això canviï i sobretot que es deixi jugar més, que es xiuli allò que sigui clar de veritat i que no s’estigui especulant amb el que pot ser i el que no.
A casa és una altra història. Per què tanta diferència?
Hem canviat la inèrcia de la temporada passada. A casa hem de ser fiables i sumar de tres en tres. De Montilivi no es poden escapar punts.
Vostè s’ha perdut només un partit per causa de força major per l’expulsió a Almeria. Se sent indiscutible?
No. Aquest any, més que mai, hi ha una plantilla molt competitiva, i no et pots sentir així. Tenim dos jugadors per lloc i qualsevol pot ser titular. Si afluixo, me’n vaig fora segur.
La seva primera expulsió en quatre anys al Girona, per cert.
La primera, i per mi bastant injusta. Cap de les dues targetes em va semblar falta. A la primera, no toco el jugador. I a la segona, l’àrbitre xiula penal quan estem tots dos lluitant. En qualsevol cas, és un tema que ja tinc mig oblidat i que espero que no es torni a repetir.
Sap que és possible que sense aquest 6 de 6 el tècnic perillés de valent?
No, de cap manera. Sabíem que érem nosaltres els que no estàvem oferint el millor nivell. I si cadascú no està al seu millor to, no arribem al que demana el mister. Això és el que està canviant en les últimes jornades.
Han jugat amb defensa de quatre i amb tres centrals. A vostès els crea un embolic tant de canvi?
És bo haver-ho tocat, sobretot perquè la gent nova ho hagi provat també. Tenim plantilla per jugar de qualsevol de les dues maneres, i si ens respecten les lesions, tindrem bastants recursos.
No hi ha cap pivot defensiu. Per a un central, això és com jugar una mica despullat al davant?
Tot depèn de la manera de jugar que tingui el mister. Ara estem jugant amb un doble pivot, i si tots els jugadors en la seva posició s’impliquen al màxim, les carències que pugui tenir l’equip no es noten.
El doble pivot, hi posi qui hi posi, és més de construcció que de destrucció. És clau ser dominador dels partits?
Sí. Si cadascú fa la seva feina a la seva zona, no ho notes tant. Nosaltres juguem a pressionar molt amunt i no depenem gaire que un jugador faci el treball d’un altre. Tots tenen la seva funció i, si tots la fan, no faltarà cap peça.
Fa la sensació que, si s’han de replegar guanyant per la mínima, poden trobar a faltar una peça com Timor, Alcaraz o Pere Pons.
Però això quan més se sol notar és quan els de dalt es queden més despenjats. Pot passar per exemple al Barça amb Messi i Suárez despenjats, allà es nota que fa falta un jugador que agafi molt de camp i que faci la funció d’un company. Aquí, si tots treballem, no farà falta aquest tipus de jugador.
Unzué va dir que no li agradava desvelar l’onze ni el sistema fins poc abans del partit. Ho continua fent?
Sí, fins al mateix dia del partit continua mesclant la gent i no dona cap pista fins al dia del partit. I crec que és bo perquè manté tothom connectat.
Ho troben estrany, tres hores abans, no saber qui i com jugaran?
El sistema sí que el treballem. Són les peces, que estan barrejades. Fem dos equips que treballen igual durant la setmana, i això fa que estiguis centrat.
El Cadis s’ha escapat, però la resta s’ha igualat molt. Creu que serà la dinàmica habitual o confia accelerar molt?
L’Almeria va començar molt fort i ara està amb tot el grup. El Cadis ha tingut la fortuna d’encadenar moltes victòries, i això es nota, perquè és molt difícil aconseguir-ho. La lliga és molt llarga, sabem com és de complicada i el més important és mantenir-te allà tot l’any.
Es va excedir tothom a dir des del minut 0 que l’únic objectiu era l’ascens?
No, de cap manera. És un objectiu bastant clar, els jugadors que s’han fitxat tenen moltíssim talent i el club ve de primera. Tenim clar l’objectiu, però hem de tocar de peus a terra. Ja hem vist que qualsevol equip et disputa els partits i serà molt complicat aconseguir victòries.
Econòmicament, són el Barça o el Madrid de segona. Aquesta pressió ja ve assumida?
El mateix problema que tenim nosaltres el tenen l’Osca i el Rayo. Som els galls de la categoria, tothom vol fer el partit de la seva vida contra nosaltres, i potser això ens juga una mica en contra. Però contra això també hi hem de jugar.
Stuani era crític amb els xiulets que s’han sentit a Montilivi; no deuen agradar gens als jugadors. Els entenen?
L’aficionat vol que l’equip guanyi més còmodament, però s’està veient que no, que és molt difícil. L’únic que els podem demanar és que ens donin suport, com ja va passar fa dos anys. Disfrutar del camí també serà molt bonic, i en molts partits necessitarem el suport de l’afició, que ens empenyi quan no ens surtin les coses. No tinc cap dubte que així serà.
Creu que guanyant no n’hi ha prou, que a més han de convèncer en el joc? O potser enllaçant victòries tot es calmarà?
Crec que si van arribant les victòries la gent estarà contenta. I sobretot que l’equip ho doni tot per guanyar, encara que no ho pugui fer.
Jugant a segona després d’haver tastat la primera, costa tenir el mateix punt de fam que abans de pujar?
No. Jo crec que més aviat al contrari. Venim de l’elit, ja sabem què és l’elit, i desitgem tornar-hi des del minut 1 que vam baixar. Va ser un cop molt dur, el descens, i tenim moltes ganes de pujar. També la gent que ha vingut, que volen tornar a primera. Tothom vol gaudir del que és més bonic, la primera.
Va marcar dos gols l’any de l’ascens i va fer-ne cinc el primer any a primera. De fet, va ser el central més golejador de la màxima categoria. Nota que li falta aquest gol?
L’any passat en vaig tenir unes quantes i no me’n va entrar cap. Tots treballem perquè l’equip aconsegueixi els gols. Si ha de ser un altre company, encantat. Tot i que tant de bo que en marqui un ja, perquè vaig ser pare a l’estiu i m’agradaria dedicar un gol a la meva filla.
L’any passat pràcticament no van treure suc de l’estratègia ofensiva. Ara la cuiden més?
Estem intentant buscar solucions per a la gent que remata, perquè tenim molt potencial tant de rematadors com d’executors. A segona molts partits es decideixen a pilota aturada, fins i tot més que a primera, i també ho hem d’explotar.
Què li sembla el fitxatge de Machín per l’Espanyol?
Molt bé. Ha trobat el seu lloc a primera i li desitjo el millor.
No el vindrà pas a buscar a l’hivern?
[Riu] No, no ho crec.
A l’estiu van marxar jugadors com Portu o Pere Pons. Vostè es va veure fora?
No. Potser vaig passar un estiu més preocupat pel que vam perdre que pel que podia venir. Va ser un estiu bastant dur perquè vam perdre una cosa que teníem molt de cara i en cap moment em vaig veure fora. Tampoc hi donava molta importància perquè em sentia molt culpable del que havia passat aquí.
L’ascens ho curaria.
Sí, tenim la manera de recuperar-ho, i esperem que sigui aquest any.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)