Girona

ALFREDO ORTUÑO

DAVANTER DE L’OVIEDO

“Enfrontar-me al Girona és especial”

“No em considero l’heroi. La permanència va ser cosa de tots”

“Ha fet partits molts bons. Per plantilla i per joc, segur que estaran a dalt”

D’Alfredo Ortuño (Iecla, Múrcia, 1991) se’n té un gran record a Girona. El davanter, que va aterrar a la meitat del curs 2013/14, en què l’equip va suar sang per aconseguir la permanència, va ser fonamental per assolir l’objectiu amb nou dianes en 20 partits, però sobretot va ser memorable la seva actuació al camp de la Ponferradina en la penúltima jornada del campionat. En un duel a cara o creu, amb la segona B a l’abisme, Ortuño va aconseguir el triomf (1-2) amb dos gols inoblidables. Ara amb la samarreta de l’Oviedo, on és el referent ofensiu, s’enfrontarà al conjunt gironí un altre cop.

A Girona és l’heroi de la permanència el 2013/14 a segona A...
No, no em considero l’heroi. Vam fer un treball molt important en aquelles 12 o 13 jornades finals, tant a la banqueta Pablo Machín com a la gespa jugadors com Timor, Ramalho, Isaac Becerra, que ens van donar molts punts amb aturades en moments importants, Iván López, Juncà... La veritat és que van ser molts els que van fer un pas endavant i la permanència va ser cosa de tots.
Aquell partit a Ponferrada és història del club.
Va ser el meu primer partit com a jugador professional en què em jugava molt. Pensi que jo acabava d’arribar al futbol professional, un lloc on si no aconsegueixes els objectius tot es minimitza molt, igual que si els aconsegueixes tot es maximitza. Era un partit importantíssim perquè volia que ens salvéssim, per l’equip i també per mi. Va ser a vida o mort.
I el va resoldre amb un doblet.
Recordo bé els gols. El primer va ser en una falta botada per Timor i el segon en una jugada centrada per Juncà, tots dos de cap. Aquest segon és dels meus gols preferits perquè Juncà la va ficar per davant, jo vaig entrar amb tot i la pilota va sortir del meu cap amb una força espectacular. Va ser un gol molt maco.
Aquell va ser un duel dramàtic. Van estar vuit minuts a segona B.
Sí. Vam començar guanyant, ens van empatar en una jugada enrevessada, semblava que tot ens anava en contra..., i després sabíem que havíem de tirar el partit endavant com fos. En aquests vuit minuts ni pensàvem que érem a baix, sabíem que havíem de fer un altre gol per guanyar el partit i així va ser.
El curs va ser complicat. Vostè va arribar a l’equip com a reforç per a la segona volta. Com recorda el seu aterratge?
Estava molt il·lusionat i tot va anar molt ràpid. Vaig passar de jugar a segona B a fitxar pel Granada, aleshores un equip de primera divisió, i l’endemà anar cedit al Girona, a segona A. Vaig arribar un dijous o un divendres i el dissabte a la tarda ja vaig debutar contra l’Eibar, vaig jugar deu minuts i vaig marcar. Tot va ser rapidíssim. I volia aprofitar l’oportunitat. Tenia 23 anys i no havia tastat el futbol professional, i pensava que era el moment per dir a tothom que Ortuño podia ser jugador de la categoria.
Quin Girona es va trobar en aquell moment?
Hi havia Javi López d’entrenador i Oriol Alsina de director esportiu. Teníem un equip que ens feien gols amb molt poc, i a nosaltres ens costava molt fer-ne. Amb Javi López vaig estar-hi quatre o cinc jornades i diria que no vaig guanyar cap partit amb ell. I després va arribar Pablo Machín.
I l’equip va fer un canvi.
Va arribar amb una idea molt clara que crec que va ser molt encertada. No teníem extrems que fiquessin centrades a l’àrea i, a més, com li deia, ens feien gols amb facilitat. Aleshores Machín va prendre la decisió de jugar amb una defensa de cinc, amb Iván López i Juncà de carrilers, dos laterals molt ofensius, als quals va protegir amb tres centrals, que els feien les cobertures i els donaven llibertat per atacar. Va insistir que fiquéssim pilotes a l’àrea, que segur que faríem gols així, i d’aquesta manera vam començar a tirar partits endavant.
Vostè va ser capital, amb nou gols en 20 partits.
No em vaig posar una xifra, mai ho he fet. En aquell moment volia fer-ne, és clar, i disfrutar, però sense pensar en números, i quan va acabar la temporada vaig dir: “Mira, he marcat nou gols.” Una xifra important, i estic molt content d’aquella etapa.
