Girona

Un lustre sense parar un penal

Fa més de cinc anys que un porter del Girona no aconsegueix aturar una pena màxima en partit oficial

L’últim a fer-ho va ser Isaac Becerra el 2 de novembre del 2014, en un duel disputat al feu del Valladolid

Les dues que li han xutat aquest curs al sentinella han estat gol

2 de novembre del 2014. Estadi José Zorrilla. Valladolid-Girona. Minut 12. Just en aquest moment, una acció habitual en un partit de futbol està a punt de convertir-se en excepció per al conjunt blanc-i-vermell. Amb resultat a l’electrònic de 0-0, l’àrbitre ha assenyalat un penal favorable a l’equip local, una pena màxima que llançarà Óscar Díaz, que intentarà aturar Isaac Becerra, i que fa que els 10.913 espectadors que hi ha al feu de Pucela callin i aguantin la respiració en el trajecte de dos metres i mig que fa el xutador, des que arrenca fins que executa el tir. El silenci, de tres segons, es transforma en lament amb el desenllaç: Becerra endevina les intencions de Díaz, es llança a la seva esquerra, on va el xut, no gaire escorat, i toca prou la pilota per desviar-la, evitar que entri a dins de la porteria i s’acabi estavellant en el pal, que l’escup a fora de l’àrea sense més transcendència. Una intervenció meritòria, de fa ja més de cinc anys, que no hauria de passar d’anècdota, de tenir més història, però sí que la té.

I és que aquesta parada de Becerra, que, d’altra banda, no va servir perquè l’equip gironí s’emportés alguna cosa positiva de Valladolid ja que va perdre aquell enfrontament (2-1), és la darrera que un porter blanc-i-vermell protagonitza en un penal. Fa més d’un lustre, doncs, que un sentinella del Girona no en neutralitza cap en un partit oficial. Moltes coses han passat des d’aleshores, l’equip ha tingut temps de tastar la primera divisió, d’estar-s’hi dues temporades, de tornar a baixar a segona, de dir adeu a tres entrenadors –Pablo Machín, el tècnic d’aquell equip; Eusebio Sacristán i Juan Carlos Unzué–, i de veure passar molts jugadors, de fet els únics supervivents de l’actual plantilla que van presenciar el que és ja gairebé una fita són Àlex Granell i Jonas Ramalho. Des d’aquell 2 de novembre del 2014, al Girona li han xutat 32 penals i cap dels seus porters n’ha pogut salvar cap. No tots han estat gol, quatre han anat a fora; ara, els que han anat entre els tres pals, han acabat pujant al marcador.

5 porters sense encert

Juan Carlos Martín, el guardià de la porteria blanc-i-vermella des d’aquesta temporada, tampoc ha canviat la tendència. Li han xutat dos penals des que és al Girona, tots dos han acabat en diana, l’últim en l’última jornada en l’empat (3-3) a La Romareda contra el Saragossa, en què Luis Suárez va enganyar-lo. Amb ell, són cinc sentinelles els que des d’aquell dia a Valladolid han tingut l’oportunitat d’aturar un penal, però que no han pogut. Juan Carlos, però, encara hi és a temps; no poden dir el mateix René Roman, Yassine Bounou i Gorka Iraizoz, que van passar pel Girona sense aconseguir neutralitzar una pena màxima.

Becerra va ser l’últim. Després d’aquella intervenció, abans de marxar a l’estiu del 2016, li van xutar set penals i tots van acabar dins de la xarxa. Amb la marxa del porter de Badalona, precisament al Valladolid, van arribar René i Bounou, que no van poder canviar la dinàmica. René es va enfrontar a cinc penals, quatre van ser gol, un va anar a fora; mentre que Bounou, que va acabar guanyant-li la partida per la titularitat en la porteria de la qual va ser-ne el propietari per tres cursos fins a l’estiu passat, li van tirar 15 penals i en cap va tenir encert. D’aquesta quinzena de penes màximes, una dotzena van convertir-se en diana rival, les tres que no, una va anar fora i dues al pal. Gorka, suplent del marroquí les dues darreres campanyes, també va tenir oportunitat d’aturar algun penal, tres n’hi van xutar, però no en va aconseguir parar cap.

Els gols pesen

La gran majoria d’aquests penals que han acabat pujant al marcador han costat molt cars al Girona, sent absolutament claus aquestes dianes en l’esdevenir de l’enfrontament. Dels 32 penals, 28 han estat gol, marcats en 27 partits diferents, amb un bagatge de 18 derrotes. Dels dies que ha encaixat des dels onze metres només en 4 duels no ha tingut transcendència, sent el resultat final de triomf blanc-i-vermell, mentre que en els 5 restants ha empatat. En canvi, en els 4 matxs en què el penal no ha acabat a dins, sempre ha sumat: dues victòries i dos empats.

LES DADES

4
penals
dels últims 32 que li han xutat al Girona no han acabat en gol. Dos a fora i dos al pal.
18
derrotes
acumula el Girona en els 30 últims partits en què li han xiulat un penal en contra.

L’últim penal neutralitzat

1.860 dies han passat des que Becerra va parar el penal a Óscar Díaz –en la imatge, celebrant aquella aturada. Amb la intervenció, en una pena màxima comesa per ell sobre Bergdich, va allargar una ratxa d’imbatibilitat que es va quedar en 387 minuts. La va trencar aquell mateix dia Johan Mójica, aleshores en un Valladolid que va imposar-se (2-1) amb gols del colombià i Jeffrén. Juncà va escurçar distàncies pels gironins.

Tampoc en tanda de penals

La mala pega del Girona amb els penals en contra no té pràcticament parangó. I és que des de l’aturada de Becerra a Valladolid, ni en una tanda de penals el seu porter ha aconseguit neutralitzar-ne cap. El 9 de setembre del 2015, en eliminatòria de copa, Nàstic-Girona, el duel disputat a Tarragona va finalitzar 2-2 després de 120 minuts i es va decidir des dels onze metres. Germán Parreño va ser aquell dia el porter del conjunt blanc-i-vermell, però no va poder evitar cap dels cinc llançaments de pena màxima que li van fer. Marcos, Emana, Tejera, Rocha i Palanca; cap va fallar i el Nàstic es va adjudicar la tanda, va passar a la següent fase i es va allargar, a més, aquesta espècie de malefici que persegueix encara el Girona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.