Kilian s’adapta a la situació
2a divisió B. El futbolista de l’Olot ha participat en onze dels dotze partits del curs –els cinc últims com a titular– en una posició centrada en l’atac, a l’extrem o, fins i tot, de carriler dret
L’Olot continua evolucionant i convertint-se en un equip més sòlid a mesura que avança la competició. Els olotins encadenen sis partits sense perdre –quatre empats i dues victòries– i després de dotze jornades només han encaixat vuit dianes i han perdut tres partits. El tècnic, Raúl Garrido, ha combinat l’habitual 3-4-2-1 amb el 4-3-3 o el 4-2-3-1 depenent del rival que tenia al davant o del resultat. Els de la Garrotxa han aconseguit un nivell de versatilitat molt més gran que en cursos anteriors gràcies també a jugadors que s’adapten a més d’una posició, i Kilian Grant n’és un exemple perfecte. El figuerenc s’està consolidant en l’onze inicial de l’Olot –encadena cinc titularitats– i ho ha fet en diverses posicions de l’atac, però fins i tot també de carriler dret. “El tècnic m’ha posat d’extrem, de davanter centre i de carriler i jo ho intento fer bé en la posició que sigui. Tots els futbolistes volem jugar i ajudar l’equip a aconseguir els objectius; la posició en què jugo està a les mans de l’entrenador, que sap el que li convé més a l’equip en cada moment”, comenta Kilian Grant, que l’estiu passat va iniciar la seva segona etapa a la Garrotxa després de la cessió en la segona volta del curs 2013/14 procedent de l’Espanyol B.
El jugador empordanès ha anat clarament de menys a més, com molts dels seus companys nous arribats al club. “Estic molt content de la confiança del tècnic, que em fa sentir important. Sí que a l’inici em va costar perquè no estava bé físicament i mentalment per culpa de l’estiu que vaig passar. Ara estic millor, físicament en un bon estat i he fet un pas endavant, com l’ha fet tot l’equip. Estic satisfet pels minuts i pel treball que s’està fent”, explica Kilian, que encara no ha pogut fer cap gol en els 661 minuts de joc, però que ha participat en més d’una de les deu dianes que ha fet el seu equip –va forçar els penals que Hèctor Simón va marcar en la victòria contra l’Ebre (1-0) i l’empat contra el Sabadell (1-1) i va assistir Álvaro Salinas per esgarrapar un bon punt contra l’Espanyol B (1-1)–. “He forçat els dos penals i vaig poder fer l’assistència en el gol contra l’Espanyol B, però evidentment el davanter viu del gol. Ens està costant a tots en aquest inici, però això és llarg, i és que si no tinguéssim ocasions estaríem preocupats, però com que no és el cas és qüestió que entri la primera i tot anirà rodat.”
Confiança cega en l’equip
L’Olot visita dissabte el camp del Vila-real B, un dels filials més temuts del grup tercer. El curs passat, els olotins van superar els groguets en un partidàs i jugant de tu a tu contra futbolistes cridats a ser professionals i internacionals: “El Vila-real té un del millor futbol de base de l’Estat i, fins i tot, més enllà. És un equip que vol la pilota i ens jugarà de tu a tu, però no sé si això ens beneficia o no. Ens hem de centrar en nosaltres mateixos, a mostrar el nostre joc sabent que ens costarà molt. Estem animats i en una línia de joc molt bona”, sentencia un Kilian a l’alça, un jugador cada vegada més transcendent per a Garrido.