Tot i que l’Oviedo té molta més història a l’elit, amb 38 temporades a primera divisió, quan el Girona es va instal·lar a la Lliga de Futbol Professional el conjunt asturià vivia un suplici a segona B i fins i tot a tercera. Fins que es van trobar la temporada 2015/16, amb la primera visita dels blanc-i-vermells al nou estadi Carlos Tartiere, un dels escenaris amb més afluència d’espectadors. Era tot just la cinquena jornada de la temporada posterior al drama del Lugo, i els gironins es van refer de les adversitats –hi arribaven amb diverses baixes– i van aconseguir un triomf de valor, amb una remuntada aconseguida gràcies als gols de Granell i Jaime Mata, que també havia forçat el penal que va transformar el gironí. De tota manera, el triomf no va treure de la irregularitat el conjunt de Machín, que fins després del parèntesi de Nadal no va començar a accelerar.

El curs següent va ser el de l’ascens a primera, però el pas pel Tartiere no va deixar cap bon regust. Dues desconnexions al començament de la segona part, ben aprofitades per Linares, van sortir cares als de Machín, que havien perdut la setmana anterior a Montilivi contra el Cadis i encara van encadenar una tercera derrota, contra el Rayo, cosa que començava a amenaçar de manera seriosa la seva posició de privilegi. L’equip va reaccionar en la següent sortida, al camp del Numància, i va acabar fent bo l’avantatge en una recta final de lliga complicada, plena de pressió, fins a celebrar l’èxit en la penúltima jornada contra el Saragossa.

En les dues temporades consecutives en què van coincidir a segona A abans de l’ascens dels gironins a primera divisió, l’Oviedo va aconseguir dos empats –l’1-1 del curs 2015/16 i el 0-0 del 2016/17– a Montilivi.