Li agrada estar molt a prop del jugador i sap com ningú portar un vestidor. Transmet molt bé el futbol i el que vol
Edu Oriol (Cambrils, 1986) és un dels futbolistes que han estat dirigits per Pep Lluís Martí. Va ser al Tenerife, la campanya 2016/17, en què l’equip va arribar a la final del play-off, un curs que per al futbolista català va estar marcat per una lesió al genoll que el va aturar durant uns mesos. Un cop recuperat, el conjunt ja estava embalat i li va ser difícil entrar. Malgrat tot, el jugador, ara a les files del Sanluqueño a segona B, guarda un bon record d’aquella etapa a les Canàries i també del nou tècnic del Girona.
Què me’n diu, de Pep Lluís Martí?
Sempre ho he dit, encara que jugués poc o molt, per mi és un entrenador amb una filosofia de joc de 10. I com a persona, psicòleg i per portar el vestidor, millor que ell ningú i així ho va demostrar, que ens va fer pujar gairebé a primera divisió.
Quina és la seva idea de joc?
Ser protagonista en tots els partits, que siguin els altres els que es preocupin del joc de l’equip. És un entrenador ofensiu i, sobretot, és un entrenador al qual li agrada estar molt a prop del jugador, sap com portar un vestidor i això és un dels grans motius pels quals ha fet grans anys allà on ha estat. Sense anar gaire lluny, el curs passat va estar a punt de fer pujar el Dépor a primera. Penso que el Girona l’ha encertat fitxant-lo.
Me’n destaca molt el tracte amb el jugador...
La veritat és que sí. Com a persona entenia el jugador i després sabia com transmetre el futbol i la manera de fer-te actuar en tot moment... La veritat és que molt i molt bé.
I els entrenaments com són?
Tot pilota. A ell li agrada que el seu equip sigui protagonista en tot moment i per això els entrenaments són tot pilota, possessions, partits reduïts. Això, com a futbolista, s’agraeix.
Com recorda aquella final de ‘play-off’ contra el Getafe en què es van quedar a les portes de primera?
Arribàvem molt bé [1-0 favorable en l’anada a Tenerife], ho vam tenir a les mans, però crec que ens va vèncer la pressió i no vam saber jugar amb aquesta pressió [el Getafe va acabar guanyant en la tornada 3-1 i pujant]. Vam anar a Getafe amb l’avantatge i sabíem que seria difícil. L’entrenador no en va tenir cap culpa, ell va plantejar el partit perfecte. Crec que vam ser nosaltres, que ens va superar una mica la situació.
Com preveu aquest nou repte?
És un entrenador de nivell de primera divisió. El Girona ha d’estar a dalt tant sí com no, entre els sis primers, i segur que hi serà, que tindrà l’equip allà i preparat per pujar. Després dependrà de molts factors, però que estaran a dalt i faran un bon paper, n’estic convençut.