Els tres gols encaixats a Saragossa van fer pujar una mitjana que el Girona ha de rebaixar –o compensar amb molt més gols a favor– si vol acabar entre els millors. Sense anar gaire lluny, els set primers classificats de segona A el curs passat no van arribar ni als 40 gols encaixats després de 42 jornades: Osasuna (35), Granada (28) –els dos que van pujar directament–, Màlaga (31), Albacete (38), Mallorca (37) i Deportivo (32) –els quatre que van fer play-off– i fins i tot el Cadis (37), que es va quedar fora de la lluita per l’ascens. Ara mateix, la projecció del Girona de gols encaixats seria de 49 a final de temporada. Una xifra excessiva.

Sense ser matemàtic, els gols en contra són un termòmetre fiable. De fet, les tres millors mitjanes del Girona van tenir premi: els 0,66 gols per partit del curs 2015/16 i els 0,83 de la temporada 2014/15 van acabar portant el Girona cap a la fase d’ascens. I l’any de l’ascens directe, la mitjana va ser un pèl superior (1,07 gols per partit). L’excepció va ser el curs 2012/13, en què l’equip dirigit per Rubi va disputar la fase d’ascens havent encaixat 56 gols (1,33 per partit). És cert, però, que aquell any va ser el més prolífic de gols a favor (74).

Les pitjors mitjanes són els 1,55 gols del debut a primera (salvació) i els 1,45 gols de la temporada 2011/12 (una de les salvacions al límit).