Com volia, es va confirmar com a professional, però tot i això sempre li ha tocat marxar cedit. Com es conviu amb això?
Alguna cosa malament dec haver fet per anar tantes vegades cedit a equips. Són situacions que a vegades els jugadors no controlem, sigui per canvi d’agents, de directius... Per exemple, a mi a Las Palmas em va incorporar un director esportiu i després va haver-hi un canvi i el nou no em volia. Són temes que els jugadors no podem controlar i que ens afecten.
I fora del terreny de joc, com es porta?
Jo quan arribo a un lloc ni desfaig les maletes, ni les caixes, ni res. Tinc poques coses i quan em toca mudar-me no em costa gaire.
Perquè, a més de molts equips de segona A, també va estar als Estats Units, a la MLS, al Real Salt Lake. Què me’n pot dir d’aquella experiència?
Vaig anar allà perquè no podia fitxar per cap equip d’Espanya, per un acord de rescissió que tenia amb Las Palmas, que em va condicionar bastant. Aleshores, quan vaig arribar allà no tenia ni idea de parlar anglès, em va costar aprendre’l, i des del punt de vista esportiu no li sé explicar per què vaig jugar tan poc. Mai ningú em va venir a donar cap explicació del que havia de fer. La veritat és que el futbol és bastant diferent i jo potser no em vaig saber adaptar o fer el que em demanaven.
En què canvia?
El nivell de competitivitat aquí és molt més alt. En tots els equips on he estat, siguin més grans o més petits, d’una categoria o d’una altra, l’exigència és sempre guanyar un partit i després l’altre i l’altre. Allà és més xou, més espectacle. Hi havia dies que perdíem a casa i l’afició no animava ni pressionava com ho fa aquí. I també dins del club la setmana no es passava tan malament com aquí quan es perd. La pressió que hi ha aquí no existeix allà, la gent no ho viu tant.
Després de despuntar al Cadis (17 gols), van arribar dos cursos, aquest als EUA i el darrer entre l’Albacete i l’Extremadura, amb menys gols (tres). És dur per al davanter?
Sí, es fa dur. A l’Albacete vaig jugar molt poc, no vaig tenir la confiança del tècnic, i després a la segona volta vaig anar a l’Extremadura cedit i allà, tot i no fer gaires gols, em vaig començar a retrobar com a futbolista. L’entrenador em demanava altres coses per ajudar l’equip, una feina més fosca, no la més vistosa dels davanters, i al final vaig estar molt satisfet d’haver contribuït a la salvació, l’objectiu amb el qual vaig arribar.
Ara a l’Oviedo torna a veure porteria. És al capdavant de la taula d’artillers (set gols).
Estic content. Més enllà de l’inici golejador, em sento feliç a la ciutat i amb el club. Aquí es respira un gran ambient de futbol. Crec que l’he encertat venint. I els gols al final són el reflex del treball, ja no només d’ara, d’aquesta temporada, sinó també de la passada, en la segona volta amb l’Extremadura, en què com li comentava em vaig tornar a sentir futbolista, i tot això al final es nota.
I des del punt de vista col·lectiu, després d’un inici dolent van cap amunt. Ja són fora del descens.
Vam començar amb molts dubtes, amb un canvi d’entrenador i sense trobar la idea de joc. Ara fa uns quants partits que tenim sensacions molt bones; l’equip no es parteix, és capaç de fer passos endavant en moments difícils i estem trobant la nostra identitat.
Diumenge contra el Girona. Com el veu?
Sempre serà un partit especial per a mi. Veig que ha fet partits molt bons, com ara contra el Dépor (3-1) o el Racing (0-3), però aquesta categoria és molt difícil. Per exemple, la setmana passada l’Elx (0-2) se li va posar al davant, va tenir ocasions, entre altres un pal de Stuani, i van acabar perdent. És una categoria de moments i de detalls, però penso que el Girona, per plantilla i per joc, estarà a dalt segur.
Com afronten el partit?
Tenim moltes ganes i molta il·lusió de donar una victòria a casa a l’afició, que encara no ho hem pogut fer. Ens estan animant i empenyent com mai, com si els haguéssim donat un pilot d’alegries, i crec que s’ho mereixen.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)