Girona

ORIOL RIERA

JUGADOR DEL FUENLABRADA

“Estem tots en un somni, però també som realistes”

“L’objectiu és mantenir-nos i no deixa de ser anecdòtic que ara mateix siguem segons. Tot el que vingui, però, benvingut serà”

“És un partit que enfronta el primer pressupost de la lliga contra l’últim i això ho diu tot”

Ara el Girona és un equip molt més compacte. Sap a què juga i el veig molt més adaptat a segona divisió A

Oriol Riera (Vic, 3 de juliol del 1986) va tornar aquest estiu al futbol estatal, després d’una aventura de dos anys al Sydney Wanderers d’Austràlia, i ho va fer fitxant per un nouvingut que està sorprenent a tothom, el Fuenlabrada. A l’equip madrileny, segon classificat, està disfrutant de la plata, on ja va jugar tres cursos (Còrdova i Alcorcón), abans de promocionar a primera, on va jugar-n’hi quatre (Osasuna i Dépor, amb mig any pel mig al Wigan anglès). El davanter visitarà diumenge Montilivi.

Com s’hi troba a Fuenlabrada?
Molt content. És una zona que ja coneixia de l’etapa a l’Alcorcón i hi estem supercòmodes. A més, al camp també ens va genial, així que molt bé.
Exacte. Quan va signar, no sé si preveia anar segon amb més d’un terç del campionat ja disputat...
Estem tots en un somni i ningú s’ho pensava. Sí que és cert que jo abans de firmar aquí vaig fer un parell de trucades per saber com es treballava, com era el club, el vestidor... Tot van ser bones paraules i quan vaig arribar el que em vaig trobar va ser això mateix. I al final, doncs, tampoc em sorprèn que vagi tan bé. Sí que potser no d’aquesta manera perquè al final el nostre objectiu és mantenir-nos a la categoria i no deixa de ser anecdòtic que ara mateix siguem segons.
Com ho viuen al vestidor?
Nosaltres no hem deixat de creure que estem en aquest somni, però sí que som un equip molt realista. Som dels més veterans de la categoria i al final tenim molt clar d’on venim, on som i el que hem de fer per seguir guanyant. Al final, és un somni mentalment, que estem contents, feliços, jugant bé... I tot el que vingui, benvingut serà.
I l’afició?
L’afició està amb nosaltres. Quan hem perdut a casa han estat allà fins al final i ho viuen amb aquella il·lusió d’estrenar-se a la categoria i de veure Fuenlabrada, que és una ciutat de bàsquet, amunt també en el futbol. El club està fent passos de gegant per convertir-se en professional i s’està veient aquest creixement tant pel que fa al club com a l’afició, i també a la ciutat.
Parlem de vostè. Després de dos anys a Austràlia, què és el que el va fer tornar?
El tema familiar. Les nenes comencen a ser grans i canvien una mica el que volen fer, les preferències que tenen, i nosaltres com a pares les escoltem. Hi havia una falta d’estar més a prop de la família, dels avis, dels tiets i vam posar les prioritats a sobre la taula i vam decidir tornar pel seu bé. Si fos per mi encara estaria allà.
Quin bagatge fa de l’experiència allà?
Era una experiència necessària i tot el que en vaig extreure és molt positiu. Vaig veure el futbol d’una altra manera, vaig aprendre maneres d’entrenar i metodologies diferents, altres maneres d’entendre el futbol... I també vaig poder experimentar aquella vida més relaxada, en el sentit de no estar 24 hores pensant en futbol. Ho necessitava en aquell moment i va fer que tornés amb moltes ganes de tornar a competir.
Amb 33 anys, què dona Oriol Riera a l’equip que no li donava abans?
Crec que segueix donant el mateix. El meu estil de joc no ha canviat, encara que sí que vas fent anys, però penso que això és un tema més mental que físic, i tant de bo duri molts anys. Potser sí que pel que fa a lideratge, de saber estar i de tenir pausa i calma en moments més complicats, sí que puc oferir un ventall més ample que no pas fa cinc o sis anys.
Ha tornat a segona A. És dura...
És molt dura. És una categoria que és molt llarga i, tot i que hi ha diferències molt grans en els pressupostos entre equips, futbolísticament, sobre el terreny de joc, no hi ha tantes diferències. A qualsevol camp, qualsevol rival et pot guanyar, són partits molt més tancats i importa molt el físic. És una lliga complicada, no és fàcil adaptar-s’hi. Jo vaig estar-hi tres anys, aquest és el quart, i amb el temps veig que ha anat evolucionant i s’ha convertit en molt tàctica, cosa que fa més difícil guanyar partits.
L’etapa a l’Alcorcón va ser la seva millor etapa a plata. El curs 2012/13 va fer 18 gols en la lliga.
Van ser dos anys espectaculars, que em van donar la base per poder anar després a primera a competir i fer-ho bé. En els dos cursos vam fer el play-off; en el primer (2011/12) vam arribar a la final, i en el segon (2012/13) el Girona ens va eliminar a semifinals. Va ser genial, tant des del punt de vista personal com familiar. També va anar molt bé tenir una estabilitat, poder disfrutar de la segona A, ja que l’any anterior amb el Còrdova va ser molt complicat, amb problemes de cobrament, i a l’Alcorcón vaig poder-me centrar en el futbol i desenvolupar-me.
Comenta aquella eliminatòria perduda amb el Girona. Diumenge torna a Montilivi, on aquell mateix curs en la lliga va fer un doblet.
Sí, recordo els dos gols i aquell partit que vam acabar perdent 3-2 al final i en què ens jugàvem molt lluitant per ser al play-off. Ara mateix, per nivell de jugadors i nivell tàctic, el Girona està per sobre del que estava en aquell moment, però no deixa de ser una mateixa filosofia, una mateixa manera d’entendre el futbol, amb aquella filosofia tan catalana.
Com el veu, el Girona, ara?
Molt bé. Crec que amb el canvi d’entrenador hi han guanyat moltíssim. Ara és un equip molt més compacte, amb les línies molt més juntes, sap a què juga i el veig molt més adaptat a segona A. En aquests últims partits és un Girona diferent, més contundent, i per noms podria ser un equip que podria estar jugant a primera divisió tranquil·lament. És un partit que enfronta el primer pressupost de la lliga contra l’últim i això ho diu tot.
Com afronten el partit?
Com sempre. Nosaltres no canviem la manera d’afrontar-lo depenent de contra qui juguem. Sí que fem variants tàctiques però l’afrontem de la mateixa manera que quan vam anar al camp del Màlaga, al de Las Palmas... Amb il·lusió, a competir i amb ganes d’aconseguir els punts en un camp tan complicat, conscients de la dificultat.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.